Viquipèdia

Malaltia cardiovascular

malaltia relacionada amb el cor o els vasos sanguinis

Les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que afecten el cor (cardíaques) o els vasos sanguinis (artèries i venes). Cada any causen més de 12.000.000 de morts a tot al món (és llavors, la causa de mort principal a gran part del món). Les més freqüents són: hipertensió arterial, arterioesclerosi, cardiopatia isquèmica (angina de pit i infart de miocardi) i accident cerebrovascular o ictus.

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia cardiovascular
modifica
Tipusmalaltia anatòmica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdolor toràcic, dispnea, fatiga muscular i inconsciència Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
colecalciferol Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciósistema cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Associació genèticaIL1RAPL1, HFE (en) Tradueix, TOMM40, CELSR2, IRX4, SLC17A4, LDLR (en) Tradueix, apolipoproteïna B, OASL, MEPE, BCHE (en) Tradueix i GCKR Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11BE2Z Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I51.6 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9429.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB28808 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002318 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0007222 i C0741923 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1287 Modifica el valor a Wikidata

Factors de risc

modifica

Hi ha molts factors de risc per a malalties del cor: edat, sexe, consum de tabac, inactivitat física, consum excessiu d'alcohol, dieta poc saludable, obesitat, predisposició genètica i antecedents familiars de malalties cardiovasculars, augment de la pressió arterial (hipertensió), augment del sucre en la sang (diabetis mellitus), augment del colesterol a la sang (hiperlipèmia), malaltia celíaca no diagnosticada, factors psicosocials, pobresa i baix nivell educatiu i contaminació atmosfèrica.[1][2][3][4][5] Tot i que la contribució individual de cada factor de risc varia entre diferents comunitats o grups ètnics, la contribució global d'aquests factors de risc és molt coherent.[6] Alguns d'aquests factors de risc, com ara l'edat, el sexe o la història familiar/predisposició genètica, són immutables; no obstant això, molts factors importants de risc cardiovascular es poden modificar pel canvi d'estil de vida, el canvi social, el tractament farmacològic (per exemple, la prevenció de la hipertensió, la hiperlipidèmia i la diabetis).[7] Les persones amb obesitat tenen un major risc d'ateroesclerosi de les artèries coronàries.[8]

Tipus

modifica

Vasculars

modifica

Cardíaques

modifica

Prevenció

modifica

Actualment les mesures per prevenir les malalties cardiovasculars inclouen:

  • Una dieta baixa en greixos, i alta en fibra incloent grana sencera i fruites i verdures.[9][10] Cinc porcions al dia redueix el risc en un 25%.[11]
  • Evitar el consum excessiu de productes que contenen molts greixos trans, com per exemple aliments ultraprocessats.
  • Deixar de fumar i evitar ser un fumador passiu.[9]
  • Limitar el consum d'alcohol als límits diaris recomanats;[9] el consum d'1-2 UBE (unitats de beguda estàndard) per dia pot reduir el risc en un 30%.[12][13] Així, el consum excessiu d'alcohol augmenta el risc de malaltia cardiovascular.[14]
  • Pressions sanguínies més baixes, si estan elevades.
  • Disminuir el greix corporal en cas de sobrepès o obesitat.[15]
  • Augmentar l'activitat diària a 30 minuts d'exercici vigorós per dia almenys cinc vegades per setmana;[9]
  • Reduir el consum de sucre.
  • Disminuir l'estrès psicosocial.[16] Aquesta mesura pot ser complicada per les definicions imprecises del que constitueixen les intervencions psicosocials.[17] La isquèmia miocardíaca induïda per l'estrès mental s'associa amb un major risc de problemes cardíacs en els pacients amb malaltia cardíaca prèvia.[18] Un estrès emocional i físic severs duen a una forma de disfunció cardíaca coneguda com a síndrome de takotsubo en algunes persones.[19] L'estrès, però, té un paper relativament menor en la hipertensió.[20] Les teràpies específiques de relaxació tenen un benefici clar.[21][22]
  • S'ha relacionat el consum de natto, un aliment japonès, amb una reducció de la mortalitat degut a l'enzim nattokinasa present en l'aliment.[23]

