Viquipèdia

Mary Jackson (enginyera)

Enginyera i matemàtica nord-americana

Mary Winston[1] Jackson (Hampton, Virgínia, 9 d'abril de 1921 - 11 de febrer de 2005) va ser una matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana, que va treballar per al Comitè Consultiu Nacional per a l'Aeronàutica (NACA), que més tard es transformaria en la NASA.[2][3][4]

Plantilla:Infotaula personaMary Jackson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Mary Winston Jackson Modifica el valor a Wikidata
9 abril 1921 Modifica el valor a Wikidata
Hampton (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Hampton (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Hampton - Graduat en Ciències (–1942)
Phoenix High School (en) Tradueix
Phenix High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i recerca espacial Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, Enginyer d'aviació, informàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNASA (–1985)
National Advisory Committee for Aeronautics (1951–)
Langley Research Center
NASA Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Premis
Find a Grave: 174900723 Modifica el valor a Wikidata

Va treballar al Centre de Recerca de Langley la major part de la seva vida, començant com a calculista en la divisió segregada de Càlcul de l'Àrea Oest, i més tard arribaria a ser la primera enginyera negra de la NASA. Després de 34 anys a la NASA, Jackson va assolir el lloc més alt possible per a enginyers, i es va adonar que no podia ascendir més sense ser abans supervisor. En arribar a aquest punt va decidir acceptar una degradació per passar a ser directora de dos programes al mateix temps: el Federal Women's Program a l'oficina d'Igualtat d'Oportunitats, i el Affirmative Action Program. En aquests càrrecs va treballar per influir tant en la contractació com en la promoció de dones a la NASA, en l'àmbit de la ciència, l'enginyeria i les matemàtiques.[5][4]  

La història de Jackson fou retratada en el llibre de no-ficció Figures Ocultes (2016), escrit per Margot Lee Shetterly. Jackson, juntament amb Katherine Johnson i Dorothy Vaughan, protagonitza l'adaptació cinematogràfica del llibre que s'estrenà al mateix any.

Al 2019, Jackson fou guardonada pòstumament amb la Medalla d'Or del Congres dels Estats Units.[6] L'any 2021, l'oficina central de la NASA situada a Washington D.C. fou batejada com la Mary W. Jackson NASA Headquarters.

Formació i carrera professional

modifica

Mary Jackson va néixer el 9 d'abril de 1921, filla d'Ella Scott i Frank Winston.[5] Va créixer a Hampton, Virgínia, i es va graduar de l'escola George P. Phenix amb els més grans honors.

Mary Jackson es va graduar en Matemàtiques i en Ciències físiques en el Hampton Institute el 1942.[7][8] Va ser membre de la germandat Alfa Kappa Alfa.

Després de graduar-se, Jackson va ensenyar matemàtiques en una escola negra al Comtat de Calvert, Maryland durant un any.[9] També va treballar com a tutora d'alumnat d'institut i universitari, tasca que va realitzar durant tota la seva vida. El 1943 es va fer tenedora de llibres del Centre Comunitari Catòlic Nacional a Hampton. Després d'això va treballar com a recepcionista i empleada en el departament de Salut del Hampton Institute; va interrompre el seu treball en néixer el seu fill. El 1951 entra a treballar com a empleada a l'Oficina del Cap, del Campament de les Forces Armades a Fort Monroe.

 
Mary Jackson subjectant un model de túnel del vent
 
Mary Jackson treballant al Centre de Recerca de Langley

El 1951 entra a treballar per al Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica (NACA).[10][11] Va començar la seva carrera com a matemàtica de recerca, o informàtica al Centre de Recerca de Langley a la seva ciutat natal de Hampton, Virginia. Va treballar sota les ordres de Dorothy Vaughan en la secció segregada coneguda com a Secció d'Informàtica de l'Àrea Oest.

