Leucòcit
Els leucòcits o glòbuls blancs[1] [leuko(s)- λευκός gr. 'blanc' kytos- κύτος gr. cient. 'cèl·lula'] són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens). S'originen a la medul·la òssia i al teixit limfàtic.
Els leucòcits són cèl·lules mòbils que es troben a la sang transitòriament. A diferència dels eritròcits (glòbuls vermells), no contenen pigments i per això se'ls qualifica de glòbuls blancs.
Els valors normals oscil·len entre 5.000 i 11.000 per mm³.[2]
Són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli, mitocondris, altres orgànuls cel·lulars.[3] Són capaços de moure's lliurement mitjançant pseudopodis. La seva mida oscil·la entre els 8 i els 20 μm. El temps de vida varia entre algunes hores fins a mesos i anys. Aquestes cèl·lules poden sortir dels vasos sanguinis a través d'un mecanisme anomenat diapedesi.[4]
Classificació
modifica- Granulòcits, per la presència de grànuls al citoplasma[5]
- Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i principalment lluiten contra els bacteris. També poden fer fagocitosi. Són els leucòcits més abundants, representen entre el 40% i el 75%.[5]
- Basòfils: Els seus enzims no permeten fer coàguls de sang.
- Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i principalment lluiten contra les al·lèrgies.
- Agranulòcits, per l'absència de grànuls al citoplasma
- Limfòcits: Sintetitzen anticossos específics per a cada patogen.
- Monòcits: Són els leucòcits més grans i fan la fagocitosi.[6]
Referències
modifica- ↑ «leucòcit - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ «Com interpretar els resultats d'una anàlisi de sang?». Corachan. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Barrufet, Teresa Tilló i. Didàctica de les ciències naturals. Biologia. Edicions Universitat Barcelona, 1999. ISBN 978-84-8338-110-6.
- ↑ Majà, Jaume Ordi i. Anatomia patològica general. Edicions Universitat Barcelona, 2007-01-03. ISBN 978-84-475-3129-5.
- ↑ 5,0 5,1 Giner, Gemma. Immunologia. Laboratori de Diagnòstic Clínic. CFGS. Edicions Universitat Barcelona, 2004-02-12. ISBN 978-84-8338-426-8.
- ↑ «Biologia (autoformació IOC): Molt breu resum d'immunologia». [Consulta: 15 març 2023].
Bibliografia
modifica- Paniagua, R.; Nistal, M.; Sesma, P.; Álvarez-Uría, M.; Fraile, B.; Anadón, R. i José Sáez, F.. Citología e histología vegetal y animal. 4a edició. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U., 2007. ISBN 9788448155933.
Enllaços externs
modifica- http://webs.academia.cat/societats/hemato/index.php Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia
- https://www.hematology.org/ American Society of hematology (anglès)