Per als adults sense diagnòstic conegut d'hipertensió, diabetis, hiperlipidèmia, o malaltia cardiovascular, l'assessorament rutinari per tal de millorar la seva dieta i augmentar la seva activitat física no s'ha trobat que modifiqui significativament els seus hàbits, i per tant no es recomana.[24] No està clar si la cura dental en les persones que tinguin periodontitis afecti el risc de malaltia cardiovascular.[25] El benefici de l'exercici en els que tenen alt risc de malalties del cor encara no ha estat ben estudiat (a data de 2014).[26]

Epidemiologia

modifica

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a tot el món, excepte a Àfrica.[27] En conjunt, les ECV van provocar 17,9 milions de morts (32,1%) el 2015, enfront de 12,3 milions (25,8%) el 1990.[28][29] Les morts per ECV són més comunes i han anat en augment en gran part dels països amb ingressos baixos i mitjans, mentre que les taxes han disminuït en la major part dels països desenvolupats des de la dècada de 1970.[30][31] La malaltia de les artèries coronàries i els ictus representen el 80% de les morts per ECV en els homes i el 75% de les morts per ECV en les dones, sent la majoria persones en edat adulta.[27] L'edat mitjana de mort per malaltia de les artèries coronàries als països desenvolupats és al voltant de 80 anys, mentre que en el món en desenvolupament és al voltant de 68 anys.[30] El diagnòstic de la malaltia sol ocórrer de set a deu anys abans en els homes que en les dones.[32]

S'estima que el 60% de l'impacte de les malalties cardiovasculars a nivell mundial es dona a l'Índia, a pesar que només representa el 20% de la població mundial. Això pot ser degut a una combinació de predisposició genètica i factors ambientals. Organitzacions com la Indian Heart Association o la Federació Mundial del Cor treballen per a conscienciar sobre aquests temes.[33] Als Estats Units, el 11 % de les persones entre 20 i 40 tenen algun tipus de malaltia cardiovascular, mentre que el 37% entre 40 i 60, el 71 % de les persones entre 60 i 80 i el 85 % de les persones majors de 80 tenen ECV.[34]

