Mizo
El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur. Té aproximadament 540.000 parlants del poble mizo. Una petita part de ells viu fora de l'Índia, a Myanmar i a Bangladesh.
mizo i Mizo ṭawng | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 500.000 (1997 ) |
Autòcton de | Rangamati District (en) , divisió de Chittagong, Assam, Manipur, Mizoram, Nagaland, Tripura i Xin |
Estat | Bangladesh, Índia i Myanmar |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-2 | lus |
ISO 639-3 | lus |
Glottolog | lush1249 |
Ethnologue | lus |
UNESCO | 1230 |
IETF | lus |
La llengua també s'anomena lushai, un terme del colonialisme, perquè el poble lushei fou el primer de la regió a tenir exposició als britànics. Encara que el terme lushai (o lusei, lushei) encara s'usa amb freqüència, és considerat incorrecte pel poble mizo.[1] Gran part de la poesia en aquesta llengua es derivà de les llengües lai (pawi), de la llengua paite i de la hmar, i els poemes més antics considerats com a mizo són en Pawi (Lai).
Escriptura
modificaL'alfabet mizo està basat en l'alfabet llatí i consta de 25 lletres:
Lletra | a | aw | b | ch | d | e | f | g | ng | h | i | j | k |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) |
Lletra | l | m | n | o | p | r | s | t | ṭ | u | v | z |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) | escolteu (?·pàg.) |
En la seva forma actual, l'alfabet fou ideat pels primers missioners cristians de Mizoram, Rev. J.H.Lorrain i Rev. F.W.Savidge[2] basant-se en el sistema de Hunter de transliteració.
Posteriorment fou afegit un circumflex ^ a les vocals per tal d'indicar les vocals llargues, és a dir, â, ê, î, ô, û, cosa que no fou suficient per expressar completament el to mizo. Algunes publicacions, com el diari Vanglaini o la revista Kristian Ṭhalai, van començar a utilitzar á, à, ä, é, è, ë, í, ì, ï, ó, ò, ö, ú, ù, ü per indicar les entonacions llargues. Tanmateix, aquests signes no aconsegueixen diferenciar les entonacions dels tons curts.[nota 1]
Classificació interna
modificaDins de les llengües tibetobirmanes, el mizo forma part del subgrup central de les llengües kuki-chin.[3]
Fonologia
modificaLes següents taules mostren l'inventari dels fonemes consonàntics i vocàlics[4] del dialecte del Nord del mizo.
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Tancada | i [i] | u [u] | |
Mitjana | e [e] | o [o] | |
Oberta | a [a] |
Labiales | Dentals | Alveolars | Dorsals | Glottales | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Centrals | Laterals | Velars | |||||
Oclusives | Sordes | p [p] | [t] | [k] | [ʔ][nota 2] | ||
aspirades | ph [pʰ] | th [tʰ] | kh [kʰ] | ||||
Sonores | b [b] | d [d] | |||||
Africades | Sordes | ts [t͡s] | |||||
aspirades | tsh [t͡sʰ] | ||||||
Laterals | tl [t͡l] | ||||||
Lat. aspirades | tlh [t͡lʰ] | ||||||
Bategant | tr [t͡r] | ||||||
Bat. aspirades | trh [t͡rʰ] | ||||||
Fricatives | sordes | f [f] | s [s] | h [h] | |||
sonores | v [v] | z [z] | l [l] | ||||
Nasals | Simples | m [m] | n [n] | ŋ [ŋ] | |||
aspirada | hm [ʰm] | hn [ʰn] | hŋ [ʰŋ] | ||||
líquida | Simples | r [r] | l [l] | ||||
aspirada | hr [ʰr] | lh [ʰl] | |||||
Glotals | rʔ [rʔ] | lʔ [lʔ] |
Tons
modificaEl mizo és una llengua tonal que posseeix quatre tons: alt, baix, descendent i ascendent. Dos tons suplementaris es redueixen i tenen les qualitats altes i baixes.[4]
Exemples
modificaMi zawng zawng hi zalèna piang kan ni a, zahawmna leh dikna chanvoah intluk tlâng vek kan ni. Chhia leh ṭha hriatna fîm neia siam kan nih avangin kan mihring puite chungah inunauna thinlung kan pu tlat tur a ni.
