Luci Licini Sura (govern de Trajà)

(S'ha redirigit des de: Luci Licini Sura)
No s'ha de confondre amb Luci Licini Sura (arc de Berà).

Luci Licini Sura (Tàrraco, p. 40 dC - Roma, 108 (Gregorià)) va ser un polític i senador romà. Formava part de la gens Licínia.[1]

Plantilla:Infotaula personaLuci Licini Sura
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementp. 40 dC Modifica el valor a Wikidata
Tàrraco (Tarragonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort108 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol per tres vegades, primer cònsol sufecte l'any 98 i ordinari el 102 i el 107, o segons altres fonts va ser-ho els anys 102, 104 i 107. Va obtenir els honors del triomf com ho prova la seva inscripció i estàtua del Fòrum Trajà a Roma.

És possible que a Barcelona se’l commemorés amb solemnitat, segons sembla desprendre's dels fragments epigràfics recuperats en aquella ciutat. Era un dels més íntims amics de Trajà i per les seves recomanacions com a successor a l'emperador Nerva va tenir un paper decisiu en la seva designació com a hereu. Després va usar la seva influència per a aconseguir que Trajà nomenés successor a Hadrià i per això s'ha dit que va posar dos emperadors al tron.

Trajà li va manifestar sempre un gran respecte, i el va utilitzar sovint per redactar els seus discursos. Quan va morir li va decretar funeral públic i construcció d'uns banys a la seva memòria. Luci Licini Sura va morir l'any 110 i va ser un home de gran prestigi a Roma, tal com es palesa en els escrits dels seus contemporanis Plini el Vell i Marc Valeri Marcial i, també, posteriorment, de l'historiador grec Dió Cassi que diu que va ser ambaixador davant Decèbal a la guerra de Dàcia.[2] Plini el Jove el va escriure per preguntar-li la seva opinió sobre l'existència dels fantasmes.[3][4]

Referències

modifica
  1. Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7. 
  2. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona "Arc de Berà", 1984.
  3. Cartes de Plini, Volum VII, 27
  4. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1165. 
Precedit per:
Lucius Ceionius Commodus Verus i
Sextus Vettulenus Civica Cerialis
Cònsol de l'Imperi Romà
amb Juli Servià

102
Succeït per:
Marc Ulpi Trajà i
Marcus Laberius Maximus
Precedit per:
Marc Ulpi Trajà i
Quintus Articuleius Paetus
Cònsol de l'Imperi Romà
amb Gai Soci Seneció

107
Succeït per:
Anni Gal i
Marcus Appius Bradua