Josep Moran i Ocerinjauregui

lingüista català

Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.[1] Va estudiar arqueologia hispànica, es llicencià en filologia hispànica i va fer el seu doctorat en filologia catalana a la Universitat de Barcelona, on va ser cap del departament i ara professor emèrit del Departament de filologia catalana.[2]

Plantilla:Infotaula personaJosep Moran i Ocerinjauregui
Imatge
Josep Moran (a l'esquerra) a l'IEC el 2015 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables

És un especialista en lingüística històrica i onomàstica catalana. Ha participat en diversos projectes, entre els quals destaca el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya (2003). És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i del consell de redacció de la revista Llengua i Literatura.[1] Des de 1995 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de l'Oficina d'Onomàstica des de 1996.

Obres destacades
Edició i estudi de textos antics
  • El capbreu de Castellbisbal (1984)
  • Homilies de Tortosa (1990)
  • Cronicó de Perpinyà (1998)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Josep Moran i Ocerinjauregui». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Josep Moran». Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 gener 2018].