Leopold Querol i Roso
Leopold Querol i Roso (Vinaròs, 15 de novembre de 1899[1] — Benicàssim, 26 d'agost de 1985) va ser un pianista valencià.
| Nom original | (es) Leopoldo Querol Roso  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 novembre 1899 Vinaròs (Baix Maestrat) |
| Mort | 26 agost 1985 (85 anys) Benicàssim (Plana Alta) |
| Formació | Universitat de València Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo Institut Lluís Vives |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Membre de | |
| Professors | Eduard López-Chávarri i Marco, Josep Bellver i Abells i Ricard Viñes i Roda |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Germans | Luís Querol Roso |
| Premis | |
 
| |
Va estudiar al Conservatori de València com a deixeble d'Eduard López Chavarri i Josep Bellver[2] i on va ser company de Josep Iturbi i Francesc Cuesta Gómez. Al mateix temps va llicenciar-se en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, on es va doctorar amb la tesi La poesía del cancionero de Uppsala en 1929. Va ampliar els seus estudis musicals a Bolònia i a París amb Ricard Viñes, qui el va posar en contacte amb diverses figures de la música francesa del seu temps, com ara Francis Poulenc o Maurice Ravel. També va escriure Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la Universidad de Valencia (1965) i obres de divulgació d'història de la música.
Es va establir a Madrid, on va ser catedràtic al Conservatori Nacional, director musical a l'Institut Ramiro de Maeztu i catedràtic d'educació secundària de francès, activitat que també va realitzar a Las Palmas, Albacete i València. No obstant això, mai va abandonar la seua carrera de concertista internacional, amb freqüents visites a València i a Barcelona. Joaquín Rodrigo va compondre per a ell el Concierto heroico per a piano i orquestra. Igualment, va compondre Preludio en si bemol i Danza valenciana i va publicar Historia de la música i Estilo y significación del romanticismo de Chopin, entre d'altres. Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra.
L'any 1966 va rebre la Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio.[3] Quan va morir en 1985 era membre de Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la de Sant Carles.
Referències i notes
modifica- ↑ Masó Agut, Mario. Leopoldo Querol Roso : una vida al piano (1899-1985) (en castellà). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions : Diputació de Castelló, Servei de Publicacions, 2023, p. 29 (Biblioteca de les aules. Maior ; 11). ISBN 9788418951923.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 138. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Butlletí Oficial de l'Estat: Gaseta de Madrid núm. 193, de 13/08/1966
Bibliografia
modifica- (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0