Malenka

pel·lícula de 1969 dirigida per Amando de Ossorio

Malenka o Malenka, la sobrina del vampiro és una pel·lícula de terror hispano-italiana del 1969 escrita i dirigida per Amando de Ossorio; va ser la seva primera pel·lícula de terror.[1][2]

Infotaula de pel·lículaMalenka
Fitxa
DireccióAmando de Ossorio Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRosanna Yanni Modifica el valor a Wikidata
GuióAmando de Ossorio Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Savina Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFulvio Testi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror i cinema de vampirs Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0062957 FilmAffinity: 167422 Letterboxd: fangs-of-the-living-dead Allmovie: v16742 TMDB.org: 28690 Modifica el valor a Wikidata

Fou una de les primeres pel·lícules de vampirs d'Espanya,[3] ies va inspirar en pel·lícules de vampirs italianes i britàniques de temàtica similar que s'estrenaven durant el mateix període, com The Fearless Vampire Killers.[4] S'ha acreditat com "la imatge de 1969 que va llançar el clau final al fèretre cinematogràfic de la bomba sexual de l'era Anita Ekberg",[5] a més de ser "un dels exemples gòtics més originals del terror espanyol".[6]

Argument

modifica

La bella i virginal Sylvia (Anita Ekberg) s’alegra de descobrir que no sols ha heretat el títol noble de comtessa, sinó que també ha heretat un castell situat al país. Truca emocionada al seu promès, el doctor Piero Luciani (Gianni Medici), per dir-li que viatjarà per veure el castell. Un cop allà, s’atura a una fonda local per prendre una copa, on anuncia la seva destinació i relació amb els habitants del castell; això horroritza els ciutadans. Desil·lusionada per les seves reaccions, Sylvia arriba al castell i coneix el seu oncle, el comte Walbrooke (Julián Ugarte), i es queda a dormir. Més tard la desperta la serventa Blinka (Adriana Ambesi), que l'adverteix que Walbrooke és un vampir centenari que vol el seu mal. Els intents de Blinka de treure Sylvia del llit i del castell són interromputs per Walbrooke, que la porta a una altra habitació i l'assota. Sylvia li prega que es detingui, només perquè Walbrooke reveli que la mateixa Blinka també és un vampir.

L'endemà al matí, Sylvia intenta marxar, però és convençuda de quedar-se després que Walbrooke li parli de la seva tia Malenka, que va ser cremada a la foguera per ser una bruixa. Convenç Sylvia que la família està maleïda i que, per la seva forta semblança amb Malenka, emparellada amb els seus llaços amb la família, Sylvia també està maleïda. A més, Sylvia ha de romandre al castell i quedar-se soltera, en cas contrari la maledicció empitjorarà i afectarà els que l'envolten. Com a resultat, Sylvia trenca el seu compromís amb Piero, que decideix viatjar al castell preocupat per Sylvia. Quan arriba a la mateixa fonda que Sylvia va visitar anteriorment a la pel·lícula, Piero coneix els esdeveniments per Brugard (Juanita Ramírez), una de les cambreres de la fonda. Després viatja al castell, amb la intenció d'aturar que Walbrooke converteixi Sylvia en vampir. El "joc de vampirs" de l'oncle resulta ser un engany que fa servir per tornar boja la seva neboda.

Repartimentt

modifica
  • Anita Ekberg - Malenka/Sylvia Morel
  • Gianni Medici - Dr. Piero Luciani
  • Diana Lorys - Bertha Zemis
  • Rosanna Yanni - Freya Zemis
  • César Benet - Max
  • Carlos Casaravilla - Dr. Horbinger
  • Fernando Bilbao - Vladis el cotxer
  • Paul Muller - Dr. Albert
  • Adriana Santucci - Donzella del comte
  • Aurelia Treviño - Dona de la vila
  • Juanita Ramírez - Brugard
  • Adriana Ambesi - Blinka
  • Julián Ugarte - Oncle/Comte Walbrooke
  • Keith Kendal - Home

Producció

modifica

Julián Ugarte va interpretar a l'oncle vampir, el comte Walbrooke, després de sortir de vampir al clàssic La marca del hombre lobo (1968) de Paul Naschy. Inicialment se li va proposar a Boris Karloff que protagonitzés la pel·lícula, però finalment va rebutjar el paper després de disputes contractuals i va morir abans que es completés la pel·lícula.[7]

La partitura musical de Carlo Savina (més tard director musical de pel·lícules com El padrí i Amarcord) va ser reutilitzada a la pel·lícula de terror de baix pressupost La notte dei dannati de 1971.[7]

Es va afegir un final sobrenatural alternatiu a la versió en anglès de la pel·lícula, en què l'oncle es desintegra en un esquelet al final, indicant aparentment que realment era un vampir i contradiu la resta de la pel·lícula.[7]

Estrena

modifica

Malenka fou estrenada a Espanya el 3 d'agost de 1969.[8][9]

En el seu llançament, els productors van oferir "atenció psiquiàtrica gratuïta" a qualsevol persona pertorbada per Malenka o per qualsevol de les altres dues pel·lícules que projectaven, Operaziona paura i La lama nel corpo.[10]

Referències

modifica
  1. McCallum, Lawrence. Italian horror films of the 1960s: a critical catalog of 62 chillers. McFarland, 1998, p. 75–77. ISBN 9780786404353. 
  2. Cinefantastique, Volume 3. Cinefantastique, 1973, p. 34. 
  3. Shipka, Danny. Perverse Titillation: The Exploitation Cinema of Italy, Spain and France. McFarland, 2011, p. 240, 241, 256. ISBN 9780786486090. 
  4. Cathal Tohill, Pete Tombs. Immoral Tales: European Sex & Horror Movies, 1956-1984. MacMillan, 1995, p. 65, 260. ISBN 9780312135195. 
  5. Lidz, Franz «Attack of the $1 DVD's». NYT, 03-07-2005 [Consulta: 24 març 2014].
  6. Aldana Reyes, Dr Xavier. «Spanish Gothic Horror». University of Stirling. [Consulta: 24 març 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 Paolo Mereghetti. Il Mereghetti. B.C. Dalai Editore, 2010. ISBN 8860736269. 
  8. «Malenka [Malenka, la nipote del vampiro (1969)]» (en italià). Archivio del cinema Italiano. [Consulta: 14 octubre 2019].
  9. «Malenka». The Spanish Film Catalogue. [Consulta: 14 octubre 2019].
  10. Bruce M. Nash, Allan Zullo, Martha L. Moffett. The Hollywood walk of shame: the most outrageously funny moments in show business history. Andrews and McMeel, 1993, p. 91. ISBN 9780836280357.