La Prise d’Orange
La prise d'Orange (en cat. La presa d'Orange o La conquesta d'Orange) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.[1] Es considera de finals del segle xii o principis del XIII i consta d'uns 1.800 versos decasíl·labs repartits en 62 laisses assonants.[2] Argumentalment és la continuació de Le Charroi de Nîmes i apareix a continuació d'aquesta en els manuscrits cíclics.
.jpg)  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | francès antic |
| Publicació | c. 1200 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poema èpic i cançó de gesta |
| Sèrie | |
| Part de | La Geste de Garin de Monglane (en)  |
Argument
modificaGuillem és a Nîmes, la ciutat que havia conquerit. Un cristià que ha estat captiu a Orange i se n'ha escapat, Guillebert, arriba a Nîmes i explica a Guillem les belleses i riqueses de la ciutat i, particularment, la bellesa de la seva reina Orable. Guillem decideix conquerir "la reina i la ciutat" i, amb Guillebert i el seu nebot Guielin, disfressats de sarraïns, se'n van a Orange. A Orange governa Arragon, fill del rei Tibaut, que en aquest moment està de campanya. Guillem i els acompanyants s'hi presenten i aconsegueixen que els portin fins a Orable, que té les habitacions en una torre, la torre de Gloriette. Allà són descoberts, però la reina els ajuda donant-los armes. Els sarraïns hi entren i els fan presoners, però Orable els allibera i els mostra un passadís secret que va a parar més enllà del Roine per on poden sortir. Guillebert fa el viatge pel passadís i arriba a Nîmes per avisar Bertrand, nebot de Guillem; aquest reuneix un exèrcit i assetja Orange. Ell amb un gruix d'homes entren pel passadís secret fins a Gloriette, on hi ha Guillem, i, des de dins, obren les portes de la ciutat a la resta de l'exèrcit. Un cop conquerida la ciutat, Guillem fa batejar Orable, que rep el nom de Guiburc,[3] i s'hi casa.
Comentari
modificaMés enllà del nom de la dona de Guillem (però evidentment no el seu origen com a reina sarraïna), la cançó no té cap versemblança històrica.
Es conserva en nou manuscrits cíclics, copiada darrere de Le Charroi de Nîmes.[4]
Referències
modifica- ↑ Vegeu la divisió en cicles a Llista de cançons de gesta franceses.
- ↑ Vegeu la base de dades ARLIMA
- ↑ Withburg, nom germànic, va ser realment el nom de la segona dona de Guillem.
- ↑ ARLIMA
Bibliografia
modifica- Lachet, Claude, "Prise d'Orange" a Dictionnaire des lettres françaises: le Moyen Âge, éd. Geneviève Hasenohr i Michel Zink, Paris, Fayard (La Pochothèque), 1994 p. 1204-1205.
- Real, Elena, Épica medieval francesa. Madrid: Síntesis, 2002 ISBN 8477389926 p. 184-187
- Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009 [traducció a partir de la versió ampliada francesa], ISBN 9788424936150, p. 189-192