Margarida I de Flandes

Margarida I de Flandes
Nom original	(fr) Marguerite d'Alsace
Biografia
Naixement	1145 ; Lorena (França)
Mort	15 novembre 1194 (48/49 anys); Bruges (Bèlgica)
Sepultura	Catedral de Sant Donacià
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Lorena
Cònjuge	Balduí V d'Hainaut (1169 (Gregorià)–); Raül II de Vermandois (1160 (Gregorià)–)
Fills	Sybilla de Henao; () Balduí V d'Hainaut; Isabel d'Hainault; () Balduí V d'Hainaut; Balduí I de Constantinoble; () Balduí V d'Hainaut; Felip I el Noble; () Balduí V d'Hainaut; Enric I de Flandes; () Balduí V d'Hainaut; Violant de Flandes; () Balduí V d'Hainaut; Eustace of Flanders; () Balduí V d'Hainaut
Pares	Teodoric d'Alsàcia i Sibil·la d'Anjou
Germans	Laureta de Alsacia; Gertrudis d'Alsàcia; Mateu d'Alsàcia; Felip d'Alsàcia; Pere de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena)

Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163^[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre el comtat de Flandes i el Comtat d'Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb el comte Balduí V d'Hainaut i de Namur (Balduí I de Namur)

Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera Croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.^[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant^[3] que acollia Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.