Moneda catalana
La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.[1] L'origen de la moneda catalana es remunta amb les monedes emporitanes dels segles V-IV aC. Més endavant apareix la moneda catalana en el període carolingi i comtal: el florí català i les monedes de Tarragona, que s'inicien amb l'afebliment del poder carolingi. Apareixen els diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor.
Seques
modificaHi ha constància de seques moneda batuda a Catalunya en diversos llocs i èpoques. Durant l'època romana s'encunyà moneda a sis llocs: Empúries, Tarragona, Tortosa, Lleida, Roses i Ceret. Durant el Regne Visigòtic els llocs es restringeixen a Tarragona, Tortosa i Barcelona.[2] Sembla que els comtats catalans tenien potestat d'emetre moneda Barcelona, Empúries, Cerdanya, Pallars, Urgell, Besalú i Rosselló i que hi hauria seques estables en les seves respectives capitals. Sembla que a Vic, Girona, Cervera, Manresa, Peralada i Tarragona, també s'emeté esporàdicament moneda en aquesta època. Amb la unificació dels comtats catalans sota domini de Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona i Rei d'Aragó, les principals seques es restringiren a Barcelona, Mallorca i Perpinyà. A finals de segle xv es constata un augment desmesurat de les seques a Catalunya per un ban de Ferran el Catòlic emès el 1488 per a restringir la circulació de moneda francesa i per una petició del Consell de Cent de 1491 al Rei que prohibís les múltiples fàbriques de moneda al Principat. Emperò al segle xvii el problema de la multiplicitat de seques torna a posar-se de manifest: Girona, Agramunt, Banyoles, Lleida (1626), durant la Guerra dels Segadors es disparen els llocs d'emissió monetària: Agramunt, Balaguer, Barcelona, Bellpuig, Besalú, Cardona, Caldes (Caldes de Malavella?), Cervera, Empúries, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Olot, Perpinyà, Reus, Solsona, Tagamanent, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Vilafranca (Vilafranca del Penedès?) i Vic (1641). També hi ha constància que es baté moneda a Arbeca, Aitona, Igualada, Sant Llorenç de Morunys, Montblanc, Oliana, Organyà, Poblet, Ponts, Prades, Sanaüja, Selva, Seu d'Urgell, Tiurana, Valls i Vilanova de Meià.
Diferents monedes vigents a Catalunya
modificaA Catalunya en època romana les monedes eren aliatges de coure o bronze, poques de plata i sense presència d'aquelles fetes d'or. En l'època en què Galba fou governador de la Tarraconense – anys 68 i 69- s'encunyaren monedes d'or (aureus), de plata (denari) i de bronze (as).[3] La situació s'invertí en època visigòtica. En època dels comtats catalans les monedes eren principalment fetes d'or i plata i durant la Corona d'Aragó i la seva integració dins de la Monarquia Hispànica eren de plata i or i també de bronze.[4]
El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212. També se'n deia moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.
L'any 1346 Pere III el Cerimoniós crea una nova moneda: el florí d'or d'Aragó, i estableix una seca a Perpinyà per a les encunyacions de monedes reials d'or. Es va encunyar a imitació dels de Florència. A més de Perpinyà, també es va encunyar a Barcelona, Girona, València i Mallorca, però mai a Aragó.
El croat era una moneda barcelonina d'argent, encunyada des de l'època de Pere II fins a Felip V. També s'anomenaven diners de plata barcelonins, rals d'argent i grossos blancs. El seu nom ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l'any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.
A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins a prou més enllà del 1714.
L'escut va ser la moneda vigent des de l'any de la reforma de Salaverría (1864). Fins llavors hi havia més de 90 monedes legals entre els habitants de l'Estat espanyol, com ara els diners, els doblers, els escuts, els maravedís, els rals de billó, les lliures mallorquines i, fins i tot, sestercis romans.
