La filla del mar
La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.[1] A La filla de la mar s'inverteixen els rols típics de la majoria d'obres d'Àngel Guimerà: els personatges protagonistes enfrontats són dues dones i l'objecte del desig és un home.[2]
_(page_5_crop).jpg) Portada de La filla del mar  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Àngel Guimerà i Jorge |
| Llengua | català |
| Data de publicació | 1899 |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | |
| Estrena | 12 desembre 1899 |
| Teatre | Teatro Odeón |
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.teatredetics.org/la_filla_del_mar.html Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=La filla del mar|url=https://www.teatredetics.org/la_filla_del_mar.html}}--~~~~ |
L'acció té lloc en un poble de la costa catalana, a l'època de l'estrena. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.
Aquesta obra és, sens dubte, una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català i això és a causa, sobretot, de la gran força dramàtica del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el catalanisme i centra el seu interès en la història contemporània.
El juliol del 2021 la companyia La Barni Teatre va presentar dins el Festival Grec de Barcelona una adaptació musical de l'obra.[3] Posteriorment, va ser representada al Teatre Condal fins a l'abril del 2022.
Repartiment de l'estrena
modifica- Àgata: Adelina Sala
- Mariona: Adela Clemente.
- Caterina: Maria Morera.
- Lluïseta: Antònia Baró.
- Filomena: Emília Baró.
- Pere Màrtir: Enric Borràs.
- Baltasanet: Iscle Soler.
- Cinquenes: Jaume Virgili.
- Gregori: Joan Domènech.
- Rufet: Antoni Manso.
- Móllera: Casimir Ros.
- Homes i dones
La peça s'estrenà el 6 d'abril de 1900, al Teatre Romea de Barcelona, després d'haver-se estrenat prèviament el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, en versió castellana, amb la companyia de María Guerrero i Díaz de Mendoza.[1][4]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La filla del mar». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vilaró, Jordi. «La passió en els drames d'Àngel Guimerà dels noranta i el mite de la dona-serp». A: El Segle romàntic: actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle xix: El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000. ISBN 84-88618-87-5.xix: El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995&rft.atitle=La passió en els drames d'Àngel Guimerà dels noranta i el mite de la dona-serp&rft.aulast=Vilaró&rft.aufirst=Jordi&rft.date=2000&rft.pub=Diputació de Tarragona&rft.place=Tarragona&rft.isbn=84-88618-87-5&rft_id=https://www.tnc.cat/uploads/20200320/9--Angel-GUIMERA_Sol-solet.pdf">
- ↑ Llumà, Núria Juanico. «La filla del mar, un musical d'aquí "sense copiar coses de fora"» (En línia). Diari Ara, 02-07-2021. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Ordóñez, Marcos «La segunda víctima» (en castellà). El País [Madrid], 24-05-2002. ISSN: 1134-6582.
Bibliografia
modifica- Soler (Trier), Maridès «La dinàmica dramàtica de «La filla del mar» d'Àngel Guimerà i de «Liebesketten» de Rudolph Lothar i Eugen d'Albert: Una comparació». Zeitschrift für Katalanistik, 18, 2005, pàg. 197–214.
Enllaços externs
modifica- «Acte I, escena VII (fragment)». AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Àngel Guimerà 1845-1924. [Consulta: abril 2020].