Marguerite Yourcenar

Marguerite Yourcenar
Biografia
Naixement	(fr) Marguerite Antoinette Jeanne Marie Ghislaine Cleenewerck de Crayencour ; 8 juny 1903 ; Brussel·les (Bèlgica)
Mort	17 desembre 1987 (84 anys); Bar Harbor (Estats Units d'Amèrica)
Sepultura	Brookside Cemetery (en)
17a Seient 3 de l'Acadèmia Francesa
	6 març 1980 – 17 desembre 1987 ; ← Roger Caillois – Jean-Denis Bredin →
Activitat
Camp de treball	Novel·la, traducció, crítica literària, forma dramàtica, activitat literària, assaig, poesia i prosa
Ocupació	Assagista, poeta
Ocupador	Sarah Lawrence College
Membre de	Acadèmia Libanesa de Belles Arts (1980–); Acadèmia Francesa (1980–1987); Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1970–1987); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Société des poètes français (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables Memòries d'Adrià
Localització dels arxius	Biblioteca Houghton ;
Família
Família	Famille Cleenewerck de Crayencour (fr)
Cònjuge	cap valor
Parella	Grace Frick
Pares	Michel de Crayencour i Fernande de Cartier de Marchienne
Premis
	(1983) Premi Erasmus; (1977) Gran Premi de literatura de l'Acadèmia Francesa; (1974) Gran Premi Nacional de les Lletres; (1968) Premi Femina; (1968) Femina Vacaresco award (en) ; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; premi Príncep Pere; comandadora de la Legió d'Honor francesa ;
	Signatura

Marguerite Yourcenar era el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Brussel·les, Bèlgica, 1903 - Northeast Harbor, a Mount Desert Island, Maine, EUA, 1987). Malgrat nàixer a Bèlgica, i ser ambdós pares d'ascendència flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947, va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l'Académie Française, el 1980.^[1]^[2]

Primers anys

Yourcenar va nàixer a Brussel·les (Bèlgica) i educada de manera privada a la hisenda de son pare, al nord de França. Sa mare, belga, va morir, als deu dies de donar a llum Marguerite, a causa d'una peritonitis i de febre puerperal. Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d'un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingué la "mare somniada" de Marguerite. En tenir vuit anys, ja llegia Aristòfanes i Racine; amb deu anys, son pare li ensenyà llatí, als dotze grec antic.

Carrera d'escriptora

El 1929, Marguerite Yourcenar va publicar la seua primera novel·la, Alexis. La traductora Grace Fick li suggerí d'anar a Nova York, on impartí classes de literatura comparada. El 1937, Grace i ella esdevingueren amants, relació que acabaria amb la mort de Fick, el 1979, d'un càncer de mama.

El 1951 va publicar Memòries d'Adrià, la qual havia escrit amb pauses durant una dècada. Aquesta novel·la fou un èxit immediat entre els lectors i la crítica literària, i es convertí en un clàssic modern de la novel·la històrica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d'un dels més grans governants de l'Imperi Romà, Hadrià, que fictíciament escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu successor i fill adoptiu. L'emperador enraona sobre el seu passat i descriu tant les seues fites com les seues dissorts, el seu amor per Antínous, i la seua filosofia particular.^[3]

El 1970, Yourcenar va ser escollida com a membre de l'Académie Royale de Langue et de Littérature Françaises de Belgique i, el 1980, va ser la primera dona a ser nomenada membre de l'Acadèmia Francesa.^[4] Va ser una de les escriptores en francès més respectades. Publicà diverses novel·les, assajos, poemes, així com tres volums de memòries, i traduí altres escriptors com Virginia Woolf, Henry James, Konstandinos Kavafis i Yukio Mishima.