El 1953 va acceptar una oferta per treballar per a l'enginyer Kazimierz Czarnecki en el Túnel de Pressió Supersònic, un túnel de vent d'1,2 per 1,2 metres i 45.000 quilowatts, usat per estudiar les forces sobre un model en generar vents de gairebé dues vegades la velocitat del so. Czarnecki va animar Jackson a preparar-se per ascendir a enginyera. Per aconseguir la promoció a enginyera, Jackson va necessitar llicenciar-se en matemàtiques i física en cursos nocturns. Els estudis estaven gestionats per la Universitat de Virgínia, però es realitzaven a l'institut de secundària de Hampton, que era en aquell moment una institució tan sols per a blancs, per la qual cosa Jackson va haver de presentar una petició a l'ajuntament de Hampton perquè li deixessin assistir a les classes. Després de completar els cursos, va ser promoguda a enginyera aeroespacial el 1958, i fou la primera dona negra que arribà al grau d'enginyer a la NASA. Va passar llavors a treballar analitzant les dades dels experiments del túnel de vent i també de dades obtingudes amb vols de naus reals a la Secció d'Aerodinàmica Teòrica de la Divisió d'Aerodinàmica Subsònica i Transònica a Langley. El seu objectiu era entendre el flux d'aire, incloent les forces d'embranzida i arrossegament.[4]

Durant els anys com a enginyera a la NASA, va treballar en diverses divisions: la Divisió de Recerca de la Compresibilitat, Divisió de Recerca a escala Real, Divisió d'Aerodinàmica de l'Alta Velocitat, i la Divisió d'Aerodinàmica Subsònica-Transònica. És autora o coautora de 12 articles (papers) tècnics per a la NACA i la NASA.[12][13][14][15]Va treballar per ajudar dones i altres minories a ascendir en les seves carreres, incloent l'assessorament sobre com estudiar per poder canviar els seus títols de matemàtiques a enginyeres, millorant les seves oportunitats d'ascens, com ella mateixa havia fet abans.[16]

Va continuar treballant a la NASA fins a la seva jubilació el 1985.[4]

Vida personal

modifica

Durant més de trenta anys Jackson va ser dirigent d'un grup femení Scout. Es va distingir per ajudar a joves negres de la seva comunitat a crear un túnel de vent en miniatura en els anys setanta, perquè el poguessin fer servir per fer experiments. "Hem de fer alguna cosa així per interessar-los per la ciència", va dir en un article per al diari local.[4]

Jackson va estar casada i va tenir dos fills. Va morir l'11 de febrer de 2005 a l'edat de 83 anys.

Llegat

modifica

La pel·lícula de 2016 Figures ocultes narra les carreres de Jackson, Katherine Johnson i Dorothy Vaughan i específicament el seu treball en el Programa Mercury i Apollo 11. La pel·lícula es basa en el llibre del mateix nom de Margot Lee Shetterly. El paper de Jackson és interpretat en la pel·lícula per Janelle Monáe.[17][18][19]

Premis i honors

modifica
  • Apollo Group Achievement Award, 1969.[7][11]
  • Daniels Alumni Award per un servei excepcional a joves en desavantatge.[11]
  • Consell NacionalPublicacionesde Dones Negres, Inc. Certificat de Reconeixement per Servei Excepcional a la Comunitat.[11]
  • Distinguished Service Award pel seu treball amb la Campanya Federal Combinada que representa a les Agències Humanitàries, 1972.[11]
  • Premi excepcional del voluntari del Centre de Recerca de Langley, 1975.[11]
  • Voluntari de l'Any del Centre de Recerca de Langley, 1976.[11]
  • Iota Lambda Premio de la Germanor de la Península Excepcional Dona Científica, 1976.[11]
  • Premi excepcional del Centre Comunitari de King Street.[11]
  • Tribute Award de l'Associació Tècnica Nacional, 1976.[11]
  • Capítol de Hampton Roads "Llibre de Golden Deeds" per al servei.[11]
  • Langley Centre de Recerca Certificat d'Agraïment, 1977-1977.[11]

