Josep Capuz i Mamano

Josep Capuz i Mamano
Nom original	(es) José Capuz Mamano
Biografia
Naixement	29 agost 1884 ; València
Mort	9 març 1964 (79 anys); Madrid
Formació	Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma ; Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran ; Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles ; Reial Acadèmia d'Espanya a Roma
Activitat
Ocupació	escultor
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Alumnes	Antón Faílde Gago, Cristino Mallo i José Francés Agramunt
Influències	Michelangelo Buonarroti, Auguste Rodin, Constantin Meunier, Antoine Bourdelle, Bartholomeus Breenbergh i Félix Granda
Premis
	(1959) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;

Josep Capuz i Mamano (València, 29 d'agost de 1884 — Madrid, 9 de març de 1964) va ser un escultor valencià.^[1]^[2]^[3]

És considerat un dels artistes cabdals en la renovació de la tècnica escultòrica duta a terme a l'Espanya del primer terç del segle xx. La seua obra pertany al classicisme modern, un corrent europeu que cercà trenca amb el realisme naturalista exemplificat per altres escultors com Marià Benlliure.^[4]^[5]

Biografia

Nascut en un entorn familiar eminentment artístic, la seua formació s'inicià amb son pare (Antoni Capuz i Gil)^[1] i el seu oncle a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, passant l'any 1904 a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid i al taller del Pare Félix Granda, un dels més destacats de la seua època en imatgeria religiosa. Després d'una beca que li possibilità un primer viatge a Roma, amb visites a Florència, Nàpols o París, retorna a Espanya.^[6]

Durant la seua estada a Roma va conéixer un altre becat, qui després esdevindria un destacat pintor, Josep Nogué Massó, qui va retratar Capuz l'any 1910. L'obra, d'excel·lent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i és propietat de la Junta d'Andalusia.^[6]

A partir de la dècada del 1920 va adquirir anomenada en els ambients artístics espanyols, compaginant la creació amb la didàctica a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, com a catedràtic de Modelatge i Buidatge.^[6] També va exercir de catedràtic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.^[3] El 1927 va ser nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Fernando i va rebre la medalla d'Or de l'Exposició Internacional de París de 1937.^[3]

Obra

L'ídol, escultura de Josep Capuz als Jardins del Real de València.

Capuz i Mamano va saber compaginar la visió clàssica de l'escultura amb els corrents moderns de l'època. Va treballar amb mestria en molt diversos materials, tant en bronze com en pedra o fusta.

Monuments

Justino Flórez, Jaén 1930.
Doctor Francesc Moliner, València 1919.
Comandant Villamartín, Cartagena, 1926.
Francisco Franco, Madrid 1964. Estàtua eqüestre que es va situar durant anys enfront de Nuevos Ministerios a Madrid, amb còpies a València, Ferrol i Santander.

Obra religiosa

La major part de la seua producció en aquest àmbit va estar destinada a la Setmana Santa de Cartagena. Per a la Confraria del nostre Pare Jesús Natzarè, va fer:

Santíssima Mare de Déu de la Pietat, 1925
Crist Jacent, 1926
Davallament de Crist, 1930
Santíssima Mare de Déu de la Soledat, 1930. Desapareguda l'any 1936
El nostre Pare Jesús Natzarè, 1931. Desaparegut el 1936
Santíssima Mare de Déu Dolorosa, 1931. Desapareguda el 1936
Santíssima Mare de Déu de la Soledat, 1943
Sant Joan Evangelista, 1943
El nostre Pare Jesús Natzarè, 1945
Sant Amor de Sant Joan en la Soledat de la Mare de Déu, 1953

També va executar obres religioses per a altres localitats. És el cas de:

Assumpció de la Mare de Déu. Elx, 1940
Mare de Déu dels Dolors. Llorca, 1941
Jesús Natzarè del Pont. Conca, 1941
Santíssima Mare de Déu de la Pietat. Cieza, 1943
Negació de Sant Pere. Elx, 1945
Grup del Ressuscitat. Màlaga, 1946
Santíssima Mare de Déu del Roser. Alhama de Múrcia
Crist crucificat, per als jesuïtes de Madrid, etc.

Altres obres

L'ídol, Nu assegut, Dona en un arbre, Dona pentinant-se, etc.

Vegeu també

Fernando Cruz Solís

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Josep Capuz i Mamano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L' escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 16. ISBN 978-84-7826-577-0.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Crusafont i Sabater, M. Medalles commemoratives dels països catalans i de la corona catalano-aragonesa, s. XV - XX. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2006, p. 63. ISBN 978-84-7283-864-2.
↑ Montoya, Alba. «Qui va ser Josep Capuz?». À Punt, 29-08-2021. [Consulta: 28 agost 2024].
↑ López, Antonio «José Capuz, imaginero y mucho más». La Verdad, 15-09-2013 [Consulta: 3 octubre 2017].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Coppel Aréizaga, Rosario. «Capuz Mamano, José». Museo del Prado. [Consulta: 3 octubre 2017].

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Josep Capuz i Mamano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Subirachs i Burgaya, Judit. L' escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 16. ISBN 978-84-7826-577-0.

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Crusafont i Sabater, M. Medalles commemoratives dels països catalans i de la corona catalano-aragonesa, s. XV - XX. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2006, p. 63. ISBN 978-84-7283-864-2.

[4] Montoya, Alba. «Qui va ser Josep Capuz?». À Punt, 29-08-2021. [Consulta: 28 agost 2024].

[5] López, Antonio «José Capuz, imaginero y mucho más». La Verdad, 15-09-2013 [Consulta: 3 octubre 2017].

[:2-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 Coppel Aréizaga, Rosario. «Capuz Mamano, José». Museo del Prado. [Consulta: 3 octubre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]