(català) Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. (Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans).
Algunes paraules i frases en mizo
modificaMizo | Català | Mizo | Català |
---|---|---|---|
Ka läwm e | Gràcies | Ru | Furtar |
I dam mâw/I dam em? | Com estàs? | ||
Tui | Aigua | Thar | Nou |
Châw | Menjar | Lian | Gran |
Sanghâ | Peix | Pê | Donar |
Rûl | Serp | Sakei | Tigre |
Khúa | Poble/Ciutat | Lal | Cap/Senyor/Rei |
Ní | Dia/El Sol | Sikeisen | Mart |
Thlà | Lluna/mes | Chawngmawii | Venus |
Kum | Any/edat | Hrangchhuana | Júpiter |
Ṭhà mâw? (informal) | Com estàs?/Què tal? | Tukṭhuan | Esmorzar |
Vàn | Cel | Chhum | Núvol |
Boruak | Aire | Khu | Fum |
Thlawh(theih)na | Avió | Arsi | Estrella |
Ṭumhmun | Aeroport | Mei | Foc |
Zin | Viatjar | Ui | Gos |
Lei | Terra | Hmul | Ploma |
Khawvel | Món | ||
Thlà | La Lluna | ||
Lû | Cap (part del cos) | ||
Mit | Ull | ||
Kâ | Boca | ||
Khabè | Barbeta | ||
Beng | Orella | ||
Hnar | Nas | ||
Mi | Gent/Persones | ||
Sâ | Carn | ||
Engtin?/Engtiangin? | Com? | ||
Mangṭha | Bona nit | ||
Dár engzât nge? | Quina hora és? | ||
Thingpui | Te | ||
Khaw'nge i kal dáwn? | On vas? | ||
Dam takin [(u) le] | Adéu/Aneu en pau | ||
Engtikah? | Quan? | ||
Khawiah? | On? | ||
Eng(nge)? | Què? | ||
Amaherawhchu | Tot i això |
Nombres cardinals
modifica(Pa)khat | U |
(Pa)hnih | Dos |
(Pa)thum | Tres |
(Pa)li | Quatre |
(Pa)ngá | Cinc |
(Pa)ruk | Sis |
(Pa)sarih | Set |
(Pa)riat | Vuit |
(Pa)kua | Nou |
Sàwm | Deu |
Sàwmpakhat | Onze |
Sàwmpakua | Dinou |
Sawmhnih | Vint |
Sawmthum | Trenta |
Sawmküa | Noranta |
Zà | Cent |
Zangá | Cinc-cents |
Säng(khat) | Mil |
Sïng(khat) | Deu mil |
Nûai(khat) | Cent mil |
Maktadûai | Un milió |
Vaibelchhia | Deu milions |
Vaibelchhetak | Cent milions |
Tlûklehdingäwn | Mil milions |
Notes
modifica- ↑ El Viccionari en mizo utilitza els símbols addicionals ạ, ǎ, ȧ (i anàlogament per a les altres vocals aw, e, i and u) per diferenciar-los.
- ↑ Aquestes glotals només apareixen en posició final.
Referències
modifica- ↑ Lalthangliana, B., 'Mizo tihin ṭawng a nei lo' tih kha Arxivat 2020-11-13 a Wayback Machine., Matisoff, 'Language names' section
- ↑ Lalthangliana, B.: 2001, History and Culture of Mizo in India, Burma and Bangladesh, Aizawl. "Baptist Missionary Conference, 1892", p. 745
- ↑ Informació sobre Mizo a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “lus” (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Weidert 1975, p.10-11.
Bibliografia
modifica- (anglès) Alfons Weidert, 1975, Component Analysis of Lushai Phonology, Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, Series IV - Current Issues in Linguistic Theory, volume 2, Amsterdam: John Benjamins B.V..