José Fernández de Villa-Abrille Calivara

José Fernández de Villa-Abrille Calivara
Biografia
Naixement	1878 ; Madrid
Mort	1946 (67/68 anys); Madrid
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Comandant general de la VI Divisió Orgànica
	5 febrer 1933 – 4 maig 1935 ; ← Virgilio Cabanellas Ferrer – Joaquín Fanjul Goñi →
Comandant en cap
Activitat
Ocupació	oficial, militar
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya; Segona República Espanyola
Branca militar	Exèrcit de Terra Espanyol
Rang militar	General de Divisió
Participà en
1r abril 1939	Guerra Civil espanyola
1898	Guerra Hispano-estatunidenca

José Fernández de Villa-Abrille y Calivara (Madrid, 1878 - Madrid, 1946) fou un general espanyol.^[1]^[2]

Biografia

Fernández de Villa-Abrille era cap de la II Divisió Orgànica de l'exèrcit, amb seu en Sevilla i comandament a Andalusia, al temps del cop d'estat de juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil. Estava assabentat de la conspiració dels revoltats dies abans. Així, quan el comandant d'Estat Major, José Cuesta Moreno, seguint instruccions del general revoltat, Gonzalo Queipo de Llano, va elaborar un pla amb el qual es va arribar a mobilitzar 4.000 homes per realitzar i consolidar el cop d'estat a la província de Sevilla, el general Fernández no es va unir a la revolta, però ni ell ni molts dels homes al seu comandament van mostrar cap resistència al cop,^{[nota 1]} ni a les accions de repressió que el comandant Antonio Castejón Espinosa va iniciar en diferents barris de Sevilla. El general Fernández va ignorar les instruccions que, de manera insistent, li va donar el governador civil de la província, José María Varela Rendueles, perquè respongués als revoltats. No obstant això la seva passivitat i la de diversos comandaments sota les seves ordres, va ser detinguda i processada la plana major de la II Divisió Orgànica. Fernández de Villa-Abrille —la seva plaça com a cap de la II Divisió Orgànica la va ocupar de facto Queipo—, també va ser detingut,^[1] condemnat a sis anys de presó en aplicació del bàndol de Guerra i expulsat de l'exèrcit. Va morir en 1946 en una pensió de Madrid.^[3]

Notes

↑ Joaquín Arrarás, a Historia de la Cruzada Española (página 159), assenyala que l'actitud del general Fernández va ser «fruit de la indecisió i por a la responsabilitat», així com per, en paraules del propi general, no voler «apartar-se de la legalitat»

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Preston, Paul. El holocausto español. Barcelona: Random House Mondadori, 2011, p. 204-205. ISBN 9788483068526.
↑ En Antonio Alonso Baño. Homenaje a Antonio Martínez Barrio, 1978, p. 114. , citat per Nigel Townson; (2000) The crisis of democracy in Spain, centrist politics under the Second Republic Brighton. Sussex: Academic Press ISBN 1898723958, pàgines 343 i 344, nota 46.
↑ Sobre el lloc de defunció, «Los generales fusilados por los nacionales». www.libertaddigital.com, 19-07-2013 [Consulta: 13 setembre 2013].

[3] Joaquín Arrarás, a Historia de la Cruzada Española (página 159), assenyala que l'actitud del general Fernández va ser «fruit de la indecisió i por a la responsabilitat», així com per, en paraules del propi general, no voler «apartar-se de la legalitat»

[holocausto-1] 1,0 ^1,1 Preston, Paul. El holocausto español. Barcelona: Random House Mondadori, 2011, p. 204-205. ISBN 9788483068526.

[alonsobaño-2] En Antonio Alonso Baño. Homenaje a Antonio Martínez Barrio, 1978, p. 114. , citat per Nigel Townson; (2000) The crisis of democracy in Spain, centrist politics under the Second Republic Brighton. Sussex: Academic Press ISBN 1898723958, pàgines 343 i 344, nota 46.

[libertaddigital-4] Sobre el lloc de defunció, «Los generales fusilados por los nacionales». www.libertaddigital.com, 19-07-2013 [Consulta: 13 setembre 2013].

[1]

[2]

[nota 1]

[3]