Julian Schwinger

Julian Schwinger (anglès: Julian Seymour Schwinger) (Nova York, 12 de febrer de 1918 - Los Angeles, 16 de juliol de 1994), o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Julian Schwinger

Nom original	(en) Julian Seymour Schwinger
Biografia
Naixement	12 febrer 1918 Nova York
Mort	16 juliol 1994 (76 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Causa de mort	càncer de pàncrees
Sepultura	Cementiri del Mount Auburn, Willow Pond Knoll Ga-11000-54-1 42° 22′ 03″ N, 71° 08′ 46″ O
Formació	Universitat de Colúmbia - Philosophiæ doctor (–1939) City College de Nova York Townsend Harris High School
Director de tesi	Isidor Isaac Rabi
Activitat
Camp de treball	Electrodinàmica quàntica
Ocupació	professor d'universitat, físic teòric, físic nuclear, matemàtic, escriptor de no-ficció, físic
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat Purdue Universitat Harvard Institut de Tecnologia de Massachusetts
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències American Physical Society Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Alumnes	Walter Kohn, Ben Roy Mottelson i Stanley Deser
Obra
Obres destacables Equació de Rarita-Schwinger Parametrització de Schwinger Límit Schwinger Principi variacional de Schwinger Estat de Kubo-Martin.Schwinger Principi d'acció quàntica de Schwinger Efecte de Schwinger Bosó de Schwinger Equació de Schwinger-Dyson Equació de Lippmann Schwinger Model de Schwinger funció de Schwinger
Estudiant doctoral	Daniel Kleitman, Roy J. Glauber, Sheldon Lee Glashow, Bryce DeWitt, Sam Edwards, Margaret Kivelson, Lawrence Paul Horwitz, David Feldman (en) , Richard Arnowitt, Charles M. Sommerfield (en) , Paul C. Martin, Roger G. Newton, Raymond Francis Sawyer (en) , Kenneth A. Johnson, John V. Breakwell, Stanley Deser, Harold Weitzner (en) , Julian Keilson, Marshall Baker (en) , Kenneth Case, Fritz Rohrlich, Luis F. Urrutia (en) , Norman J Morgenstern Horing (en) , Raphael Friedman Aronson (en) , Pradip Manharlal Bakshi (en) , Stephen Robert Barone (en) , Jeremy Bernstein, David George Boulware (en) , Malcolm Brachman, Lai-him Chan (en) , Shau-Jin Chang (en) , Roger Edge Clapp (en) , Melville Clark (en) , Lester Leroy DeRaad (en) , Julian Calvert Eisenstein (en) , Stanley Jay Engelsberg (en) , David S. Falk (en) , Richard John Ivanetich (en) , Abraham Klein, Roger Ben Lazarus (en) , Joseph Vernon Lepore (en) , Michael Lieber (en) , Bernard Lippmann, David Dexter Lynch (en) , Kalyana Thipperudraiah Mahanthappa (en) , Bertram J. Malenka (en) , Bruce H. McCormick, Eugen Merzbacher, Kimball Milton, Ben Roy Mottelson, Maurice Neuman (en) , Hwa-Tung Nieh (en) , Alain Joseph Phares (en) , Adolph Stern (en) , Robert Barnett Raphael (en) , Alfred Franz Radkowski (en) , Robert N. Thorn (en) , Wu Yang Tsai (en) , Charles Warner (en) , Robert Lee Warnock (en) , Walter Wilcox (en) , Gregg Darryl Wilensky (en) , Tung-Mow Yan (en) , Edward Yao (en) , Asim Yildiz (en) i A. Charles Zemach (en)
Premis
(1990)  doctor honoris causa per la Universitat Pierre i Marie Curie (1970)  Beca Guggenheim (1965)  Premi Nobel de Física (1964)  Medalla Nacional de Ciència (1960)  Conferenciant Josiah Willard Gibbs (1951)  Premi Albert Einstein  membre de l'American Physical Society  Premi Humboldt

Biografia

Va néixer a la ciutat de Nova York el 12 de febrer de 1918 i va estudiar al City College of New York. Inicià els seus estudis de física a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà sota les ordres d'Isidor Isaac Rabi el 1939. Posteriorment entrà a treballar a la Universitat de Califòrnia al costat de Robert Oppenheimer i després fou designat professor a la Universitat de Purdue.

Havent supervisat més de setanta tesis doctorals Schwinger és conegut com un dels més prolífics assessors en física. Així quatre dels seus estudiants van guanyar posteriorment el Premi Nobel: Roy Glauber, Benjamin Roy Mottelson i Sheldon Glashow en física; i Walter Kohn en química.

El 1972 deixà Harvard per esdevenir professor de la Universitat de Califòrnia on va continuar amb els seus treballs fins a la seva mort ocorreguda el 16 de juliol de 1994 a Los Angeles.

Recerca científica

Durant la Segona Guerra Mundial Schwinger va treballar al Laboratori de Radiació de l'Institut Tecnològic de Massachusetts donant el suport teòric per al desenvolupament del radar. Va intentar aplicar el seu coneixement com a físic nuclear als problemes d'enginyeria de l'electromagnetisme, aplicant el seu coneixement de la radiació a la física quàntica.

Després de la guerra Schwinger va deixar Purdue per entrar a formar part de la Universitat Harvard on va ensenyar des de 1945 fins al 1974. Durant aquest temps va desenvolupar el concepte de renormalització, que explicava l'efecte Lamb en el camp magnètic de l'electró. També va realitzar un acurat estudi de les partícules elementals, explicant com els neutrins poden aparèixer en múltiples varietats, associades amb els tipus de leptons, com l'electró i el muó.

El 1965 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el japonès Sin-Itiro Tomonaga i el nord-americà Richard Feynman, pels seus treballs fonamentals en electrodinàmica quàntica.

Schwinger i Feynman

Schwinger va ser comparat ocasionalment amb un altre important físic de la seva generació, Richard Feynman. Schwinger tenia una forma més matemàtica de treballar en física, especialment en el camp de la teoria quàntica de camps. En canvi Feynman va ser més intuïtiu, discrepant de Schwinger sobre els diagrames de Feynman.

Vegeu també

• Equació de Rarita-Schwinger

Enllaços externs

• «Julian Schwinger» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.