Massimo d'Azeglio

Massimo d'Azeglio
Biografia
Naixement	(it) Massimo Taparelli ; 24 octubre 1798 ; Torí (Itàlia)
Mort	15 gener 1866 (67 anys); Cannero Riviera (Itàlia)
Sepultura	Cementiri monumental de Torí
Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Sardinia (en)
	15 setembre 1851 – 4 novembre 1852 ; ← Alfonso La Marmora – Giuseppe Dabormida →
Diputat del Regne de Sardenya
	20 desembre 1849 – 20 novembre 1853 ; Legislatura: 4a Legislatura del regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
	30 juliol 1849 – 20 novembre 1849 ; Legislatura: 3a Legislatura del regne de Sardenya
Primer ministre del Regne de Sardenya
	7 maig 1849 – 4 novembre 1852 ; ← Claudio Gabriele de Launay – Camillo Benso di Cavour →
Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Sardinia (en)
	7 maig 1849 – 12 juliol 1851 ; ← Claudio Gabriele de Launay – Alfonso La Marmora →
Diputat del Regne de Sardenya
	1r febrer 1849 – 30 març 1849 ; Legislatura: 2a Legislatura del regne de Sardenya
Diputat del Regne de Sardenya
	8 maig 1848 – 30 desembre 1848 ; Legislatura: 1a Legislatura del regne de Sardenya
Senador del Regne de Sardenya
Prefect of Milan (en)
Dades personals
Formació	Universitat de Torí
Activitat
Lloc de treball	Torí ; Lierna
Ocupació	polític, historiador, escriptor de contes, escriptor, pintor, diplomàtic
Partit	Dreta Històrica
Membre de	Society of Dilettanti (1861–)
Professors	Martin Verstappen
Esport	esgrima ; natació ; equitació
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1831) Traveling from Varenna to Lierna (d'Azeglio) (en) ;
Altres
Títol	Marquès
Cònjuge	Giulia Manzoni
Pare	Cesare Taparelli d'Azeglio
Germans	Luigi Taparelli d'Azeglio; Roberto Taparelli d' Azeglio
Parents	Alessandro Manzoni
Premis
	(4 octubre 1851) Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès; Orde del Salvador; Orde de sant Josep; Gran Creu de l'Orde de Crist ;

Massimo Taparelli d'Azeglio, de la família dels marquesos d'Azeglio (Torí, 24 d'octubre de 1798 - 15 de gener de 1866) va ser un dels pensadors i actors del Risorgimento.

Biografia

Fill d'un general nomenat ambaixador a Roma, el jove d'Azeglio s'apassiona per la pintura. Oficial de cavalleria, es queda a Roma on destaca com a paisatgista després d'haver estudiat aquest art al taller de Martin Verstappen. L'any 1830, es casa amb la filla del poeta romàntic Alessandro Manzoni, fundador de la llengua italiana moderna. D'Azeglio, escriu novel·les històriques Ettore Fieramosca, o La disfida di Barletta (1833) i Niccolò de' Lapi, ovvero i Palleschi e i Piagnoni (1841) on desenvolupa el sentiment nacional. L'any 1846, publica Gli ultimi casi di Romagna on defensa la idea que la unificació d'Itàlia ha de ser feta per la Casa de Savoia.

De tendència monàrquica moderada,^[1]^[2]^[3]^[4] catòlic fervent, no pren part en cap dels complots o alçaments nombrosos que marquen la història italiana a la primera meitat del segle XIX. L'any 1848, entra a l'exèrcit piemontès, esdevé coronel i és greument ferit a la batalla de Vicenza contra els austríacs. L'11 de maig de 1849, el rei Víctor Manuel II, el nomena primer ministre i ministre d'afers estrangers. Durant el seu govern, suprimeix la immunitat de la qual es beneficiaven els eclesiàstics la qual cosa li atreu l'hostilitat del papat i dels catòlics conservadors^[5] . A l'octubre de 1850, fa entrar Cavour al govern com a ministre d'agricultura i comerç. El 16 de maig de 1852, d'Azeglio és reemplaçat per Cavour com a primer ministre.

Durant la segona guerra d'Independència, és nomenat comissari de Victor Manuel II a Bolonya, que acaba de fer fora el representant del seu sobirà el papa Pius IX, a continuació és ambaixador a Londres, a continuació prefecte de Milà. És nomenat senador, general de brigada i ajuda de camp del rei.

L'any 1865, succeeix al seu germà Roberto en la direcció de la galeria Sabauda de Torí.^[6]

L'any 1867, la seva filla publica la seva autobiografia Miei ricordi.

Obres pictòriques

Fuga in Egitto, Villa La Quiete, Florence
La disfida di Barletta, oli sobre tela, 118 x 164 cm, Milà, Collezione Porro Schiaffinati

M. d'Azeglio: Vita_di_lago_con_barca

Referències

↑ Rapport, Michael. Nineteenth-Century Europe. Macmillan International Higher Education, 2005, p. 165.
↑ Matsumoto-Best, Saho. Britain and the Papacy in the Age of Revolution, 1846–1851. Boydell & Brewer, 2003, p. 23.
↑ Romani, Roberto. Sensibilities of the Risorgimento: Reason and Passions in Political Thought. BRILL, 2018, p. 193.
↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 573.
↑ Harry Hearder. Cavour. Routledge, 1994, p. 62–65.
↑ Carta a Teresa Targioni del 10 d'abril de 1855, a M. de Rubris, cit., p. 127. Nella stessa missiva d'Azeglio annunciava le dimissioni del fratello Roberto da direttore della Reale Galleria (l'odierna Galleria Sabauda) e il suo subentro nella carica

[1] Rapport, Michael. Nineteenth-Century Europe. Macmillan International Higher Education, 2005, p. 165.

[2] Matsumoto-Best, Saho. Britain and the Papacy in the Age of Revolution, 1846–1851. Boydell & Brewer, 2003, p. 23.

[3] Romani, Roberto. Sensibilities of the Risorgimento: Reason and Passions in Political Thought. BRILL, 2018, p. 193.

[4] Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 573.

[5] Harry Hearder. Cavour. Routledge, 1994, p. 62–65.

[6] Carta a Teresa Targioni del 10 d'abril de 1855, a M. de Rubris, cit., p. 127. Nella stessa missiva d'Azeglio annunciava le dimissioni del fratello Roberto da direttore della Reale Galleria (l'odierna Galleria Sabauda) e il suo subentro nella carica

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]