El llebrer irlandès o llobater irlandès[1] és una raça de gos llebrer originària d'Irlanda. No s'ha de confondre "llobater" amb "gos llop", que són aquells gossos que provenen d'encreuaments entre llops i gossos domèstics.

Infotaula de raça de gos Llebrer irlandès
Generalitats
País d'origenilla d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Característiques físques
Pes54,5 kg i 40,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Alçada79 cm i 71 cm Modifica el valor a Wikidata
Classificació i estàndard de la raça
Codi de Catàleg160 Modifica el valor a Wikidata (Federació Cinològica Internacional Modifica el valor a Wikidata)
Irish wolfhound o llebrer irlandès

Va néixer d'una vella raça irlandesa i es va utilitzar durant segles per a la caça del llop i l'ant, sent també l'acompanyant de caps i reis. La raça va ser gairebé extinta durant el segle xix, però el 1860 el capità Graham va recrear la raça creuant els últims exemplars amb dogs alemanys.

Morfologia

modifica
 
Un llebrer irlandès i la seva mestressa. Aquí s'aprecia la gran mida del gos.

Rústic i fort, el llebrer irlandès té un musell puntegut. Els ulls són foscos i les orelles dutes en rosa. El coll arquejat i sense papada. El cos és poderós i el pit profund, de llom llarg i recte, de ronyó arquejat i recollit per un ventre no gaire alt. Els membres són forts i alts. La cua està ben poblada. És un dels gossos més grans que existeixen.

  • Color: Gris sota les mandíbules, blanc pur o alleonat.
  • Pelatge: Pèl aspre i mitjà.
  • Alçada: Mascles, per sobre de 79 cm; femelles, més de 71 cm.
  • Pes: Mascles, de 54 a 58 kg; femelles, de 41 a 52 kg.

Utilitat

modifica

Pràcticament ja no s'utilitza com a gos de caça, sinó com a gos guardià per la seva eficàcia i ensinistrament en atac, encara que és un gran gos de companyia a causa del seu bon caràcter.

Referències

modifica
  1. La denominació en anglès és "Irish Wolfhound". La traducció seria: "gos llober", "gos lloper", "caçador de llops" o "gos llobater", segons la diferent dialectologia de les regions de Catalunya. L'última denominació es recull al treball: Vocabulari dels pastors, de Joan Amades. Butlletí de Dialectologia catalana. Volum XIX. Any 1931. Es pot consultar aquí.

Enllaços externs

modifica