Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena)
Nom original | (fr) Marguerite d'Alsace |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1145 Lorena (França) |
Mort | 15 novembre 1194 (48/49 anys) Bruges (Bèlgica) |
Sepultura | Catedral de Sant Donacià |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Comtessa |
Família | Casa de Lorena |
Cònjuge | Balduí V d'Hainaut (1169 (Gregorià)–) Raül II de Vermandois (1160 (Gregorià)–) |
Fills | Sybilla de Henao () Balduí V d'Hainaut Isabel d'Hainault () Balduí V d'Hainaut Balduí I de Constantinoble () Balduí V d'Hainaut Felip I el Noble () Balduí V d'Hainaut Enric I de Flandes () Balduí V d'Hainaut Violant de Flandes () Balduí V d'Hainaut Eustace of Flanders () Balduí V d'Hainaut |
Pares | Teodoric d'Alsàcia i Sibil·la d'Anjou |
Germans | Laureta de Alsacia Gertrudis d'Alsàcia Mateu d'Alsàcia Felip d'Alsàcia Pere de Flandes |
Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre el comtat de Flandes i el Comtat d'Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb el comte Balduí V d'Hainaut i de Namur (Balduí I de Namur)
Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera Croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant[3] que acollia Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.
Ascendència
modifica16. Gerard de Bouzonville | ||||||||||||||||
8. Gerard I de Lorena | ||||||||||||||||
17. Gisela | ||||||||||||||||
4. Teodoric II de Lorena | ||||||||||||||||
18. Albert II de Namur | ||||||||||||||||
9. Hedwiga de Namur | ||||||||||||||||
19. Regelinda de Verdun | ||||||||||||||||
2. Teodoric d'Alsàcia | ||||||||||||||||
20. Balduí V de Flandes | ||||||||||||||||
10. Robert I de Flandes | ||||||||||||||||
21. Adela de França | ||||||||||||||||
5. Gertrudis de Flandes | ||||||||||||||||
22. Bernat II de Saxònia | ||||||||||||||||
11. Gertruda de Saxònia | ||||||||||||||||
23. Eilika de Schweinfurt | ||||||||||||||||
1. Margarida d'Alsàcia | ||||||||||||||||
24. Jofré II del Gâtinais | ||||||||||||||||
12. Folc V d'Anjou | ||||||||||||||||
25. Ermengarda d'Anjou | ||||||||||||||||
6. Folc V d'Anjou | ||||||||||||||||
26. Simó I de Montfort | ||||||||||||||||
13. Bertrada de Montfort | ||||||||||||||||
27. Agnès d'Évreux | ||||||||||||||||
3. Sibil·la d'Anjou | ||||||||||||||||
28. Joan de Baugency | ||||||||||||||||
14. Elies I del Maine | ||||||||||||||||
29. Paula del Maine | ||||||||||||||||
7. Eremburg del Maine | ||||||||||||||||
15. Matilde de Château du Loir | ||||||||||||||||
Descendència
modificaDel seu matrimoni amb Balduí V d'Hainaut, Margarida va tenir vuit fills:
- Isabel (1170-1190), casada amb el rei Felip II de França
- Balduí (1171-1205), comte de Flandre, d'Hainaut i emperador llatí
- Violant d'Hainaut (1175- 121), casada amb Pere II de Courtenay, emperador llatí
- Felip I el Noble, comte o marquès de Namur (1175- 1212)
- Enric (1176-1216), emperador llatí
- Sibil·la (1179-1217),casada amb Guichard IV senyor de Beaujeu
- Eustaqui (†1219), regent del regne de Tessalònica
- Godofreu d'Hainaut
Referències
modifica- ↑ Duval-Arnould, 1984, p. 82.
- ↑ Le Glay, 1843, p. 409.
- ↑ Le Glay, 1843, p. 411.
Bibliografia
modifica- Duval-Arnould, Louis. Les dernières années du comte lépreux Raoul de Vermandois et la dévolution de ses provinces à Philippe d'Alsace (en francès), 1984, p. 81-92.
- Delepierre, Octave. Précis des annales de Bruges (en francès). Bruges: Vandecasteele-Werbrouck, 1835.
- de Portemont, Auguste. Recherches historiques sur la ville de Grammont en Flandre (en francès). Vol. 2. Gant: Camille Vyt, 1870,, p. 135.
- Warnkönig, Leopold August. Histoire de la Flandre et de ses institutions civiles et politiques (en francès), 1835, p. 203s.
- Le Glay, Edward. Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne (en francès). París: Comptoir des Imprimeurs-unis, 1843.