Julius von Sachs

Geheimrat
Julius von Sachs
Nom original	(de) Julius Sachs
Biografia
Naixement	2 octubre 1832 ; Breslau (Regne de Prússia)
Mort	29 maig 1897 (64 anys); Würzburg (Alemanya)
Residència	Praga (1851–)
Formació	Elisabet-Gymnasium (1845–1850); Universitat Carolina de Praga
Activitat
Camp de treball	Fisiologia vegetal
Lloc de treball	Würzburg (1868–1897); Friburg de Brisgòvia (1867–1868); Bonn (1861–1867)
Ocupació	botànic, escriptor, professor d'universitat, fisiòleg vegetal
Ocupador	Universitat de Würzburg (1868–1897) ; Universitat de Friburg de Brisgòvia (1867–1868) ; Universitat de Bonn (1861–1867) ; Royal Saxon Academy of Forestry Tharandt (en) (1859–1861)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1895–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1885–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Royal Society (membre estranger)
Alumnes	Eugen Askenasy
Influències	Jan Evangelista Purkyně
Obra
Estudiant doctoral	Georg Klebs
Abrev. botànica	Sachs
Família
Cònjuge	Johanna Sachs (1861–)
Fills	Felix Sachs, Richard Sachs, Maria Sachs
Pare	Christian Gottlieb Sachs
Germans	Simon Sachs
Premis
	(31 maig 1888) Membre estranger de la Royal Society; (1888) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; (1877) ennoblement (en) ; doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya; doctor honoris causa per la Universitat de Bonn ;

Julius von Sachs (Breslau, Prússia, 2 d'octubre de 1832 - Würzburg, 29 de maig de 1897) va ser un botànic prussià. La seva signatura abreujada com a botànic és Sachs

El 1851 entrà a la Universitat Carles de Praga i el 1856 s'hi va graduar com doctor en filosofia. Va ensenyar a Praga, Dresden, Chemnitz, Poppelsdorf, Freiburg i Würzburg.

Es va especialitzar en la fisiologia vegetal especialment en mètodes microquímics per estudiar la germinació. Va descobrir que els grans de midó que es troben als cloroplasts són el primer producte visible de la seva activitat assimiladora. Entre altres temes estudià la periodicitat del creixement vegetal en llargada i la influència de l'espectre electromagnètic en la taxa de creixement, va fer recerca sobre l'heliotropisme i el geotropisme.

Entre els seus alumnes hi hagué Julius Oscar Brefeld, Francis Darwin, Karl Ritter von Goebel, Georg Albrecht Klebs, Hermann Müller-Thurgau, Fritz Noll, Wilhelm Pfeffer, Karl Prantl, Christian Ernst Stahl i Hugo de Vries.

Obra

La primera obra publicada de Sachs va ser Handbuch der Experimentalphysiologie des Pflanzen (1865) (manual de la fisiologia experimental de les plantes) i l'any 1868 aparegué la seva famosa obra Lehrbuch der Botanik. El 1875 es publicà la seva història de la botànica (Geschichte der Botanik) que abasta des del segle xvii a 1860.

1859: Physiologische Untersuchungen über die Keimung der Schmikbohne (Phaseolus multiflorus)
1859: Ueber das abwechselnde Erbleichen und Dunkelwerden der Blätter bei wechselnder Beleuchtung
1862: Ueber das Vergeilen der Pflanzen
1863: Ueber den Einfluss des Tageslichtes auf die Neublidung unt Entfaltung verschiedener Pflanzenorgane
1865: Handbuch der Experimentalphysiologie der Pflanzen
1868: Lehrbuch der Botanik
1871-1872: Die Geschichte der Botanik vom 16. Jahrhundert bis 1860
1878: Ueber die Anordnung der Zellen in jüngsten Pflanzentheilen
1882: Die Vorlesungen über "Pflanzenphysiologie
1892: Gesammelte Abhandlungen über Pflanzenphysiologie
1894: Mechanomorphosen und Phylogenie
1896: ????Automorphosen

Bibliografia

Gimmler, Hartmut «[The plant physiologist Julius von Sachs and the academic education of women]». Wurzbg Medizinhist Mitt, 24, 2005, pàg. 415–24. PMID: 17153314.
Harvey, R B «Julius Von Sachs». Plant Physiol., 4, 1, gener 1929, pàg. 154.2–157. PMID: 16652596.