Mawsonita
La mawsonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Fou anomenat així en honor de Sir Douglas Mawson, geòleg i explorador de l'Antàrtida australià.[1]
 Mawsonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₆Fe₂SnS₈ |
| Epònim | Douglas Mawson |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03b |
| Dana | 2.9.3.1 |
| Heys | 6.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,603(2) Å; c = 5,358(1) Å; |
| Grup puntual | 4 2m - escalenoedral |
| Grup espacial | p4m2 * |
| Color | taronja marronós |
| Exfoliació | imperfecta - 2 imperfecta en àngles rectes |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 4,65 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpic |
| Pleocroisme | fort |
| Magnetisme | ferromagnètic |
| Impureses comunes | Zn, Se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1964-030 |
| Símbol | Maw |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa mawsonita és un sulfur de fórmula química Cu₆Fe₂SnS₈. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5 a 4. A la seva localitat tipus el mineral es trobava envoltat d'inclusions de bornita a partir de la qual el mineral es forma per exsolució.[1]
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Britànic d'Història Natural.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mawsonita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, coloradoïta, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.[1]
Formació i jaciments
modificaEl mineral té dues localitats tipus: la mina Royal George i la mina North Lyell; la primera es troba a Gal·les del Sud mentres que la segona es troba a Tasmània, ambdues a Austràlia. L'ambient típic de formació és en menes de coure, tant massives com disseminades. Aquestes menes solen ser d'origen hidrotermal i associades a roques volcàniques altament alterades; també s'ha descrit en skarns i en granits alterats; més rarament es troba en dipòsits porfírics de coure.[2]