En el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia Francesa, hi destaca l'homenatge a totes les dones que van merèixer ser part d'aquesta institució i que, per la seva condició de dones, es van veure al marge. En una part d'aquesta al·locució, assenyalava: "M'han acceptat, deia jo. Aquest jo incert i fluctuant, aquesta entitat l'existència de la qual he impugnat jo mateixa i que no sento delimitada si no és per unes quantes obres que se'm va ocórrer escriure, està aquí, tal com és, envoltat, acompanyat per una munió invisible de dones que, per ventura, hagueren hagut de rebre aquest honor abans que jo, fins al punt que sento temptacions d'apartar-me per deixar pas a les seves ombres".

Yourcenar va viure gran part de la seua vida al poble de Northeast Harbor, a l'illa de Mount Desert, a l'Estat de Maine (EUA), en una casa anomenada Petite Plaisance, que ara acull un museu dedicat a ella. L'escriptora es va mudar a Maine a principi de la Segona Guerra Mundial.^[5]

Obres

Le jardin des chimères (1921)
Alexis ou le traité du vain combat (1929)
La nouvelle Eurydice (1931)
Pindare (1932)
Denier du rêve (1934, revisat 1958–59)
- Moneda del somni, Edicions de 1984, ISBN 978-84-96061-75-0
La mort conduït l'attelage (1934)
Feux (1936)
Nouvelles orientales (1938)
- Contes orientals, Editorial Empúries, ISBN 978-84-7596-210-8
Les songes et les sorts (1938)
Le coup de grâce (1939)
Mémoires d'Hadrien (1951)
- Memòries d'Adrià, Grup 62, ISBN 978-84-96863-13-2
Électre ou La chute des masques (1954)
Les charités d'Alcippe (1956)
Constantin Cavafy (1958)
Sous bénéfice d'inventaire (1962)
Fleuve profond, sombre rivière: les negros spirituals (1964)
L'Œuvre au noir (1968)
- Obra negra, Proa, ISBN 978-84-8256-149-3
Yes, Peut-être, Shaga (1969)
Théâtre, 1971
Souvenirs pieux (1974)
Archives du Nord (1977)
Le labyrinthe du monde (1974-84)
- El laberint del món , Proa, ISBN 978-84-7739-573-7
Mishima ou la vision du vide (1980)
Anna, soror... (1981)
Comme l'eau qui coule (1982)
Le temps, ce grand sculpteur (1984)
Quoi? L'Éternité (1988)

Altres obres disponibles en català

Amb els ulls oberts, Edicions B, ISBN 978-84-406-1433-9
Un home obscur un matí esplèndid, Pagès editors, ISBN 978-84-9779-262-2
Focs, March editor, ISBN 9788496638082
Alexis o el tractat del combat inútil, Lleonard Muntaner, ISBN 978-84-92562-54-1
La moneda del somni, Edicions 1984, ISBN 84-96061-75-2
Narracions orientals, Editorial Gregal, ISBN 978-84-17082-04-8
Anna, soror..., Editorial Gregal, ISBN 978-84-17082-98-7
Donar al Cèsar, Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), ISBN 84-7794-114-9

Premis i reconeixements

Va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa.

Referències

↑ «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
↑ «Marguerite Yourcenar». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 abril 2020].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
↑ Amiguet, Teresa. «Marguerite Yourcenar, primera fémina inmortal de las letras francesas» (en castellà). La Vanguardia, 04-03-2020. [Consulta: 7 gener 2021].
↑ Petite Plaisance Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. a la pàgina del French Heritage Society, una associació Franco-Americana dedicada a la preservació del patrimoni arquitectònic. L'associació està restaurant la casa on va viure l'escriptora.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marguerite Yourcenar

[1] «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].

[2] «Marguerite Yourcenar». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 abril 2020].

[3] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[4] Amiguet, Teresa. «Marguerite Yourcenar, primera fémina inmortal de las letras francesas» (en castellà). La Vanguardia, 04-03-2020. [Consulta: 7 gener 2021].

[5] Petite Plaisance Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. a la pàgina del French Heritage Society, una associació Franco-Americana dedicada a la preservació del patrimoni arquitectònic. L'associació està restaurant la casa on va viure l'escriptora.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]