Laurent Monsengwo Pasinya

Laurent Monsengwo Pasinya (Congo Belga, 7 d'octubre de 1939 - Le Port-Marly, 11 de juliol de 2021) va ser un cardenal congolès i arquebisbe de Kinshasa i, de facto, Primat de la República Democràtica del Congo des del seu nomenament pel Papa Benet XVI al 2007.

Plantilla:Infotaula personaLaurent Monsengwo Pasinya
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Congo Belga (Imperi colonial belga) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Le Port-Marly (França) Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifici Institut Bíblic
Universitat Pontifícia Urbana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Kinshasa Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArquebisbe de Kinshasa
Consagració4 de maig de 1980
per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia20 de novembre de 2010
per Benet XVI
Cardenal Prevere de S. Maria "Regina Pacis" in Ostia mare
Altres ocupacionsBisbe auxiliar d'Inongo (1980–1981)
Bisbe auxiliar de Kisangani (1981–1988)
Arquebisbe de Kisangani (1988–2007)
Participà en
març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis

in fide veritatis
Llista
Cardenal
20 novembre 2010 –
Roman Catholic Archbishop of Kinshasa (en) Tradueix
6 desembre 2007 – 1r novembre 2018
← Frédéric Etsou-Nzabi-BamungwabiFridolin Ambongo Besungu →
Arquebisbe catòlic
1r setembre 1988 –
← Augustin Fataki AluekeMarcel Utembi Tapa →
Bisbe auxiliar
7 abril 1981 –
Bisbe auxiliar
13 febrer 1980 –
Diòcesi: bisbat d'Inongo
Bisbe titular
13 febrer 1980 –
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Monsengwo Pasinya va néixer a Mongobele, a la diòcesi d'Inongo. Pertany a una de les famílies reials basakata; el seu segon nom, "Monsengwo", significa "nebot del cap tradicional".[1]

Va fer els seus estudis eclesiàstic inicials al seminari de Bokoro i els seguí al seminari major de Kabwe, on estudià filosofia. Va ser enviat a Roma per estudiar a la Pontifícia Universitat Urbaniana i al Pontifici Institut Bíblic. També estudià al Pontifici Institut Bíblic de Jerusalem, on assolí el doctorat en estudis bíblics (va ser el primer africà a obtenir aquest doctorat). Allà va tenir com a director el Pare Carlo Maria Martini, SJ, el futur cardenal. Va ser ordenat prevere el 21 de desembre de 1963 a Roma. Després de la seva ordenació realitzà treball pastoral i serví com a membre de la Facultat Teològica de Kinshasa diversos anys. Serví com a secretari general de la Conferència Episcopal Congolesa entre 1976 i 1980.[1]

Episcopat

modifica

El Papa Joan Pau II el nomenà bisbe titular de Acque Nuove di Proconsolare i auxiliar de Kisangani el 13 de febrer de 1980. Va ser consagrat bisbe el 4 de maig de 1980 a Kinshasa a l'aire lliure pel mateix Papa Joan Pau II, assistit per Agnelo Rossi, Cardenal Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles i per Albert-Joseph Malula, arquebisbe de Kinshasa. Serví com a president de la Conferència Episcopal Congolesa el 1980 i de nou el 1992. Va ser nomenat arquebisbe metropolità de Kisangani l'1 de setembre de 1988. Quan el dictador Mobutu Sese Seko va perdre el poder a mitjans de la dècada de 1990, el país necessitava algú d'una integritat immaculada per dirigir la transició. L'arquebisbe Monsengwo Pasinya va ser nomenat president de la Conferència Nacional Sobirana el 1991, president de l'Alt Consell de la República el 1992 i portaveu del Parlament per la Transició al 1994. Era vist àmpliament com un paladí de la pau, del diàleg i dels drets humans.

Serví com a co-president de Pax Christi International entre 2007 i 2010. Va ser enviat a la seu metropolitana de Kinshasa pel Papa Benet XVI el 6 de desembre de 2007 després de la mort del cardenal Frédéric Etsou-Nzabi-Bamungwabi el gener de 2007. Continuà elevant la seva veu en defensa dels drets humans, la justícia i la pau.

El 20 de novembre de 2010 el Papa Benet el nomenà cardenal prevere de Santa Maria "Regina Pacis" in Ostia mare.[2] Podrà votar en qualsevol conclave papal fins a complir 80 anys al 2019.

Al desembre del 2010, el Papa Benet el nomenà membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica; el 10 de desembre de 2011 va ser nomenat membre del Consell Pontifici per la Cultura,[3] el 29 de desembre següent del Consell Pontifici per les Comunicacions Socials[4] i el 5 de març de 2012 de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.

El cardenal Monsengwo Pasinya parlà a les eleccions del 2011 dient «s'ha de concloure que els resultats no conformen la veritat ni la justícia.» Va ser escollit per predicar els exercicis espirituals de Quaresma de 2012 al Papa Benet i a la Cúria Romana.[5]

El 13 d'abril de 2013 va ser nomenat pel Papa Francesc, exactament un mes després de la seva elecció, conjuntament amb altres cardenals, per aconsellar-lo i per estudiar un pla per revisar la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana, Pastor Bonus.[6] El 13 d'abril de 2013 va ser nomenat pel Papa Francesc, exactament un mes després de la seva elecció, conjuntament amb altres cardenals, per aconsellar-lo i per estudiar un pla per revisar la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana, Pastor Bonus.[6][7]

