Maria Josep Estanyol i Fuentes
arqueòloga, filòloga i epigrafista fenici i púnic. Professora universitària
Maria Josep Estanyol i Fuentes (Barcelona, 15 de desembre de 1950) és una filòloga catalana.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 desembre 1950 (73 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Epigrafia, història dels jueus i fenici |
Ocupació | arqueòloga, historiadora, assagista, professora d'universitat, filòloga |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Riccardo Scotto |
Trajectòria
modificaLlicenciada en Arqueologia del Pròxim Orient i doctora en Filologia Semítica (secció d'estudis hebreus i arameus) per la Universitat de Barcelona,[1] des del 1974 hi ha impartit classes de cultura i llengua fenícia.[1][2][3] Ha fet recerques sobre de la filologia i epigrafia fenícies, així com l'estudi del judaisme i la història dels jueus catalans des del punt de vista històric i filològic.[4]
És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics i de l'Institut d'Estudis Món Juïc.[5]
Obres
modifica- Vocabulario Fenicio, 1980.
- Diccionari abreujat fenici-català, 1997
- Gramàtica fenícia. 1996
- Glossari de terminologia del judaisme, 1996
- Arqueologia de Palestina Textos i mapes, 1997
- Corpus de las inscripciones fenícias púnicas y neopúnicas de España, 1986.
- Judaisme a Catalunya avui. 2002.
- Els jueus catalans. 2010[6]
- El primer estel. autoeditat, 2014
- Velos de seda. autoeditat, 2019
- L'hort d'en Baldiri. autoeditat, 2019.
- Immigració, religions i societat (editora), 2010.[7]
- Miscel·lània Judaica (editora), 2013.[8]
- La prima stella. autoeditat. 2020.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fernández Gómez, Jordi H. «Estanyol i Fuentes, Maria Josep». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ León García, Juan «La última profesora de fenicio» (en castellà). El País, 25-03-2018 [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ «Maria Josep Estanyol: «El fenici és la llengua mare del Mediterrani, el nostre primer alfabet»». Notícies. Universitat de Barcelona, 09-03-2018. [Consulta: 19 agost 2020].
- ↑ Calders i Artís, Tessa «Maria Josep Estanyol i Fuentes. Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans». Tamid, 2011, pàg. 215-216. ISSN: 2013-4029.
- ↑ «Relació de persones i entitats que van donar suport a la creació de l'Institut Mon Juïc». Institut d'Estudis Món Juïc (IeMJ). Arxivat de l'original el 2020-06-16. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Els jueus catalans : les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans. Barcelona: PPU, 2009. ISBN 978-84-477-1062-1.
- ↑ Immigració, religions i societat. Barcelona: PPU, 2010. ISBN 978-84-477-1073-7.
- ↑ Miscel·lània judaica. Barcelona: MRR, 2013. ISBN 978-84-941058-2-1.
Enllaços externs
modifica- Garcia, Lolo. «L'entrevista: M. Josep Estanyol» (vídeo). Ajuntament de Cubelles, 06-03-2018.
- «La Pesta Negra, entrevista conferència a Maria Josep Estanyol» (vídeo). Amics del Castell, Cubelles, 26-05-2020.
- «Els jueus a la Catalunya Nova» (vídeo). Arxiu Històric del Arquebisbat de Tarragona, 21-06-2017.