Mizo

llengua tibetobirmana

El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur. Té aproximadament 540.000 parlants del poble mizo. Una petita part de ells viu fora de l'Índia, a Myanmar i a Bangladesh.

Infotaula de llenguaMizo
mizo i Mizo ṭawng Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius500.000 Modifica el valor a Wikidata (1997 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRangamati District (en) Tradueix, divisió de Chittagong, Assam, Manipur, Mizoram, Nagaland, Tripura i Xin Modifica el valor a Wikidata
EstatBangladesh, Índia i Myanmar Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2lus Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3lus Modifica el valor a Wikidata
Glottologlush1249 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuelus Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1230 Modifica el valor a Wikidata
IETFlus Modifica el valor a Wikidata

La llengua també s'anomena lushai, un terme del colonialisme, perquè el poble lushei fou el primer de la regió a tenir exposició als britànics. Encara que el terme lushai (o lusei, lushei) encara s'usa amb freqüència, és considerat incorrecte pel poble mizo.[1] Gran part de la poesia en aquesta llengua es derivà de les llengües lai (pawi), de la llengua paite i de la hmar, i els poemes més antics considerats com a mizo són en Pawi (Lai).

Escriptura

modifica

L'alfabet mizo està basat en l'alfabet llatí i consta de 25 lletres:

Lletra a aw b ch d e f g ng h i j k
Nom   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)
Lletra l m n o p r s t u v z
Nom   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)   escolteu (pàg.)

En la seva forma actual, l'alfabet fou ideat pels primers missioners cristians de Mizoram, Rev. J.H.Lorrain i Rev. F.W.Savidge[2] basant-se en el sistema de Hunter de transliteració.

Posteriorment fou afegit un circumflex ^ a les vocals per tal d'indicar les vocals llargues, és a dir, â, ê, î, ô, û, cosa que no fou suficient per expressar completament el to mizo. Algunes publicacions, com el diari Vanglaini o la revista Kristian Ṭhalai, van començar a utilitzar á, à, ä, é, è, ë, í, ì, ï, ó, ò, ö, ú, ù, ü per indicar les entonacions llargues. Tanmateix, aquests signes no aconsegueixen diferenciar les entonacions dels tons curts.[nota 1]

Classificació interna

modifica

Dins de les llengües tibetobirmanes, el mizo forma part del subgrup central de les llengües kuki-chin.[3]

Fonologia

modifica

Les següents taules mostren l'inventari dels fonemes consonàntics i vocàlics[4] del dialecte del Nord del mizo.

Anterior Central Posterior
Tancada i [i] u [u]
Mitjana e [e] o [o]
Oberta a [a]
Labiales Dentals Alveolars Dorsals Glottales
Centrals Laterals Velars
Oclusives Sordes p [p] [t] [k] [ʔ][nota 2]
aspirades ph [pʰ] th [tʰ] kh [kʰ]
Sonores b [b] d [d]
Africades Sordes ts [t͡s]
aspirades tsh [t͡sʰ]
Laterals tl [t͡l]
Lat. aspirades tlh [t͡lʰ]
Bategant tr [t͡r]
Bat. aspirades trh [t͡rʰ]
Fricatives sordes f [f] s [s] h [h]
sonores v [v] z [z] l [l]
Nasals Simples m [m] n [n] ŋ [ŋ]
aspirada hm [ʰm] hn [ʰn] hŋ [ʰŋ]
líquida Simples r [r] l [l]
aspirada hr [ʰr] lh [ʰl]
Glotals rʔ [rʔ] lʔ [lʔ]

El mizo és una llengua tonal que posseeix quatre tons: alt, baix, descendent i ascendent. Dos tons suplementaris es redueixen i tenen les qualitats altes i baixes.[4]

Exemples

modifica

Mi zawng zawng hi zalèna piang kan ni a, zahawmna leh dikna chanvoah intluk tlâng vek kan ni. Chhia leh ṭha hriatna fîm neia siam kan nih avangin kan mihring puite chungah inunauna thinlung kan pu tlat tur a ni.

(català) Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. (Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans).

Algunes paraules i frases en mizo

modifica
Mizo Català Mizo Català
Ka läwm e Gràcies Ru Furtar
I dam mâw/I dam em? Com estàs?
Tui Aigua Thar Nou
Châw Menjar Lian Gran
Sanghâ Peix Donar
Rûl Serp Sakei Tigre
Khúa Poble/Ciutat Lal Cap/Senyor/Rei
Dia/El Sol Sikeisen Mart
Thlà Lluna/mes Chawngmawii Venus
Kum Any/edat Hrangchhuana Júpiter
Ṭhà mâw? (informal) Com estàs?/Què tal? Tukṭhuan Esmorzar
Vàn Cel Chhum Núvol
Boruak Aire Khu Fum
Thlawh(theih)na Avió Arsi Estrella
Ṭumhmun Aeroport Mei Foc
Zin Viatjar Ui Gos
Lei Terra Hmul Ploma
Khawvel Món
Thlà La Lluna
Cap (part del cos)
Mit Ull
Boca
Khabè Barbeta
Beng Orella
Hnar Nas
Mi Gent/Persones
Carn
Engtin?/Engtiangin? Com?
Mangṭha Bona nit
Dár engzât nge? Quina hora és?
Thingpui Te
Khaw'nge i kal dáwn? On vas?
Dam takin [(u) le] Adéu/Aneu en pau
Engtikah? Quan?
Khawiah? On?
Eng(nge)? Què?
Amaherawhchu Tot i això

Nombres cardinals

modifica
(Pa)khat U
(Pa)hnih Dos
(Pa)thum Tres
(Pa)li Quatre
(Pa)ngá Cinc
(Pa)ruk Sis
(Pa)sarih Set
(Pa)riat Vuit
(Pa)kua Nou
Sàwm Deu
Sàwmpakhat Onze
Sàwmpakua Dinou
Sawmhnih Vint
Sawmthum Trenta
Sawmküa Noranta
Cent
Zangá Cinc-cents
Säng(khat) Mil
Sïng(khat) Deu mil
Nûai(khat) Cent mil
Maktadûai Un milió
Vaibelchhia Deu milions
Vaibelchhetak Cent milions
Tlûklehdingäwn Mil milions
  1. El Viccionari en mizo utilitza els símbols addicionals , ǎ, ȧ (i anàlogament per a les altres vocals aw, e, i and u) per diferenciar-los.
  2. Aquestes glotals només apareixen en posició final.

Referències

modifica
  1. Lalthangliana, B., 'Mizo tihin ṭawng a nei lo' tih kha Arxivat 2020-11-13 a Wayback Machine., Matisoff, 'Language names' section
  2. Lalthangliana, B.: 2001, History and Culture of Mizo in India, Burma and Bangladesh, Aizawl. "Baptist Missionary Conference, 1892", p. 745
  3. Informació sobre Mizo a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “lus” (anglès)
  4. 4,0 4,1 Weidert 1975, p.10-11.

Bibliografia

modifica
  • (anglès) Alfons Weidert, 1975, Component Analysis of Lushai Phonology, Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, Series IV - Current Issues in Linguistic Theory, volume 2, Amsterdam: John Benjamins B.V..

Enllaços externs

modifica