Maïwenn Le Besco
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Maïwenn Le Besco (Les Lilas, 17 d'abril de 1976) és una actriu i cineasta francesa més coneguda pel monònim de Maïwenn.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Maïwenn Aurélia Nedjma Le Besco 17 abril 1976 (48 anys) Les Lilas (França) |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, productora de cinema, guionista, actriu de cinema |
Activitat | 1981 - |
Membre de | |
Participà en | |
2020 | 73è Festival Internacional de Cinema de Canes |
2015 | 68è Festival Internacional de Cinema de Canes |
2011 | 64è Festival Internacional de Cinema de Canes |
76è Festival Internacional de Cinema de Canes | |
Família | |
Cònjuge | Jean-Yves Le Fur (2002–2004) Luc Besson (1993–1997) |
Fills | Shanna Besson () Luc Besson Diego Le Fur () Jean-Yves Le Fur |
Pares | Patrick Le Besco i Catherine Belkhodja |
Germans | Isild Le Besco Kolia Litscher Jowan Le Besco Léonor Graser |
Premis | |
| |
Lloc web | maiwenn.com |
|
Trajectòria
modificaMaïwenn va protagonitzar diverses pel·lícules com a actriu infantil i després adolescent, sobretot com «Elle» (la nena del paper principal interpretat per Isabelle Adjani) a la pel·lícula de 1983 L'été meurtrier.[2]
Després del seu matrimoni amb el director Luc Besson i del naixement de la seva filla Shanna el 1993,[3] Maïwenn va interrompre la seva carrera.[4] Durant aquest període només va aparèixer en un paper secundari a El professional (1994) que es va acreditar com Ouin-Ouin.[5] També va dirigir el making-of de la pel·lícula. Probablement la interpretació més recordada de Maïwenn en l'àmbit internacional sigui la de l'alienígena Diva Plavalaguna a El cinquè element (1997).
També va aparèixer a la pel·lícula de terror Haute tension (2003), la qual va coprotagonitzar amb Cécile de France.[2]
L'any 2006 va dirigir el seu primer llargmetratge, el semiautobiogràfic Pardonnez-moi.[1] La seva segona pel·lícula va ser el documental Le bal des actrices (2009).[6] El reconeixement internacional va arribar-li amb la seva tercera pel·lícula, el drama social Polisse (2011), que va guanyar el Premi del Jurat al 64è Festival Internacional de Cinema de Canes.[2] Les tres pel·lícules presenten Maïwenn amb una càmera, fruit d'una fascinació infantil pel mètode de les caixes xineses i del seu interès d'explicar la història dins d'una història.[6] La seva pel·lícula Mon roi (2015)[7] va competir per la Palma d'Or al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.[8][9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Maïwenn: from child star to writer-director». The Boston Globe, 20-05-2012. [Consulta: 10 abril 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «An Exclusive Interview with Film Director Maïwenn». France Today, 01-03-2016. [Consulta: 10 abril 2018].
- ↑ «A former child actress doesn't flinch from a difficult subject». The Washington Post, 17-05-2012. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Maïwenn Le Besco interview Arxivat 2011-05-19 a Wayback Machine., Tout le monde en parle, France 2, 29 September 2001
- ↑ The Fifth Element, Special Features of both the Ultimate Edition DVD and the remastered Blu-ray Disc.
- ↑ 6,0 6,1 «Into the danger zone». The Sydney Morning Herald, 23-06-2012. [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ Iglesias, Eulàlia. «Mi amor». Ara, 14-04-2016. [Consulta: 21 març 2022].
- ↑ «2015 Official Selection». Cannes. Arxivat de l'original el 18 abril 2015. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ «Johnny Depp To Star As French King Louis XV In Historical Film». Deadline, 21-01-2022. [Consulta: 24 gener 2022].