José Luis Olivas Martínez
José Luis Olivas Martínez (Motilla del Palancar, Conca, Espanya - 1952) és un polític i advocat valencià d'origen castellanomanxec. Va ser el quart president de la Generalitat Valenciana, des del 24 de juliol de 2002 fins a les eleccions de l'abril de 2003. Posteriorment presidí el grup Bancaixa (2004-2011) que sota el seu mandat es fusionaria amb altres caixes d'estalvi espanyoles com Caja Madrid per crear el Banco Financiero y de Ahorros (Bankia).
.svg){kind=small}
Biografia
modificaJosé Luis Olivas Martínez nasqué el 13 d'octubre de 1952 a Motilla del Palancar (Província de Conca). Està casat i té dues filles. Va cursar estudis de Dret a Madrid, especialitzant-se després en Dret Internacional Públic. Arriba a València amb 25 anys per a treballar al despatx de l'advocat Emilio Attard, amb el qual milità al partit Unión de Centro Democrático (UCD) al País Valencià.[1] José Luis Olivas desenvolupà l'activitat d'advocat també a Madrid i a Sueca (Ribera Baixa), i ha estat secretari general de la Federació Empresarial d'Hostaleria.
Activitat política
modificaDel 1977 al 1982, José Luis Olivas milita a la Unión de Centro Democrático (UCD), sent-ne un dels seus fundadors. Va ser Secretari d'Organització d'UCD a València. A les primeres eleccions democràtiques municipals celebrades a Espanya el 3 d'abril de 1979 resultà elegit regidor de València i el desembre de 1981, és nomenat Director General de Pressuposts de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat preautonòmica fins a desembre de 1982.
Ja integrat al Partit Popular (PP), a les eleccions de 1987 i 1991 és elegit novament regidor de l'Ajuntament de València, ocupant-hi diversos càrrecs. En l'any 1990 resulta afectat en el Cas Naseiro i va a declarar avant el jutge Manglano.[2]
El 28 de maig de 1995, el PP guanya les eleccions autonòmiques i José Luis Olivas és escollit Diputat a les Corts Valencianes. El nou president Eduardo Zaplana el nomenà conseller d'Economia i Hisenda, convertint-se així en l'home fort de Zaplana tant al govern com al partit, on ocupava la secretaria general regional des de setembre de 1993. Olivas romangué al costat de Zaplana fins que aquest marxa a Madrid com a Ministre de Treball i Seguretat Social al govern de José María Aznar i Olivas és designat president interí de la Generalitat Valenciana el 24 de juliol de 2002 fins a esgotar la legislatura un any després. A les eleccions de maig del 2003 Olivas deixà la Generalitat Valenciana i la secretaria general del PPCV a Francisco Camps abandonant així la política.
Presidència de Bancaixa
modificaJosé Luis Olivas és nomenat president de Bancaixa el gener de 2004. L'esclat de la crisi financera a finals de la dècada dels 2000 destapà la dolenta situació en la qual es trobaven les caixes d'estalvi com la Caixa d'Estalvis del Mediterrani o la mateixa Bancaixa. Aquesta es va fusionar amb Caja Madrid i amb altres de menor grandària per a crear el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), matriu de Bankia de la que Olivas fou nomenat Vicepresident i el també polític Rodrigo Rato president (com a dirigent de la caixa madrilenya).
El novembre de 2011, el Banc d'Espanya nacionalitza el Banc de València del qual Olivas n'era el president també, i provoca una crisi al si del BFA que desemboca amb la sortida d'Olivas de la vicepresidència, encara que aquest es nega a deixar la presidència de Bancaixa.[3] L'empresari valencià Francisco Pons el substituirà a la vicepresidència de Bankia a proposta de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE).[4] Olivas es beneficià d'un pla de pensions de 2,9 milions d'euros que el seu càrrec de vicepresident comportava.[5]
El maig de 2012 dimití Rodrigo Rato com a president del BFA i de Bankia a la vegada que el Govern d'Espanya anunciava la seua intervenció i la caiguda de les accions a la borsa.[6]
Corrupció
modificaEn l'actualitat està sent investigat en el marc d'un cas de corrupció pel saqueig del Banc de València i es troba imputat pel presumpte delicte d'apropiació indeguda, juntament amb Domingo Parra (que era el seu conseller delegat) i Aurelio Izquierdo (que era director general de Bancaixa).Segons consta en la querella del FROB, els imputats pogueren provocar un perjudici mínim de 120 milions d'euros a l'entitat a causa de diverses operacions de dubtosa racionalitat econòmica amb el grup immobiliari de Ramón Salvador.[7]
El 28 de febrer de 2014, l'Audiència Nacional avalà que continués la investigació iniciada contra ell i la resta de la direcció del Banc de València, rebutjant el recurs que havia presentat contra l'acte d'admissió d'una querella del FROB contra la que era la directiva del Banc de València. L'Audiència Nacional assenyalà que l'acusació havia proporcionat abundant documentació que ostentava una òbvia aparença delictiva,[8] i finalment fou detingut en 29 de juny de 2015.[9] En gener del 2017, fou condemnat a un any i mig de presó i a pagar una multa de 151.800 euros per falsejar una factura.[10]
| Càrrecs de negocis | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Julio de Miguel |
President de Bancaixa 2004-2011 |
Succeït per: Antonio Tirado Jiménez |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: Eduardo Zaplana |
President de la Generalitat Valenciana 2002-2003 |
Succeït per: Francesc Camps |
| Precedit per: No hi ha |
Vicepresident Primer de la Generalitat Valenciana 1999-2002 |
Succeït per: José Joaquín Ripoll |
| Precedit per: Aurelio Martínez |
Conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana 1995-1999 |
Succeït per: Vicente Rambla |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedit per: ' |
Secretari General del Partit Popular de la Comunitat Valenciana 1993-2002 |
Succeït per: Francesc Camps |
Referències
modifica
- ↑ «Presidente de la ruina» (en espanyol). El País, 27-11-2011. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ Olivas declara avant Manglano, ABC, 19/4/1990,
- ↑ «Olivas resiste la presión del Consell y se mantiene al frente de Bancaja» (en espanyol). El País, 30-03-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ «Un empresario de consenso para defender los intereses valencianos en Bankia». Levante-EMV, 01-12-2011. [Consulta: 1r desembre 2011].
- ↑ «Bankia pagarà 2,9 milions a Olivas». Diari Ara, 23-11-2011. [Consulta: 24 novembre 2011].
- ↑ «Las acciones de Bankia rozan la barrera de los 2 euros» (en castellà). Levante-EMV, 09-05-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
- ↑ «Asalto al Banco de Valencia». El País, 02-03-2013.
- ↑ «La Audiencia Nacional avala que se investigue a Olivas por Banco de Valencia». El País, 28-02-2014.
- ↑ «Detingut l'expresident de la Generalitat valenciana José /Luis Olivas». El País, 29-06-2015. [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ «Condenado a año y medio de prisión el expresident de la Generalitat José Luis Olivas por falsear una factura». eldiario.es.