María Luisa Merlo Colomina
María Luisa Merlo Colomina (València, 6 de setembre del 1941) és una actriu valenciana. Filla dels actors Ismael Merlo Piquer i María Luisa Colomina Domingo, va continuar la tradició artística familiar des de molt jove, debutant com a ballarina en l'espectacle Te espero en el Eslava, de Luis Escobar. Va estar casada amb l'actor Carlos Larrañaga durant 16 anys, es van separar en el 1975 i van obtenir el divorci al novembre de 1983. Hi ha tingut tres fills: Amparo, Luis i Pedro. El 1992 es va casar amb el professor d'universitat Michael Kenton, divorciant-se'n cinc anys després.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1941  (83 anys)València | ||
| Nacionalitat | Espanya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu | ||
| Activitat | 1957 - | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Carlos Larrañaga (1961-1983) Michael Kenton (1992-1997) | ||
| Fills | Amparo Larrañaga Luis Merlo Pedro Larrañaga | ||
| Premis | |||
   
| |||
_Medallas_de_Oro_al_M%C3%A9rito_a_las_Bellas_Artes_(cropped).jpg)
Biografia
modificaLa seva trajectòria professional està lligada al teatre, on ha treballat tota la vida i en tots els gèneres, tant musical com comèdia i drama. De la seva primera època podem citar obres com La tercera palabra, Los peces rojos, El corto vuelo del gallo, No corran que es peor o Diálogo secreto, actuant en aquesta última al costat del seu pare, Ismael Merlo. A partir de l'any 1986, l'actriu va formar part de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. L'hem vist en els escenaris participant en obres com Los locos de Valencia, de Lope de Vega, Los bellos durmientes d'Antonio Gala, El adefesio de Rafael Alberti o La ratera d'Agatha Christie.
Pel que fa al cinema, mitjà en què no ha treballat gaire, va debutar l'any 1959, participant en el llargmetratge De espaldas a la puerta, dirigit per José María Forqué. Va fer algunes pel·lícules més fins a l'any 1965, en què decideix dedicar-se més al teatre i la televisió. De les pel·lícules en què va intervenir durant aquesta breu etapa podem destacar Siempre es domingo o De cuerpo presente. Al contrari del que passa amb el cinema, a la televisió sí que l'actriu té una important llista de col·laboracions. Ha participat en un gran nombre de representacions teatrals, com les que es feien dins del programa Estudio 1.
Així mateix, ha protagonitzat un gran nombre de sèries i produccions, entre les quals podem esmentar Escuela de maridos, El tercer rombo, Cuentos y leyendas, Media naranja, Luna negra o Mis adorables vecinos. Pel que fa als premis obtinguts, ressaltarem el Premi Antena d'Or de Televisió, que va aconseguir l'any 1967, i el Premi Ercilla de Teatre per la seva trajectòria professional, que li va ser atorgat l'any 2009.[1]
Filmografia
modificaCinema
modifica- De espaldas a la puerta (1959)
- El cerro de los locos (1960)
- 091 Policía al habla (1960)
- Ursus (1961)
- Mi noche de bodas (1961)
- Armas contra la ley (1961)
- Ursus nella valle dei leoni (1961)
- Siempre es domingo (1961)
- Cuidado con las personas formales (1961)
- Más bonita que ninguna (1965)
- De cuerpo presente (1967)
- Ligue Story (1972)
- Tocata y fuga de Lolita (1974)
- Un lujo a su alcance (1975)
- El adúltero (1975)
- ¿Por qué no hacemos el amor? (1981)
- En septiembre (1982)
- El dolor y la lluvia (2003, curtmetratge)
- Proyecto Dos (2008)
Televisió
modifica- Hoy llegó la primavera (1963)
- Novela (1963-1977)
- Tras la puerta cerrada (1964)
- Escuela de maridos (1964)
- Primera fila (1964-1965)
- Confidencias (1965)
- Tiempo y hora (1965)
- El tercer rombo (1966)
- Estudio 1 (1966-1981)
- Teatro breve (1966-1981)
- Hermenegildo Pérez, para servirle (1966)
- La pequeña comedia (1968)
- A través de la tiniebla (1971)
- Siete piezas cortas (1972)
- Compañera te doy (1973)
- Noche de teatro (1974)
- El teatro (1974)
- Telecomedia (1974)
- Cuentos y leyendas (1975)
- Teatro estudio (1976-1978)
- Mujeres insólitas (1977)
- Media naranja (1986)
- La comedia dramática española (1986)
- Primera función (1989)
- Eurocops (1991)
- Truhanes (1993)
- Aquí hay negocio (1995)
- Policías, en el corazón de la calle (2002)
- Luna negra (2003)
- Mis adorables vecinos (2004)
- Aquí no hay quien viva (2004-2006)
- 7 vidas (2006)
- Supervillanos (2006)
- Con dos tacones (2006)
- Los Serrano (2008)
- Hospital Central (2008)
- Aída (2008)
- Somos cómplices (2009)
Teatre
modificaLlista no completa
- Te espero en el Eslava (1957)
- Ven y ven al Eslava (1958)
- Diana está comunicando (1960)
- La tercera palabra (1967)
- Siete gritos en el mar (1968)
- Vidas privadas (1970)
- Los peces rojos (1974)
- Pato a la naranja (1972), de William Douglas-Home
- Los hijos de Kennedy (1977), de Robert Patrick
- Yo quiero a mi mujer (1977)
- Lecciones de matrimonio (1978)
- El corto vuelo del gallo (1980), de Jaime Salom
- No corran que es peor (1984), amb l'adaptació de Juanjo Menéndez
- Diálogo secreto (1984), d'Antonio Buero Vallejo
- Los locos de Valencia (1986) de Lope de Vega
- Antes que todo es mi dama (1987), de Calderón de la Barca
- Trescientos veintiuno, trescientos veintidós (1991), d'Ana Diosdado
- Los bellos durmientes (1994), d'Antonio Gala
- Odio a Hamlet (1998), de Paul Rudnik
- Ocho mujeres (1999), de Robert Thomas
- La fiebre del heno (2000), de Noël Coward
- El adefesio (2003), de Rafael Alberti
- Yo, Leonor (2006)
- La ratonera (2006-2007), d'Agatha Christie
- Un adulterio casi decente (2007)
- 100 metros cuadrados (2011), de Juan Carlos Rubio
Premis
modificaReferències
modifica- ↑ «Biografía de María Luisa Merlo» (en castellà). biografias. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ «María Luisa Merlo» (en castellà). imdb. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ «Maria Luisa Merlo, Premio Ercilla 2009 por su trayectoria artística» (en castellà). rtve. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ «María Luisa Merlo dice que le hace más ilusión recibir la Distinción del Consell que el Oscar de Hollywood» (en castellà). europapress. [Consulta: 6 gener 2015].