Manuel Rico Avello

polític espanyol

Manuel Rico Avello y García de Lañón (Villanueva de Trevías, Astúries, 20 de desembre de 1886Madrid, 23 d'agost de 1936) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de Governació (1933-34) i d'Hisenda (1935-36) durant la Segona República Espanyola. Va morir al començament de la Guerra Civil, víctima de la repressió a la zona republicana.

Plantilla:Infotaula personaManuel Rico Avello y García de Lañón
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Manuel Rico Avello Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1886 Modifica el valor a Wikidata
Trevías (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Governació
9 d'octubre de 1933 – 3 de març de 1934
  Ministre d'Hisenda
30 de desembre de 1935 – 19 de febrer de 1936
  Alt Comissari al Marroc
19 de juliol de 1934 – 19 de juliol de 1935
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
PartitPartido Reformista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Múrcia (província)
Diputat a les Corts republicanes
7 juliol 1931 – 2 octubre 1933

Circumscripció electoral: Oviedo
Alt comissari d'Espanya al Marroc
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era fill de José Rico y García de Lañón, Alcalde de Ḷḷuarca i del Concejo de Valdés, i de María dels Dolores Avello y Suárez Valdés, pertanyents a antigues famílies de la hidalguia asturiana. Del matrimoni anterior quedarien onze fills, Manuel, casat amb la seva cosina segona Castora Rico y Rivas, Antonio, Doctor en Dret i Advocat, Gil Carlos, Doctor en Ciències Químiques, tots dos solters, María, casada amb l'Enginyer militar Carlos Peláez y Pérez de Gamoneda, Adela, casada amb Enrique Cuartara Cassinello, Director General de Duanes en 1936, Asunción, Lucila, Emilia i María Dolores, solteres, Julia, casada amb el Catedràtic Florencio de Bustinza y Lachiondo, i Gonzalo, Doctor en Dret i Advocat, casat amb María de la Pureza Bermúdez de Castro y Sánchez Bálgoma.

Es va llicenciar en Dret amb Premi Extraordinari en la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo, i posteriorment es va doctorar, també amb Premi Extraordinari, en la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid, entre els anys 1908 i 1909.

Carrera Política

modifica

Va iniciar la seva carrera política en la seva Astúries natal, ja que, entre 1920 i 1923, Rico Avello s'uneix al moviment regionalista asturià per recaptar la protecció del carbó d'Astúries mitjançant aranzels a les importacions del competidor anglès. D'aquesta manera va resultar escollit en 1921 Diputat provincial pel Partido Reformista de Melquíades Álvarez i malgrat el parèntesi que la Dictadura de Primo de Rivera va significar per a aquestes activitats, va continuar la seva adscripció a aquest corrent polític fins poc abans de la seva concurrència en 1931 a les eleccions a Corts Constituents de la Segona República.

El 24 de maig de 1930, l'encara Rei d'Espanya, Alfonso XIII, nomena a Rico Avello, Secretari General de l'Orfenat de Miners Asturians, càrrec en el qual es va mantenir fins a les eleccions generals espanyoles de 1931 deixant aquesta responsabilitat a partir de la data en el seu germà petit, Gonzalo Rico Avello, així mateix Doctor en Dret i Advocat.

Escollit Diputat a Corts per la circumscripció d'Oviedo a les eleccions de 1931 a les quals s'havia presentat com a independent per la Agrupación al Servicio de la República, de la qual formaven part Gregorio Marañón, Ramón Pérez de Ayala i José Ortega y Gasset, el seu primer càrrec de responsabilitat el va obtenir al setembre de 1933 quan va ser nomenat Sotssecretari de la Marina Civil.

Va ser nomenat Ministre de Governació al govern que entre el 8 d'octubre i el 16 de desembre de 1933 presidiria Diego Martínez Barrio, des d'on va dirigir de forma exemplar les segones eleccions generals de la República, la qual cosa li va valer el reconeixement general, per la qual cosa va tornar a assumir aquesta cartera amb el següent gabinet que sota la presidència d'Alejandro Lerroux es formaria a continuació.

El 23 de gener de 1934 abandonaria la cartera de Governació per ocupar el càrrec d'Alt Comissari del Protectorat espanyol al Marroc des d'on promouria l'acció per la qual el llavors Coronel Osvaldo Capaz ocuparia pacíficament Ifni. A partir d'aquest moment passaria a ser així mateix Governador General de tots els restants territoris de sobirania espanyola a Àfrica.

Entre el 30 de desembre de 1935 i el 19 de febrer de 1936 va formar part del govern de Manuel Portela Valladares com a titular del Ministeri d'Hisenda d'Espanya.

Guerra Civil espanyola

modifica

A les eleccions de 1936 tornaria a ser escollit Diputat a Corts, aquesta vegada per la circumscripció de Múrcia i, quan es produí la revolta militar del 18 de juliol, és detingut i empresonat en la galeria de presos polítics de la Presó Model de Madrid, d'on serà tret per milicians anarquistes en la matinada del 23 d'agost de 1936, i assassinat a la Pradera de San Isidro de Madrid.

Condecoracions

modifica

Va estar en possessió de les Grans Creus de l'Orde de la República Espanyola i de l'Orde del Mèrit Naval, així com d'altres condecoracions nacionals i estrangeres.

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
 
Segona República Espanyola
Ministre de Governació

1933-1934
Succeït per:
Diego Martínez Barrio
Precedit per:
Joaquín Chapaprieta Torregrosa
 
Segona República Espanyola
Ministre d'Hisenda

1935-1936
Succeït per:
Gabriel Franco López
Precedit per:
Joan Moles i Ormella
 
Protectorat espanyol del Marroc
Alt Comissari al Marroc

1934-1935
Succeït per:
Joan Moles i Ormella