Monestir de Sant Hilari

El monestir de Sant Hilari és una abadia benedictina situada al municipi occità de Sant Ilari (França), a 13 km de la ciutat de Limós, catalogada com a monument històric.

Infotaula edifici Monestir de Sant Hilari
Església de l'abadia
Dades
Tipus	Abadia
Primera menció escrita	825
Construcció	s. VIII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Ilari (França)
43° 05′ 38″ N, 2° 18′ 38″ E
Monument històric catalogat
Data	5 gener 1993
Identificador	PA00102882
Monument històric inventariat
Data	8 novembre 1990
Identificador	PA00102882
Monument històric catalogat
Data	22 juliol 1914
Identificador	PA00102882
Monument històric catalogat
Data	1846
Identificador	PA00102882
Monument històric catalogat
Data	1840
Identificador	PA00102882
Activitat
Diòcesi	bisbat de Carcassona
Religió	catolicisme
Visitants anuals	19.595 (2014)
Lloc web	pagesperso-orange.fr…

Es va fundar pels voltants del segle vi a la vora de la tomba de Sant Hilari de Carcassona, segurament el primer bisbe d'aquesta seu, fundada pels reis visigots. El monestir fou destruït pels sarraïns i restaurat per Nampi (Nampius) cap al final del segle viii. Inicialment va portar el nom de Sant Sadurní, que després va canviar per Sant Hilari. Va subsistir a la vora del rierol Lauquet a 4 o 5 km del riu Aude i uns 10 km al sud de Carcassona en direcció al Rasès. Nampi, que vivia en temps de Carlemany, fou abat i va obtenir del rei diploma de confirmació i protecció.

A part del seu valor històric i arquitectònic, com a curiositat, es considera que va ser en aquest monestir on va es va crear el vi escumós que dona nom a la contrada: la Blanqueta de Limós.

Bibliografia

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).