José Luis Pardo

José Luis Pardo
Biografia
Naixement	18 octubre 1954 (70 anys); Madrid
Catedràtic d'universitat
	2008 –
Professor associat
	1995 – 2001
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid - doctorat (–1986); Universitat Complutense de Madrid - llicenciatura en filosofia i lletres (–1980)
Director de tesi	Jacobo Muñoz Veiga
Activitat
Ocupació	professor titular (2001–2008), catedràtic de batxillerat (1983–2001), assagista, filòsof
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid (1995–)
Obra
Estudiant doctoral	Santiago Auserón
Premis
	(2016) Premi Anagrama d'Assaig; (2005) Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles ;

José Luis Pardo (Madrid, 1954) és un filòsof i assagista espanyol.

Va rebre el Premi Nacional d'Assaig 2005 pel seu llibre La regla del juego. És catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, on imparteix Corrents Actuals de la Filosofia. També treballa a l'Escola Contemporània d'Humanitats. Se'l considera un dels difusors més notables del pensament de Gilles Deleuze a Espanya.^[1] És especialista en filosofia francesa contemporània i ha traduït autors com Guy Debord, Giorgio Agamben o Emmanuel Lévinas. Col·laborador habitual en diverses publicacions especialitzades, algunes de les seves publicacions destacades són La regla del juego. Sobre la dificultad de aprender filosofía (Premi Nacional d'Assaig, 2004), La intimidad (València, Pre-textos, 2004), Esto no es música. Introducción al malestar de la cultura de masas (2007) i Nunca fue tan hermosa la basura (2010).^[2]

Referències

↑ «Begoña Egurbide. Amor Fati». Web. Arts Santa Mònica, 2012. [Consulta: 27 gener 2013].
↑ «José Luis Pardo». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

Premis i fites
Precedit per: Patricia Soley-Beltran ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras	Premi Anagrama d'Assaig 2016	Succeït per: Remedios Zafra El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital

[asm-1] «Begoña Egurbide. Amor Fati». Web. Arts Santa Mònica, 2012. [Consulta: 27 gener 2013].

[2] «José Luis Pardo». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[1]

[2]