Lluís Rigalt i Farriols
Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894 [1]) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 agost 1814  Barcelona | ||
| Mort | 18 abril 1894 (79 anys) Barcelona | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Barcelona (1829–1894) | ||
| Ocupació | pintor | ||
| Membre de | |||
| Art | pintura, dibuix i gravat de paisatge | ||
| Moviment | Romanticisme | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Obres destacables | |||
Biografia
modificaFill de Maria dels Angels Farriols i Pau Rigalt, professor de perspectiva i paisatge de l'escola oficial de la Llotja de Barcelona, es formà allà i a Madrid, amb Pérez Villaamil. Successor del seu pare a l'escola de Llotja (1845), de la que arribaria a director entre 1871 i 1877 i director interí entre 1880 i 1887. També en fou professor, entre 1850 i 1893,[2] conegué la França de l'escola de Barbizon1. L'etapa més activa com a pintor s'esdevingué entre 1850 i 1860, quan viatjant per tot Catalunya dibuixà els seus paisatges i monuments. Va morir a Barcelona el 1894, pocs mesos després d'esdevenir soci d'honor del Cercle Artístic de Sant Lluc. Casat amb Maria Anna Cortiella varen ser pares d'Agustí Rigalt i Cortiella, també es dedicaria a la pintura.
Obra
modificaFou l'autèntic patriarca del paisatgisme romàntic català, juntament amb Josep Planella, en olis minuciosos i elegants que reelaborava idealitzant el paisatges originals. La seva obra com a dibuixant és ingent (només a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que ell fou membre, ja n'hi ha vora set-cents) i és fruit dels seus viatges, sobretot estivals, per Catalunya i pel sud de França; el resultat fou un retrat fidelíssim del país i d'una gran qualitat.
Publicà obres didàctiques i un eclèctic Album enciclopédico-pintoresco de Industriales (1857). És també representat al MNAC de Barcelona, al Museu d'Història de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i a altres museus de Martorell, Mataró, a la Fundación Santander, la Biblioteca de Catalunya -on a més de dibuixos s'hi conserven matrius seves d'aiguafort-, etc.
Com a decorador, decorà les habitacions de la reina Isabel amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1845 i el teatre de la Vila de Gràcia el 1850.
A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[3]
Publicacions
modifica
- 1857 - Álbum enciclopédico de las artes industriales
- 1863 - Cartipacio de dibujos
- 1884 - Álbum gráfico de artes y oficios
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Defuncions.Any 1894.Registre núm.3282.Jutjat "Lonja".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 18-04-1894. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca GRACMON, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
- ↑ Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.146. ISBN 84-931438-3-9.
Bibliografia
modifica
- CASELLAS, Raimon. El dibuixant paisatgista Lluís Rigalt. Barcelona, 1900
- BASEGODA i NONELL, Joan. Els dibuixos de Lluís Rigalt i Farriols a l'Arxiu de l'Acadèmia de Sant Jordi. Sabadell, 1995 Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 100, pàgines 602-603.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
- DURÁ OJEA, Victòria. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Dibuixos de Lluís Rigalt. Barcelona, 2002
- FONTBONA, Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996