Llebrer irlandès
El llebrer irlandès o llobater irlandès[1] és una raça de gos llebrer originària d'Irlanda. No s'ha de confondre "llobater" amb "gos llop", que són aquells gossos que provenen d'encreuaments entre llops i gossos domèstics.
_Irish_Wolfhound_4.jpg) | |
| Generalitats | |
|---|---|
| País d'origen | illa d'Irlanda  |
| Característiques físques | |
| Pes | 54,5 kg i 40,5 kg |
| Alçada | 79 cm i 71 cm |
| Classificació i estàndard de la raça | |
| Codi de Catàleg | 160 (Federació Cinològica Internacional ) |
Va néixer d'una vella raça irlandesa i es va utilitzar durant segles per a la caça del llop i l'ant, sent també l'acompanyant de caps i reis. La raça va ser gairebé extinta durant el segle xix, però el 1860 el capità Graham va recrear la raça creuant els últims exemplars amb dogs alemanys.
Morfologia
modifica
Rústic i fort, el llebrer irlandès té un musell puntegut. Els ulls són foscos i les orelles dutes en rosa. El coll arquejat i sense papada. El cos és poderós i el pit profund, de llom llarg i recte, de ronyó arquejat i recollit per un ventre no gaire alt. Els membres són forts i alts. La cua està ben poblada. És un dels gossos més grans que existeixen.
- Color: Gris sota les mandíbules, blanc pur o alleonat.
- Pelatge: Pèl aspre i mitjà.
- Alçada: Mascles, per sobre de 79 cm; femelles, més de 71 cm.
- Pes: Mascles, de 54 a 58 kg; femelles, de 41 a 52 kg.
Utilitat
modificaPràcticament ja no s'utilitza com a gos de caça, sinó com a gos guardià per la seva eficàcia i ensinistrament en atac, encara que és un gran gos de companyia a causa del seu bon caràcter.
Referències
modifica- ↑ La denominació en anglès és "Irish Wolfhound". La traducció seria: "gos llober", "gos lloper", "caçador de llops" o "gos llobater", segons la diferent dialectologia de les regions de Catalunya. L'última denominació es recull al treball: Vocabulari dels pastors, de Joan Amades. Butlletí de Dialectologia catalana. Volum XIX. Any 1931. Es pot consultar aquí.
Enllaços externs
modifica