Jona che visse nella balena

pel·lícula de 1993 dirigida per Roberto Faenza

Jona che visse nella balena és una pel·lícula de 1993 dirigida per Roberto Faenza.[1]

Infotaula de pel·lículaJona che visse nella balena
Jonah Who Lived in the Whale Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoberto Faenza Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióÁron Sipos (en) Tradueix, Dénes Szekeres (en) Tradueix i Elda Ferri Modifica el valor a Wikidata
GuióRoberto Faenza, Hugh Fleetwood (en) Tradueix i Filippo Ottoni Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJános Kende Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBulgària Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema biogràfic i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0107276 FilmAffinity: 979944 Allocine: 59053 Rottentomatoes: m/look_to_the_sky Letterboxd: look-to-the-sky-1993 Allmovie: v148302 TCM: 516994 TMDB.org: 57250 Modifica el valor a Wikidata

El tema està extret de la novel·la autobiogràfica de l'escriptora Jona Oberski, titulada Kinderjaren i se centra en el drama de l'Holocaust. Va ser inscrit al 18è Festival Internacional de Cinema de Moscou, on va guanyar el Premi del Jurat Ecumènic.[2]

Argument

modifica

Jona és un nen jueu de quatre anys que vivia a Amsterdam abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El 1940, després de l'ocupació de la ciutat pels alemanys, va ser deportat juntament amb els seus pares jueus primer al camp de concentració de Westerbork i després al de Bergen-Belsen, on passaria tot el període de la guerra. A Bergen-Belsen viu en una barraca amb la seva mare, mentre que el seu pare està destinat a un altre sector del camp.

El nen pateix fred, gana, por, sofriment, opressió fins i tot per part d'altres nens. Els casos en què el tracten amablement són molt rars: només el cuiner, que després morirà, i el metge de la clínica són amables amb ell. El destí dels pares de Jona és tràgic: el seu pare mor de fam i desnutrició. En els últims dies de la guerra, Jona i la seva mare són evacuats del campament a bord d'un tren que vagarà durant dies per territori alemany abans de ser alliberats per les tropes soviètiques. La mare no es recupera del patiment que ha patit; es torna boja per la mort del seu marit i, malauradament, mor en un hospital els dies posteriors a l'alliberament. Jona torna a Amsterdam on és adoptat per una família d'amics de la família. Finalment la pel·lícula diu que Jona encara és viu i que és un científic.

Repartiment

modifica
  1. Jona che visse nella balena a unifrance
  2. «18th Moscow International Film Festival (1993)». MIFF. Arxivat de l'original el 3 April 2014. [Consulta: 9 març 2013].
  3. «Moretti vince anche il Ciak d'oro», 30 giugno 1994.

Enllaços externs

modifica