Llorenç Tomàs
advocat i naturalista català
|
No confondre amb altres Llorenç Tomàs |
Llorenç Tomàs (Barcelona, 1868? - 30 de gener de 1916) fou un advocat i naturalista català.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1868  Barcelona | ||
| Mort | 30 gener 1916 (47/48 anys) | ||
| President Institució Catalana d'Història Natural | |||
| 1912 – 1912 ← Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús – Joaquim Maria de Barnola i Escrivà de Romaní → | |||
| President Institució Catalana d'Història Natural | |||
| 11 febrer 1911 – 6 abril 1911 ← Josep Maria Bofill i Pichot – Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | naturalista, advocat | ||
Especialista en geologia i paleontologia, des del 1906 va ser membre de la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual va ser president uns mesos el 1911 i el 1912. Va ser professor de geologia als Estudis Universitaris Catalans en substitució de Norbert Font i Sagué.[1][2]
Va publicar diferents obres, com Sobre la formació d'anhidrita (1909), Les sals de potassi de Súria (1911-15) o Els minerals de Catalunya (1919-20).
Es va casar amb Antònia Socias i Romeu.[3]
Referències
modifica- ↑ «Llorenç Tomàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Directori de les societats filials: (1907-2007). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009. ISBN 978-84-92583-11-9 [Consulta: 19 maig 2018].
- ↑ «Esquela» p. 2. La Vanguardia, 25-03-1924. [Consulta: 30 abril 2019].