Mas del Vilanova (Reus)
El Mas del Vilanova és un edifici de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Mas del Vilanova | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | XIX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
Localització | Partida de les Forques Velles, 68 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 9826 | |||
Descripció
modificaÉs un edifici aïllat de planta quadrada, planta baixa, pis i golfes situat entre el Passeig de Misericòrdia i el Camí Vell de Riudoms, a la Partida de les Forques Velles.[1] A la façana principal hi ha dues torres quadrangulars amb un pis més d'alçada utilitzat de colomar o mirador, amb teulada de forma piramidal. La composició és simètrica a partir dels buits de la façana, d'arc carpanell, a la planta baixa que passen a ser finestres partides horitzontalment per travessos de pedra, al pis. Quatre escales porten a la porta principal emmarcades per quatre pilastres, dues d'exemptes i dues d'adossades a la paret. La façana és d'obra vista, i a manera d'ornamentació hi ha pedra als muntants i a les llindes de les portes i finestres, a més de totes les arestes, motllures i careners amb cresteria metàl·lica. La teulada és a dos vessants i sense teules. Obra de fusta i reixes a les finestres de la planta baixa.[2]
Història
modificaAquest mas senyorial és el centre d'una hisenda tocant ja al nucli de població. Primer va ser una casa d'estiueig, després deshabitada uns anys. Durant un temps, i fins al curs 1985-1986, era una guarderia, «Parvulari Alel·luia». Posteriorment es va realitzar un projecte a tot l'entorn que fa de l'edifici el centre d'una urbanització residencial, que al construir-se ha respectat tant el mas com el caminal d'entrada, amb dues fileres de plàtans centenaris.[2][3] Actualment acull el Consorci de Normalització Lingüística «Miquel Ventura».[4] L'autoria del mas s'ha atribuït fins ara a Pere Caselles, més per tradició oral de la seva família que per que n'hagi quedat constància documental.[3]
Referències
modifica- ↑ Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 616. ISBN 8486387655.
- ↑ 2,0 2,1 «Mas Vilanova». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Sardà Ferran, Jordi (et al.) (eds.). Fets urbans: guia d'arquitectura de Reus 06: camí de Cambrils. Reus: l'Ajuntament; COAC, 2024, p. 16. ISBN 9788409559350.
- ↑ «CNL de l'àrea de Reus "Miquel Ventura"». Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 6-XI-2014].