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia cardiovascular
  1. ↑ Kelly, Bridget B.; Fuster, Valentin. Promoting Cardiovascular Health in the Developing World: A Critical Challenge to Achieve Global Health. Washington, DC: National Academies Press, 2010. ISBN 978-0-309-14774-3. 
  2. ↑ «Key articles of dietary interventions that influence cardiovascular mortality». Pharmacotherapy, 32, 4, 4-2012, pàg. e54-87. DOI: 10.1002/j.1875-9114.2011.01087.x. PMID: 22392596.
  3. ↑ «Unprocessed red and processed meats and risk of coronary artery disease and type 2 diabetes--an updated review of the evidence». Current Atherosclerosis Reports, 14, 6, 12-2012, pàg. 515–24. DOI: 10.1007/s11883-012-0282-8. PMC: 3483430. PMID: 23001745.
  4. ↑ Mendis, Shanthi; Puska, Pekka; Norrving, Bo. Global Atlas on Cardiovascular Disease Prevention and Control. World Health Organization in collaboration with the World Heart Federation and the World Stroke Organization, 2011. ISBN 978-92-4-156437-3. 
  5. ↑ «Cardiovascular involvement in celiac disease». World Journal of Cardiology, 9, 8, 8-2017, pàg. 652–666. DOI: 10.4330/wjc.v9.i8.652. PMC: 5583538. PMID: 28932354.
  6. ↑ «Effect of potentially modifiable risk factors associated with myocardial infarction in 52 countries (the INTERHEART study): case-control study». Lancet, 364, 9438, 2004, pàg. 937–52. DOI: 10.1016/S0140-6736(04)17018-9. PMID: 15364185.
  7. ↑ McPhee, Stephen. Current medical diagnosis & treatment. Nova York: McGraw-Hill Medical, 2012, p. 430. ISBN 978-0-07-176372-1. 
  8. ↑ «Obesity and heart disease: a statement for healthcare professionals from the Nutrition Committee, American Heart Association». Circulation, 96, 9, 11-1997, pàg. 3248–50. DOI: 10.1161/01.CIR.96.9.3248. PMID: 9386201.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 NHS Direct
  10. ↑ Ignarro, LJ; Balestrieri, ML, Napoli, C «Nutrition, physical activity, and cardiovascular disease: an update.». Cardiovascular research, 73, 2, 15-01-2007, pàg. 326–40. DOI: 10.1016/j.cardiores.2006.06.030. PMID: 16945357.
  11. ↑ Wang, X; Ouyang, Y; Liu, J; Zhu, M; Zhao, G; Bao, W; Hu, FB «Fruit and vegetable consumption and mortality from all causes, cardiovascular disease, and cancer: systematic review and dose-response meta-analysis of prospective cohort studies.». BMJ (Clinical research ed.), 349, 29-07-2014, pàg. g4490. DOI: 10.1136/bmj.g4490. PMID: 25073782.
  12. ↑ World Heart Federation. «World Heart Federation: Cardiovascular disease risk factors», 05-10-2011. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2018. [Consulta: 5 octubre 2011].
  13. ↑ The National Heart, Lung, and Blood Institute (NHLBI). «How To Prevent and Control Coronary Heart Disease Risk Factors – NHLBI, NIH», 05-10-2011. [Consulta: 5 octubre 2011].
  14. ↑ Klatsky AL «Alcohol and cardiovascular diseases». Expert Rev Cardiovasc Ther, 7, 5, 5-2009, pàg. 499–506. DOI: 10.1586/erc.09.22. PMID: 19419257.
  15. ↑ McTigue KM, Hess R, Ziouras J «Obesity in older adults: a systematic review of the evidence for diagnosis and treatment». Obesity (Silver Spring), 14, 9, 9-2006, pàg. 1485–97. DOI: 10.1038/oby.2006.171. PMID: 17030958.
  16. ↑ Linden W, Stossel C, Maurice J «Psychosocial interventions for patients with coronary artery disease: a meta-analysis». Arch. Intern. Med., 156, 7, 4-1996, pàg. 745–52. DOI: 10.1001/archinte.1996.00440070065008. PMID: 8615707.
  17. ↑ Thompson, D. R.; Ski, C. F. «Psychosocial interventions in cardiovascular disease - what are they?». European Journal of Preventive Cardiology, 20, 6, 2013, pàg. 916–917. DOI: 10.1177/2047487313494031. ISSN: 2047-4873.
  18. ↑ Wei, J; Rooks, C; Ramadan, R; Shah, AJ; Bremner, JD; Quyyumi, AA; Kutner, M; Vaccarino, V «Meta-analysis of mental stress-induced myocardial ischemia and subsequent cardiac events in patients with coronary artery disease.». The American journal of cardiology, 114, 2, 15-07-2014, pàg. 187–92. DOI: 10.1016/j.amjcard.2014.04.022. PMID: 24856319.
  19. ↑ Pelliccia, F; Greco, C; Vitale, C; Rosano, G; Gaudio, C; Kaski, JC «Takotsubo syndrome (stress cardiomyopathy): an intriguing clinical condition in search of its identity.». The American Journal of Medicine, 127, 8, 8-2014, pàg. 699–704. DOI: 10.1016/j.amjmed.2014.04.004. PMID: 24754972.
  20. ↑ Marshall, IJ; Wolfe, CD; McKevitt, C «Lay perspectives on hypertension and drug adherence: systematic review of qualitative research.». BMJ (Clinical research ed.), 345, 09-07-2012, pàg. e3953. DOI: 10.1136/bmj.e3953. PMC: 3392078. PMID: 22777025.