Publicacions

modifica
  • Czarnecki, K. R.; Jackson, Mary W. (setembre1958), Effects of Nose Angle and Mach Number on Transition on Cones at Supersonic Speeds (NACA TN 4388), National Advisory Committee for Aeronautics
  • Jackson, Mary W.; Czarnecki, K.R. (1960), Investigation by Schlieren Technique of Methods of Fixing Fully Turbulent Flow on Models at Supersonic Speeds, 242, National Aeronautics and Space Administration
  • Czarnecki, K. R.; Jackson, Mary W. (gener 1961), Effects of Cone Angle, Mach Number, and Nose Blunting on Transition at Supersonic Speeds (NASA TN D-634), NASA Langley Research Center
  • Jackson, Mary W.; Czarnecki, K. R. (juliol 1961), Boundary-Layer Transition on a Group of Blunt Nose Shapes at a Mach Number of 2.20 (NASA TN D-932), NASA Langley Research Center
  • Czarnecki, K.R.; Jackson, Mary W.; Munta, William J. (1963), Studies of Skin Friction at Supersonic Speeds (Turbulent Boundary Layer and Skin Friction Data for Supersonic Transports)
  • Jackson, Mary W.; Czarnecki, K. R.; Munta, William J. (juliol 1965), Turbulent Skin Friction at High Reynolds Numbers and Low Supersonic Velocities, National Aeronautics and Space Administration
  • Czarnecki, K.R.; Jackson, M.W.; Sorrells, R. B. III (1 de desembre de 1966), Measurement by wake momentum surveys at Mach 1.61 and 2.01 of turbulent boundary-layer skin friction on five swept wings, National Aeronautics and Space Administration
  • Czarnecki, K.R.; Allen, J. M.; Jackson, M.W. (1 de gener de 1967), Boundary-layer transition on hypersonic-cruise aircraft, National Aeronautics and Space Administration
  • Czarnecki, K.R.; Jackson, M.W. (1 de novembre de 1970), Theoretical pressure distributions over arbitrarily shaped periodic waves in subsonic compressible flow and comparison with experiment, National Aeronautics and Space Administration
  • Czarnecki, K.R.; Jackson, Mary W. (desembre1975). "Turbulent Boundary-Layer Separation due to a Forward-Facing Step". AIAA Journal. 13 (12): 1585–1591. doi:10.2514/3.60582.

Referències

modifica
  1. ↑ «Mary Jackson». A: Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc., 5 abril 2019 [Consulta: 11 juny 2019]. 
  2. ↑ «Mary Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2021].
  3. ↑ Macho Stadler, Marta. «Mary Winston Jackson, ingeniera» (en castellà). Mujeres con ciencia, 09-04-2017. [Consulta: 21 febrer 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Loff, Sarah. «Mary W. Jackson Biography». NASA, 22-11-2016. [Consulta: 21 febrer 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Mary Winston-Jackson. Biography» (en anglès). Biography.com. [Consulta: 22 gener 2017].
  6. ↑ «H.R.1396 – Hidden Figures Congressional Gold Medal Act», 08-11-2019. [Consulta: 9 novembre 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Mary Winston Jackson». Daily Press, 13-02-2015. [Consulta: 16 agost 2016].
  8. ↑ Warren, Wini. Black Women Scientists in the United States. Bloomington, Indiana, USA: Indiana University Press, 1999, p. 126. ISBN 9780253336033. 
  9. ↑ «Mary Jackson Biography» (en anglés). NASA. Arxivat de l'original el 2016-12-17. [Consulta: 22 gener 2017].
  10. ↑ Lewis, Shawn D. «The Professional Woman: Her Fields Have Widened». Ebony. Johnson Publishing Company, 32, 10, 8-1977. ISSN: 0012-9011.
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 «MARY WINSTON JACKSON, 1921-2005» (en anglès). Macalester College.. [Consulta: 22 gener 2017].
  12. ↑ «Mary W. Jackson» (pdf), 01-10-1979. [Consulta: 16 agost 2016].
  13. ↑ Czarnecki, K. R.; Jackson, Mary W. «Effects of Nose Angle and Mach Number on Transition on Cones at Supersonic Speeds (NACA TN 4388)», 01-09-1958. [Consulta: 3 gener 2017].
  14. ↑ «Effects of Nose Angle and Mach Number on Transition on Cones at Supersonic Speeds» (en anglès). NASA, 01-09-1958. [Consulta: 22 gener 2017].
  15. ↑ Czarnecki, Kazimierz R. «Effects of Cone Angle, Mach Number, and Nose Blunting on Transition at Supersonic Speeds». NASA; Washington, DC, United States, 01-01-1961, pàg. 32p.
  16. ↑ Champine, Gloria R. «Mary Jackson Years at NACA/NASA 1950-1985». NASA.
  17. ↑ BUCKLEY, CARA «Uncovering a Tale of Rocket Science, Race and the ’60s» (en inglés). , 20-05-2016, p. Page AR22 [Consulta: 20 enero 2017].
  18. ↑ Iglesias, Eulalia «'Figuras ocultas': ellas empezaron la carrera espacial». , 20 enero 2017, p. Cultura [Consulta: 20 enero 2017].
  19. ↑ Costa, Jordi «La santidad de las matemáticas». , 20 enero 2017, p. Cultura. Crítica Figuras ocultas [Consulta: 20 enero 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Jackson_(enginyera)&oldid=33250879»