Els Decrets de Nova Planta (1714) suposaran la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependència dels aparells polítics castellans, tot imposant l'autoritat real, per damunt de la legal.[5]
Durant la primera guerra carlina es van encunyar monedes amb l'efígie de Carles V.[6]
Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents de la moneda en vigor aleshores a Espanya, la pesseta.[7][8]
- Sistema grec
- Dracma emporitana o d'Empúries.[9][10]
- Unça, antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes.
- Talent, unitat de pes grega, equivalent a 60 dracmes.
- As d'Empúries.[11] Més tard, l'as va ser la base del sistema monetari romà. Comprenia dotze unces, com la lliura.
- Sistema romà
- Marc de coure.
- Marc d'argent, equivalent a 2 marcs de coure.
- Quatern de billó, equivalent a 4 marcs d'argent.
- Sesterci
- Denari equivalent a 4 sestercis, i a una dracma.[12]
- Sistema visigot
- Sistema carolingi
- Lliura mallorquina (o lliura carolíngia) que era una unitat de compte, equivalent a 20 sous, i no era pas moneda.[16]
- Sou que era una unitat de compte, equivalent a 12 diners de tern, i no era pas moneda.
- Malla barcelonina, també anomenat óbol, moneda equivalent a mig diner. Moneda d'argent, utilitzada els segles IX i X, o de billó, a partir del segle x.[17][18]
- Pugesa, moneda de billó, equivalent a 5 sous, o un quart de diner.[19]
- Pellofa, peça sense valor monetari, utilitzada en algunes comunitats religioses.[20]
- Croat de Barcelona o Reial d'argent, creat el 1285 pel rei Pere II, equivalia a dotze diners de tern i tingué el seu origen en el pirral d'argent.[21][22]
- Ducat d'or, també anomenat Principat[23]
- Diner de billó, moneda equivalent a 20 sous.[24]
- Sisè d'argent inicialment, equivalent a sis diners, i a un terç de croat. Més tard de coure.[25]
- Florí d'or Moneda d'or a l'homònima de Florència, encunyada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca el 1342, i per Pere III el 1346.[26]
- Ardit Moneda de billó, utilitzada dels segles XVI al XVIII.
- Menut de Banyoles diner de billó, encunyat a Banyoles entre l'any 1600 i el 1605.[27]
- Dobler de billó també anomenat doblenc, moneda de Mallorca, equivalent a 2 diners.
- Pes dur, (peso duro en castellà) també anomenat duro d'argent, o simplement duro.[28]
- Reial d'or de Mallorca, també anomenar real o ral equivalent a 10 reials d'argent.
- Reial d'argent equivalent a 2 sous. 8 reials d'argent equivalent a 1 duro.
- Rals de billó, 20 rals de billó equivalent a 1 duro.
- Coronat, moneda on el rei duu una corona.
- Ocupació francesa de 1808 a 1814
El 1809 la Junta Superior del Principat va crear la Casa de Moneda de Catalunya.[29]
- Napoleó que equival a 5 pecetes. Solia portar inscrita l'abreviació Nap.[30]
- Quart. El seu plural quartos donà origen a diverses expressions com ara tenir molts quartos.
- Peceta de Barcelona. Moneda d'argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d'Armament i Defensa del Principat.[31]
- Sistema espanyol
- Escut establert l'any 1864, 10 escuts equivalent a un ral de billó.[32]
- Pesseta establerta l'any 1869, 40 escuts equivalent a 1 pesseta.[33]
- Ecu, establert l'any 1999, que era una unitat de compte, valorat segons les divises europees i va ser substituït per l'euro.[34]
- Sistema europeu
Projectes de moneda
modificaReferències
modifica- ↑ «Moneda catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Salat, J., 1818, p. 9-10.
- ↑ Ian J. Sellars. The Monetary System of the Romans: A description of the Roman coinage from early times to the reform of Anastasius. Ian J. Sellars, 28 octubre 2013, p. 104–. GGKEY:ZKYNQ9J4TR4.
