Karlita

La karlita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Franz Karl (1918–1972), professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Kiel (Alemanya).

Karlita
Fórmula química	Mg₇(BO₃)₃(OH,Cl)₅
Epònim	Franz Karl (en)
Localitat tipus	Furtschaglkar, vall de Schlegeis (Schlegeisgrund), Zillertal, Tirol del Nord, Tirol, Àustria
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.25
Heys	10.1.6
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 17,92Å; b = 17,6Å; c = 3,1Å;
Duresa (Mohs)	5,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,589 nβ = 1,632 nγ = 1,634
Birefringència	δ = 0,045
Angle 2V	mesurat: 24°, calculat: 22°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-030
Any d'aprovació	1980
Símbol	Ka
Referències

Característiques

La karlita és un borat de fórmula química Mg₇(BO₃)₃(OH,Cl)₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba formant cristalls en forma d'agulles, allargats al llarg de [001], composta de cristalls que mostren {110} i {001} subparal·lels, de fins a 0,5 mil·límetres; sempre en rosetes i en agregats fibrosos. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karlita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Probablement formada per metamorfisme alpí, en calcosilicat-carbonat en amfibolites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, clorita, clinohumita, brucita, ludwigita o sakhaïta. Va ser descoberta l'any 1980 a Furtschaglkar, a la vall de Schlegeis (Tirol del Nord, Àustria). També ha estat descrita al dipòsit de bor de Titovskoe, a Tas-Khayakhtakh (Sakhà, Rússia), i a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir, Catalunya Nord).