  21. ↑ Dickinson, HO; Mason, JM; Nicolson, DJ; Campbell, F; Beyer, FR «Lifestyle interventions to reduce raised blood pressure: a systematic review of randomized controlled trials.». Journal of hypertension, 24, 2, 2-2006, pàg. 215–33. DOI: 10.1097/01.hjh.0000199800.72563.26. PMID: 16508562.
  22. ↑ Abbott, RA; Whear, R; Rodgers, LR; Bethel, A; Thompson Coon, J; Kuyken, W; Stein, K; Dickens, C «Effectiveness of mindfulness-based stress reduction and mindfulness based cognitive therapy in vascular disease: A systematic review and meta-analysis of randomised controlled trials.». Journal of psychosomatic research, 76, 5, 5-2014, pàg. 341–51. DOI: 10.1016/j.jpsychores.2014.02.012. PMID: 24745774.
  23. ↑ Pradhananga, Mahalaxmi «[http://dx.doi.org/10.1002/fsn3.848 Effect of processing and soybean cultivar on natto quality using response surface methodology]». Food Science & Nutrition, 7, 1, 25-11-2018, pàg. 173–182. DOI: 10.1002/fsn3.848. ISSN: 2048-7177.
  24. ↑ Moyer, VA; U.S. Preventive Services Task, Force «Behavioral counseling interventions to promote a healthful diet and physical activity for cardiovascular disease prevention in adults: U.S. Preventive Services Task Force recommendation statement.». Annals of Internal Medicine, 157, 5, 04-09-2012, pàg. 367–71. DOI: 10.7326/0003-4819-157-5-201209040-00486. PMID: 22733153.
  25. ↑ Li, C; Lv, Z; Shi, Z; Zhu, Y; Wu, Y; Li, L; Iheozor-Ejiofor, Z «Periodontal therapy for the management of cardiovascular disease in patients with chronic periodontitis.». The Cochrane database of systematic reviews, 8, 15-08-2014, pàg. CD009197. DOI: 10.1002/14651858.CD009197.pub2. PMID: 25123257.
  26. ↑ Seron, P; Lanas, F; Pardo Hernandez, H; Bonfill Cosp, X «Exercise for people with high cardiovascular risk.». The Cochrane database of systematic reviews, 8, 13-08-2014, pàg. CD009387. DOI: 10.1002/14651858.CD009387.pub2. PMID: 25120097.
  27. ↑ 27,0 27,1 Mendis, Shanthi; Puska; Norrving. Global Atlas on Cardiovascular Disease Prevention and Control. World Health Organization in collaboration with the World Heart Federation and the World Stroke Organization, 2011, p. 3–18. ISBN 978-92-4-156437-3. 
  28. ↑ Wang H, Naghavi M, Allen C, Barber RM, Bhutta ZA, Carter A, etal «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
  29. ↑ Naghavi M, Wang H, Lozano R, Davis A, Liang X, Zhou M, etal «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013». Lancet, 385, 9963, 1-2015, pàg. 117–71. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
  30. ↑ 30,0 30,1 Institute of Medicine of the National Academies. «Epidemiology of Cardiovascular Disease». A: Promoting cardiovascular health in the developing world : a critical challenge to achieve global health. Washington, DC: National Academies Press, 2010. ISBN 978-0-309-14774-3. 
  31. ↑ Moran AE, Forouzanfar MH, Roth GA, Mensah GA, Ezzati M, Murray CJ, Naghavi M «Temporal trends in ischemic heart disease mortality in 21 world regions, 1980 to 2010: the Global Burden of Disease 2010 study». Circulation, 129, 14, 4-2014, pàg. 1483–92. DOI: 10.1161/circulationaha.113.004042. PMC: 4181359. PMID: 24573352.
  32. ↑ Mendis, Shanthi; Puska; Norrving. Global atlas on cardiovascular disease prevention and control. 1. Geneva: World Health Organization in collaboration with the World Heart Federation and the World Stroke Organization, 2011, p. 48. ISBN 978-92-4-156437-3. 
  33. ↑ «Cardiac Disease Among South Asians: A Silent Epidemic». Indian Heart Association. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 31 desembre 2018].
  34. ↑ Go AS, Mozaffarian D, Roger VL, Benjamin EJ, Berry JD, Borden WB, Bravata DM, Dai S, Ford ES, Fox CS, Franco S, Fullerton HJ, Gillespie C, Hailpern SM, Heit JA, Howard VJ, Huffman MD, Kissela BM, Kittner SJ, Lackland DT, Lichtman JH, Lisabeth LD, Magid D, Marcus GM, Marelli A, Matchar DB, McGuire DK, Mohler ER, Moy CS, Mussolino ME, Nichol G, Paynter NP, Schreiner PJ, Sorlie PD, Stein J, Turan TN, Virani SS, Wong ND, Woo D, Turner MB «Heart disease and stroke statistics--2013 update: a report from the American Heart Association». Circulation, 127, 1, 1-2013, pàg. e6–e245. DOI: 10.1161/cir.0b013e31828124ad. PMC: 5408511. PMID: 23239837.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_cardiovascular&oldid=34290507»