Miquel Adlert i Noguerol
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, l'Horta, 1911 - Ciutat de València, 12 d'octubre de 1988) fou un escriptor i editor valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  Paterna (Horta Nord) |
| Mort | 12 octubre 1988 (76/77 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | editor, editor |
Biografia
modificaMembre de l'alta burgesia valenciana i profundament cristià, estudià dret i més tard exercí com a jutge. En gener de 1925, mentre estudiava Batxillerat a l'Institut Lluís Vives de València, va adscriure's ideològicament al nacionalisme valencià.[1] El 1934 fou militant d'Acció Nacionalista Valenciana, on juntament amb Xavier Casp tindrà un paper important.[2] Va ser a Acció Nacionalista Valenciana on va fer amistat amb Xavier Casp i Verger, amb qui formaria un tàndem inseparable durant 54 anys.[3] Es van conèixer quan Adlert tenia 23 anys i Casp tot just 18, en una junta general celebrada el 1934.[4] Adlert va unir-se al partit arran de la publicació d'Acció, òrgan d'ANV i un dels pocs periòdics escrits en valencià aleshores.[4] Poc després d'unir-se al partit, Miquel Adlert passaria a formar part de la directiva d'ANV com a conseller de Cultura, i escriuria en el periòdic a partir del número 44, del 30 de març de 1934, amb el pseudònim de Donyet.[4] També escriuria l'editorial (sense signar) del darrer número de la publicació, el 112, aparegut el 18 de juliol de 1936.[4]
En acabar la guerra civil espanyola formà part de la directiva de Lo Rat Penat, d'on fou expulsat per separatista[5] i intentà reconstituir Acció Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, alhora que contactà amb membres de la Lliga Catalana i d'UDC, però el 1940 fou dissolta per ordre governativa.
El 1943 fundà amb Xavier Casp l'editorial Torre, de València, que donà a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra,[4] i la revista literària Esclat (1948). Malgrat això quan, el 1948, intentaven traure aquesta revista, toparen amb la intransigència del censor, a qui resultava sospitosa la iniciativa d'una publicació en valencià. Quan argumentaren: «Es que nosotros somos católicos», la rèplica del censor no deixà lloc a dubtes: «¿Católicos? ¿católicos? ¡En esto son peores los católicos!».
El 1956 s'enfrontà dialècticament a Joan Fuster i trencà definitivament amb ell després de la publicació de Nosaltres, els valencians el 1962. A començament dels anys setanta derivà a posicions anticatalanistes i d'aïllacionisme lingüístic, rebutjant el concepte Països Catalans, i reivindicant les institucions de l'antic Regne de València donant base al moviment regionalista valencià i anticatalanista conegut com a blaverisme. A començaments dels anys 1980 va participar en l'elaboració de les secessionistes Normes del Puig.
Autor de diversos llibres de narracions, d'entre els quals destaquen la novel·la curta El Salze a la sendera (1953), el llibre de contes Coral nu (1956) i la novel·la llarga I la pau (1953). Entre la seua producció política destaquen la seua obra aïllacionista En defensa de la llengua valenciana (1977) i obres de caràcter històric-jurídic com: L'Espirit jurídic del Rei don Jaume (1980), Notes sobre els Furs de València (1980), Sobre dos temes jurídics (1982) i El compromís de Casp (1984).
Gran amant dels esports, va escriure un important arxiu d'articles sobre diferents modalitats. De jove, per un problema a les cames, va jugar a futbol com a porter, i va morir sent el soci número 55 del València CF.[4]
Obres
modifica- I la pau (1953)
- El salze a la sendera (1953)
- Cor al nu (1956)
- En defensa de la llengua valenciana (1977)
- El dia torna (1981)
- De la meua catacumba (1984)
- El compromis de Casp, qüestio juridica (1984)
- Del periodisme meu (1984)
Referències
modifica- ↑ Viadel, Francesc. No mos fareu catalans. Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006. ISBN 84-9734-402-2. pg. 58, citant una entrevista a Murta d'abril de 1979
- ↑ Viadel, Francesc. No mos fareu catalans. Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006. ISBN 84-9734-402-2. pg. 58
- ↑ Casp, Xavier. D'amar-te, amor(pròleg Miquel Adlert i Noguerol) (en valencià). Del Cenia al Segura, 1988. ISBN 84-85446-35-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Parle del meu amic. Xavier Casp a DDAA. Miquel Adlert. Homenage (sic). Joventuts Ratpenatistes, 1988.
- ↑ Ballester, Josep. Temps de quarantena: Cultura i societat durant la Postguerra al País Valencià (1939-1959). Universitat de València, 2006, p.140. ISBN 8437063450.
Enllaços externs
modifica
- Biografia de Miquel Adlert, a Las Provincias (castellà)
- Memòria Valencianista - Fundació Josep Irla Arxivat 2018-10-23 a Wayback Machine.