Josep Mirabent i Gatell
Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 10 de setembre de 1831 - Barcelona, 30 d'octubre de 1899)[1] fou un pintor, decorador i professor de pintura decorativa i estampats de Llotja de Barcelona.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1831  Barcelona | ||
| Mort | 30 octubre 1899 (68 anys) Barcelona | ||
| Formació | Escola de la Llotja | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Activitat | 1846 - 1899 | ||
| Família | |||
| Fills | Francesc de Paula Mirabent i Soler | ||
Biografia
modificaTot i néixer a Barcelona, la seva família era originària de Sitges i fou allà on va passar els primers anys de la seva vida. Als 12 anys va tornar a la capital, on comença la seva formació sota les ordres d'un pintor local. Més endavant va realitzar els seus estudis formals a l'Escola de la Llotja, amb professors com Claudi Lorenzale, Segimon Ribó i Pau Milà i Fontanals que influïren en la seva pintura inicial natzarenista. S'especialitzà en pintura de natures mortes, flors i fruites i excel·lí com a decorador, sent un dels màxims exponents catalans de pintura decorativa de la segona meitat del segle xix.
El 1855 fou nomenat professor ajudant de dibuix de figures a la Llotja, i el 1872 seria nomenat professor titular de pintura decorativa i dibuix de teixits i estampats a la mateixa escola.
Es va associar a nivell empresarial amb Bartomeu Ribó, i junts van realitzar diversos encàrrecs com la restauració i decoració del Cafè Cuyàs, diverses teles per restaurar el Liceu, inciendiat el 1861. També van restaurar o decorar diversos edificis religiosos, com la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major.
A nivell individual també va realitzar diversos encàrrecs, com el paranimf de la Universitat de Barcelona, el Saló de descans del Gran Teatre del Liceu (1861), les capelles del Col·legi de Santa Maria del Loreto, l'Hospital del Sagrat Cor, l'església de Montserrat, la Casa Erasme de Jover, la casa Estruch, la casa de Fernando Pugi, els esgrafiats de la façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer o la casa de Xocolates Juncosa. Entre 1869 i 1878, per encàrrec de l'Institut Català de Sant Isidre va pintar divuit gotims de raïm, abans de la fil·loxera.
Tot i estar malalt, va arribar a participar en la primera Festa Modernista de Sitges. Es conserva obra seva a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]
La seva filla Josepa va ser una de les pintores participants en les quatre edicions de l'Exposició femenina que va organitzar la Sala Parés entre els anys 1896 i 1900.[3]
Obres destacades
modifica- El Trovador (1856) (Col·lecció Francesc Fontbona)
- Estudi de la flor del gerani de pensament
- Fruter, (al dipòsit del Museu Romàntic, Madrid). Copia
- Peonies, (al dipòsit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona)
- Sepulcre d'un mártir, posterior a 1866
Referències
modifica- ↑ «Defuncions 1899, núm. 12141 (jutjat Barceloneta)». Arxiu Municipal de Barcelona, 30-10-1899.
- ↑ Torrella, Engràcia (coord). Inanimats? La natura morta a la col·lecció. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2009, p. 25. ISBN 978-84-87221-98-9.
- ↑ Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 143. ISBN 84-931852-1-3.
Bibliografia
modifica- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
