Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 juny 1528 Madrid |
Mort | 26 febrer 1603 (74 anys) Convent de les Descalces Reials (Comunitat de Madrid) |
Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic | |
Activitat | |
Ocupació | reina regnant |
Altres | |
Títol | Reina Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic |
Família | Dinastia dels Habsburg |
Cònjuge | Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (1548 (Gregorià)–) |
Fills | Anna d'Àustria, Ferran d'Àustria, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernest d'Àustria, Elisabet d'Àustria, Maria d'Àustria, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià III d'Habsburg, Albert VII d'Àustria, Venceslau d'Àustria, Frederic d'Àustria, Maria d'Àustria, Carles d'Àustria, Margarida d'Àustria, Elionor d'Àustria |
Pares | Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Isabel de Portugal i d'Aragó |
Germans | Joana d'Àustria Isabel de Castella Margarida de Parma Felip II de Castella Joan d'Àustria Ferran d'Àustria |
Parents | Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, cosí germà patern |
Orígens familiars
modificaNascuda a Madrid, el 21 de juny de l'any 1528, era la filla primogènita del rei Carles I d'Espanya i de la infanta Isabel de Portugal. Maria era neta per via paterna de l'arxiduc Felip d'Àustria i de la reina Joana I de Castella i per via materna del rei Manuel I de Portugal i de la princesa Maria d'Aragó.[1]
Regnat
modificaEs casà a Valladolid el 13 de setembre de 1548 amb l'arxiduc i futur emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de Ferran I, emperador romanogermànic i de la princesa Anna d'Hongria.[1] Durant l'absència del seu i del seu germà, Maria i Maximilià es van fer càrrec de la regència dels regnes peninsulars entre 1548 i 1551.[2]
El 1549 la parella va rebre el títol honorífic de reis de Bohèmia i a finals de maig de 1552 es va instal·lar a Viena.[2] La infanta Maria exercí una importantíssima influència política no tan sols sobre el seu espòs sinó també, i molt especialment, sobre els seus fills. Educada en una radical fe catòlica, la infanta no tolerà certs sectors reformistes en el si d'Àustria i molt menys les voluntats obertes que molts príncep alemanys manifestaven entorn del reformisme.
Maria tingué un paper fonamental en la conservació d'Àustria al costat del catolicisme i tingué, sempre, una presència més que significativa sobre les obres de govern dels seus dos fills emperador: Rodolf II, emperador romanogermànic i Mateu I, emperador romanogermànic.
Retorn a Espanya
modificaA la mort del seu marit, l'any 1576 es traslladà a viure a la cort espanyola del seu germà, el rei Felip II d'Espanya. Maria mostrà sempre la seva felicitat de tornar a viure a un país exclusivament catòlic. L'emperadriu morí el dia 26 de febrer de l'any 1603 a l'edat de 75 anys.
Descendència
modificaDel matrimoni amb Maximilià II van néixer setze fills, vuit dels quals van morir prematurament:[1]
- Anna (1549-1580), reina consort d'Espanya.
- Ferran (1551-1552).
- Rodolf (1552-1612), emperador romanogermànic.
- Ernest (1553-1595), governador dels Països Baixos.
- Elisabet (1554-1592), reina consort de França.
- Maria (1555-1556).
- Maties (1557-1619), emperador romanogermànic.
- Maximilià (1558-1618), Gran Mestre de l'Orde Teutònic i administrador de Prússia.
- Albert (1559-1618), governador dels Països Baixos.
- Venceslau (1561-1578).
- Frederic (1562-1563).
- Maria (1564-1565).
- Carles (1565-1566).
- Margarida (1567-1633), religiosa de les Descalces Reials.
- Elionor (1568-1580).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Lluís Pericot (dir.). Historia de España (en castellà). Barcelona: Oceáno-Instituto Gallach, 1983, p. 78-79.
- ↑ 2,0 2,1 Galende Díaz, Juan Carlos. «María de Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 12 setembre 2021].