Rerefons i opinions

modifica

Durant la dècada de 1990, Pasinya serví com a president de l'Alt Consell de la República en la transició de la dictadura de Mobutu Sese Seko a la democràcia. El 1994 Monsengwo va ser escollit portaveu del Parlament de Transició de la República, a càrrec de preparar un esborrany de la Constitució i de formar un govern democràtic de transició que preparés les eleccions generals. Monsegwo va defensar els drets humans tant al Congo com a la resta de l'Àfrica i les opinions sobre l'ésser humà a través del concepte cristià de la creació.[8] Va dir que «La Pau va de la mà de la justícia, la justícia amb el dret, el dret amb la veritat. Sense justícia, la pau social queda en mal lloc. Així, la promoció de l'Estat de Dret és necessària, a qualsevol preu, on la primacia de la llei regna, notablement la llei constitucional; Estats de Dret on l'arbitrarietat i la subjectivitat no creen la llei de la jungla; Estats de Dret on la sobirania nacional és reconeguda i respectada; estats de dret on per a cadascú, a la seva deguda es fa de manera equitativa. Sense la veritat, és difícil assegurar la justícia i per parlar de drets. La conseqüència d'això és que la dreta i la dreta no tenen la mateixa llibertat de la ciutat; la qual cosa fa que sigui impossible tenir un ordre harmoniós de les coses o "tranquillitas ordinis". 'En la veritat hi ha la pau' (Benet XVI). És per això que en la recerca de solucions pacífiques, tots els enfocaments diplomàtics i polítics notables apunten a restablir la veritat, la justícia i la pau. Crist és la nostra pau, Ell va fer la pau, Ell va proclamar la pau, perquè tots els jueus i pagans poguessin formar un sol poble. No deixant els altres amb els seus privilegis i els seus drets, sinó en l'abolició de l'exclusió, a enderrocar el mur de separació cultural i social, a la destrucció de l'odi que Ell crucificat a la creu amb el seu cos. Jueus i gentils ja no són més estrangers o estranys, però bons amics, conciutadans dels sants, i cada un té la mateixa herència (Ef 3:06) haver pertangut en el passat a la d'Israel. D'aquesta manera, Ell va crear un nou home, per reconciliar amb Déu a tots dos i donar-los accés al Pare per l'Esperit. És eliminant totes aquestes barreres, l'exclusió, les lleis discriminatòries en la fe i en la societat, i especialment matant l'odi que es reconcilien els homes i es fa la pau.»[9]

Monsengwo va ser citat com a possible successor del Papa Benet XVI.[10]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Cardinals of the Holy Roman Church». .fiu.edu. Arxivat de l'original el 27 de maig 2017. [Consulta: 7 gener 2012].
  2. «Unbendable». The Economist, 21-10-2010 [Consulta: 30 octubre 2010].
  3. «Nomina Di Membri Del Pontificio Consiglio Della Cultura». Press.catholica.va. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2012. [Consulta: 7 gener 2012].
  4. «Nomina Di Membri Del Pontificio Consiglio Delle Comunicazioni Sociali». Press.catholica.va, 29-12-2011. Arxivat de l'original el 2 de juny 2012. [Consulta: 7 gener 2012].
  5. «Cardinal Monsengwo to Lead Annual Spiritual Exercises in the Vatican». Congo Planet, 11-02-2012. [Consulta: 19 febrer 2012].
  6. 6,0 6,1 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-04-28. [Consulta: 6 juliol 2014].
  7. Els altres cardenals són Giuseppe Bertello, President del governorat de la Ciutat del Vaticà, Francisco Javier Errázuriz Ossa de Xile, Oswald Gracias de l'Índia, Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga d' Hondures, George Pell d'Austràlia i Reinhard Marx d'Alemanya.
  8. «D R Congo: Archbishop Monsengwo Pasinya: Commitment to Church and society». Africa Files, 20-11-2010 [Consulta: 20 novembre 2010]. Arxivat 1 de febrer 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-01. [Consulta: 7 juliol 2014].
  9. «Intervention of Mons. Laurent MONSENGWO PASINYA, Archbishop of Kinshasa (DRC)». Vatican Radio, 20-11-2010 [Consulta: 20 novembre 2010].
  10. «The pope is 82. Who's next in line?». National Catholic Reporter, 20-11-2010 [Consulta: 20 novembre 2010].

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Braulio Sánchez Fuentes
 
Bisbe titular d'Acque Nuove di Proconsolare

13 de febrer de 1980 – 1 de setembre de 1988
Succeït per:
Vilmos Dékány
Precedit per:
André Ilunga Kaseba
Frédéric Etsou-Nzabi-Bamungwabi
 
Presidente de la Conferència episcopal nacional del Congo

1984 - 1992
2004 - 2008
Succeït per:
Faustin Ngabu
Nicolas Djomo Lola
Precedit per:
Augustin Fataki Alueke
 
Arquebisbe de Kisangani

1 de setembre de 1988 – 6 de desembre de 2007
Succeït per:
Marcel Utembi Tapa
Precedit per:
Gabriel Gonsum Ganaka
 
President del Simposi de les conferències episcopals d'Àfrica i Madagascar

1997 - 2003
Succeït per:
John Olorunfemi Onaiyekan
Precedit per:
Frédéric Etsou-Nzabi-Bamungwabi
 
Arquebisbe de Kinshasa

des del 6 de desembre de 2007
Succeït per:
Fridolin Ambongo Besungu
Precedit per:
Paul Joseph Pham Ðình Tung
 
Cardenal Prevere de S. Maria "Regina Pacis" in Ostia mare

20 de novembre de 2010 - 11 de juliol de 2021
Succeït per:
William Goh Seng Chye