Lea Ahlborn

artista sueca

Lea Ahlborn, de soltera Lundgren (Estocolm, 18 de febrer de 1826 - 13 de novembre de 1897), va ser una gravadora de medalles sueca.[1] Es va formar com a deixebla del seu pare, Ludvig Lundgren, que era gravador de la Casa de la Moneda d'Estocolm i -entre 1851 i 1853- de la de París.[1] El 1854 va contreure matrimoni amb l'escultor alemany Carl Ahlborn.[1]

Plantilla:Infotaula personaLea Ahlborn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1826 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1897 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Kungsholm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 03, gravnummer 25 59° 21′ 22″ N, 18° 01′ 51″ E / 59.35605°N,18.03083°E / 59.35605; 18.03083 Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia Sueca de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómedal engraver (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesTheodor Lundbergh Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r març 1911Svenska konstnärinnornas exhibition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarl Ahlborn (1854–1895) Modifica el valor a Wikidata
FillsElin Martha Lovisa Ahlborn, Elin Marta Lovisa Ahlborn, Carl Gustaf Ahlborn Modifica el valor a Wikidata
ParesLudvig Lundgren Modifica el valor a Wikidata  i Rebecca Johanna Salmson Modifica el valor a Wikidata
GermansJohanna Carolina Weidenhayn
Pehr Henrik Lundgren Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 251233077 Modifica el valor a Wikidata

En morir son pare el 1853, el va substituir en el càrrec a París. En aquesta ciutat, va participar en l'Exposició Universal de 1855, amb les obres Carles XIV; Birger Jarl, regent de Suècia al segle xiii; Joan, rei de Suècia, segons les estàtues de Fogelberg; Òscar II; Les reines Josefina i Lluïsa; Palander; Bolinder.[1]

Va realitzar la medalla del jubileu de la Universitat d'Uppsala de 1877; la de les noces de plata d'Òscar II, Nordeuskiöl; i les medalles Berzelius, Jenny Lind i Treiwald, així com dues més de Carles XIV i unes altres per a societats científiques i literàries.[1] A l'exposició de 1878 va obtenir una menció honorífica per una col·lecció de medalles i medallons de diferents personatges i de les acadèmies d'Arts i Ciències d'Estocolm.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Espasa Calpe. Enciclopedia Espasa. Volumen 3 (en castellà), p. 694. ISBN 8423945030.