Viquipèdia

Miou-Miou

actriu francesa

Miou-Miou, de nom real Sylvette Herry (París, 22 de febrer de 1950) és una actriu francesa.

Plantilla:Infotaula personaMiou-Miou
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Sylvette Herry Modifica el valor a Wikidata
22 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata -
Família
FillsAngèle Herry, Jeanne Herry Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0591877 Allocine: 1116 Rottentomatoes: celebrity/mioumiou Allmovie: p49536 TCM: 349272 TV.com: people/1116 TMDB.org: 4274
Musicbrainz: 358dbbd2-fd71-4578-ad68-03feb965f2ff Discogs: 1402632 Modifica el valor a Wikidata

Biografia i carrera

modifica

Sylvette Herry va començar cafè-teatre parisenc Cafè de la Gare i el seu nom artístic li va ser posat per Coluche, que llavors utilitzava el malnom de "Miau".

Participa en diverses comèdies i destaca sobretot en el paper de la filla de Louis de Funès a la pel·lícula Les aventures de Rabbi Jacob (1973), que té un gran èxit. També fa un petit paper a Les Granges Brûlées, de Jean Chapot, al costat d'Alain Delon i Simone Signoret. Però va ser amb la pel·lícula Les Valseuses, de Bertrand Blier, estrenada a França el 1974, quan es va convertir en una estrella, com van fer els seus companys Patrick Dewaere i Gérard Depardieu. La pel·lícula provoca controvèrsies, però té un gran èxit.[1]

Després de Les Valseuses, Miou-Miou alterna el cinema popular i el cinema d'autor. El costat popular es pot veure en diverses comèdies de Georges Lautner (Pas de problème!, On aura tout vu) i el bon humor occidental Un génie, deux associés, une cloche, produïts per Sergio Leone. També treballa amb Jacques Doillon, Bertrand Blier, Maurice Dugowson, Marco Bellocchio, Alain Tanner…[1]

El 1977 va filmar amb Depardieu Dites-lui que je l'aime, de Claude Miller. Dos anys després, interpreta una prostituta que vol alliberar-se del seu proxeneta a La Dérobade, un paper pel qual obté el Cèsar com a millor actriu. A l'any següent, és una de les primeres actrius a La Femme flic, d'Yves Boisset.

El 1983, amb Isabelle Huppert, va interpretar un dels papers principals a la pel·lícula Coup de foudre, una obra autobiogràfica produïda per Diane Kurys. El 1986, va tornar a treballar amb Bertrand Blier per a Tenue de soirée, una pel·lícula que va reviure l'esperit de Les Valseuses. Dos anys després va interpretar el paper principal en la comèdia La Lectrice, de Michel Deville.[2]

Actriu principal del cinema francès, Miou-Miou segueix la seva carrera, entre primers i segons papers, fidel a la línia dels seus inicis, alternant comèdies i drames. De fet, aconsegueix mantenir-se dins d'un cinema de qualitat, amb rols que van evolucionant segons la seva edat, i es troba tan a gust amb Louis Malle o Claude Berri com amb Claude Zidi o fins i tot Yves Robert.[3]

A principis del 2004, va aparèixer a la televisió a la minisèrie Disappeared in Ambre, de Denys Granier-Deferre.

Tot i que ha estat nominada deu vegades al César com a millor actriu, Miou-Miou mai ha participat a la cerimònia dels César, ni ha buscat cap honor, declarant: «els honors, no m'importen» (entrevistada per Jean-Luc Hees a Radio Classique, el 3 de març de 2009).

Vida personal

modifica

Miou-Miou es va casar amb l'actor Patrick Dewaere i va tenir una filla, Angela. L'estiu de 1975, Miou-Miou fou escollida per al film D'amour et d'eau fraîche, i va intentar, sense èxit, imposar Patrick Dewaere per al paper principal. Però el director, Jean-Pierre Blanc, s'hi negà i demanà el cantant Julien Clerc com a cap de cartell. L relació que establiren portà Miou-Miou a trencar amb Dewaere. El rodatge de la següent pel·lícula, F de Fairbanks, va ser estressant i frenètic, ja que havien de compartir l'escenari amb Dewaere, a qui acabava de deixar. La cançó de Julien Clerc Ma Préférence (1978) al·ludeix a Miou-Miou tot i que en aquell moment el cantant no ho va revelar.[4]

El 1978, Miou-Miou tingué una segona filla amb el cantant: Jeanne Herry. El 1992, deu anys després del suïcidi del seu pare, Patrick Dewaere, la seva filla Angela és adoptada oficialment per Julien Clerc. Des de 1998, Miou-Miou viu amb el novel·lista Jean Teulé.[1]

Filmografia

modifica

Cinema

modifica

Televisió

modifica

Teatre

modifica

Premis i nominacions

modifica

Premis

modifica

Nominacions

modifica


Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Miou-Miou» (en francès). Voici. [Consulta: desembre 2019].
  2. ↑ «Cinema. La lectora». Eix diari. [Consulta: desembre 2019].
  3. ↑ «MIOU-MIOU (1950-)». Universalis.fr. [Consulta: desembre 2019].
  4. ↑ «Miou-Miou, compagne de Julien Clerc». Julien Clerc.net. Arxivat de l'original el 2010-01-06. [Consulta: desembre 2019].
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miou-Miou
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miou-Miou&oldid=33169743»