Lenees
A l'antiga Atenes, les Lenees (en grec antic Λήναια) eren unes festes en honor de Dionís Leneu. L'epítet fa referència o bé a ληνός ("lenós", una àmfora de vi) o bé a les Ληνάι ("Lenai", les mènades).[1]
| |||
| Tipus | festivitat religiosa festival de teatre  | ||
|---|---|---|---|
| Commemora | Dionís (Epítet: Leneu) | ||
| Part de | Religió a l'antiga Grècia | ||
| Mes de l'any | Gamelió | ||
| Cultura | antiga Grècia | ||
| Estat | Antiga Atenes | ||
Els jonis celebraven la festa el 12è dia del més de Leneon, que correspon al gener-febrer del calendari julià. A Atenes, que seguia el calendari àtic, aquest mes, anomenat Gamelion, correspon aproximadament al gener actual. Algunes fonts diuen que aquestes festes en un principi se celebraven juntament amb les Dionísia i que posteriorment es van separar. Probablement aquest festival, o una part del festival rebia el nom d'Ambrosia.
Durant la festivitat, s'oferien en primer lloc els primers vins premsats al temple del déu, i després assistien a un banquet que se celebrava a càrrec de l'erari públic. Més tard hi havia una processó (πομπή). Se'n sap molt poca cosa dels ritus, però sí sabem que hi havia concursos dramàtics[2] que se celebraven al teatre de Dionís, inaugurat vora el 440 aC, i en els quals les representacions teatrals tenien un lloc destacat.
Durant la processó tenien lloc una gran quantitat de bromes entre els participants i la gent del públic, normalment de caràcter obscè, que semblen introduïdes des de la festa de l'Antestèria. Només hi participaven els atenesos, i per això eren menys lluïdes que les Dionísia, ja que no hi assistien estrangers. El primer dia es cantaven ditirambes, i el vencedor del concurs rebia una corona d'heura. La festa central la duien a terme unes dones anomenades Lenèides, que mostraven un frenesí com les bacants. Després es feien els concursos teatrals al teatre de Dionís, i a les Lenees, l'autor de comèdies Aristòfanes va representar Els acarnesos, Les vespes i Els cavallers.[3]
Els romans celebraven una festa semblant, probablement derivada d'aquesta, anomenada Brumàlia.
Referències
modifica- ↑ Redondo Sánchez, Jordi. Introducció a la religió i la mitologia gregues. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006, p. 120. ISBN 978-84-370 [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Cano, Joan «Plutos i l'assignació de la riquesa». Literatura i economia, 2016, pàg. 21-44 [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Smith, William (ed.). «Dionysia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 24-XI-2020].