- ↑ Salat, 1818, p. 21.
- ↑ Francesc Ferrer Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., del manifest que l'any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
- ↑ «Monedas carlistas» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de Castro, 31, 5-2004 [Consulta: 20 agost 2015].
- ↑ Consell Municipal d'Arenys de Mar, pesseta Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ En les següents referències, les sigles MNAC es refereixen al lloc web del Gabinet Numismàtic de Catalunya Arxivat 2014-03-21 a Wayback Machine., que conté una col·lecció de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat, amb seu al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els enllaços que es referencien inclouen una imatge de la moneda i una explicació més àmplia.
- ↑ Villaronga i Garriga, Leandre, "Dracmes emporitanes d'arracada singular", Revista Acta numismàtica, Volum 31, 2001, pàgines 31-47
- ↑ Dracma d'Emporion Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ As d'Emporiae amb contramarques DD i dofí Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Denari d'Iltirta Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Leovigild (573-586), tremís de Barcelona Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Tremissis visigot d'imitació a nom de Justinià I Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ http://commons.wikimedia.org/wiki/Tremissis
- ↑ Les monedes i les paraules Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Gabriel Bibiloni, Diari de Balears, 25 de febrer de 2002
- ↑ Domingo i Sellart, F., "La malla coronada, tipus inèdit, probablement de Joan I", Revista Acta numismàtica, Volum 32, 2002, pàgines 75-77
- ↑ Sanahuja i Anguera, Xavier, "Les Malles barcelonines de Joana i Carles", Revista Acta numismàtica, Volum 31, Any 2001, pàgines 105-110.
- ↑ Pugesa de Lleida Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine. al MNAC
- ↑ Jorba i Serra, Xavier, "Les Pellofes de Sant Jaume de Calaf i Santa Maria del Pi. Noves aportacions documentals i monetàries", Revista Acta Numismàtica, Volum 36, 2006, pàgines 175-189
- ↑ Vall-Llosera i Tarrés, J. "Noves aportacions al Catàleg dels croats de Barcelona 1285 - 1706", Revista Acta Numismàtica Volum 35, any 2005, pàgines 67 - 71
- ↑ Felip III, mig croat de Barcelona Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Mig principat d'or, o mig ducat, moneda d'or, de Barcelona, de Ferran II (1493)., GREC.
- ↑ Diner de billó. Jaume I, Lleida medieval. 1236-1243 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., a La Paeria de Lleida.
- ↑ Sisè de coure
- ↑ Revers d'un Florí del rei Joan I d'Aragó, GREC
- ↑ Els Menuts de Banyoles
- ↑ Felip IV, 5 rals de Barcelona de 1641 amb contramarques 20 rals i 1652 Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ L'ocupació francesa Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Anvers d'un nap: moneda de 5 pessetes de la segona meitat del segle XIX, GREC
- ↑ Anvers d'una peceta, moneda d'argent del Principat, encunyada a Barcelona durant la Guerra del Francès (1810), GREC
- ↑ Escut d'or de Barcelona Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Isabel II, pesseta de Barcelona Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., MNAC
- ↑ Glossari del Banc d'Espanya
- ↑ Eurocat
- ↑ «Catalonia Coin». Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 9 maig 2014].
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Crusafont i Sabater, Miquel, Història de la moneda catalana: interpretació i criteris metodològics; pròleg de Josep Fontana, Barcelona, Crítica, 1996
- Balaguer, A. M. Història de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999
- Salat, Josef. Josef Salat. Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña con instrumentos justificativos (en castellà). Barcelona: Imprenta Antonio Brusi, 1818 [Consulta: 18 febrer 2014].
Enllaços externs
modifica
- GREC - Monedes catalanes A la fototeca del GREC.
- El paper moneda català
- Primer Fòrum de Numismàtica Catalana