John Milne
John Milne (1850-1913) va ser un geòleg anglès i enginyer de mines conegut per les seves millores al sismògraf, amb pèndols horitzontals.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1850  Liverpool (Anglaterra) | ||
| Mort | 31 juliol 1913 (62 anys) Shide (Anglaterra) (en)  | ||
| Causa de mort | nefritis | ||
| Conseller de l'Emperador Meiji, Japó | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | King's College de Londres | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | geòleg, enginyer, sismòleg, inventor | ||
| Ocupador | Universitat de Tòquio | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
 | |||
Japó (1875-1895)
modificaMilne va ser professor de mineria i geologia en el Col·legi Imperial d'Enginyeria de Tòquio (a partir de 1886 la Facultat d'Enginyeria de la Universitat Imperial de Tòquio) des del 8 de març de 1876 fins al 20 de juny de 1895. Dins del Col·legi Imperial d'Enginyeria va treballar sota la direcció d'Henry Dyer i al costat de William Edward Ayrton i John Perry.
El 1880 Sir James Alfred Ewing, Thomas Gray i John Milne, tots científics britànics treballant al Japó, van començar a estudiar els terratrèmols. Van fundar la Societat Sismológica del Japó, la qual va finançar l'elaboració de sismògrafs millorats per detectar i mesurar terratrèmols. Els tres homes van treballar en equip per realitzar millores als sismògrafs, un aparell que havia estat inventat el 1842 pel físic James David Forbes.[1] A John Milne generalment se li acredita el disseny del sismògraf de pèndol horitzontal, realitzat l'any 1880.[2]
Anglaterra (1895-1913)
modificaAl juny de 1895 John va tornar amb la seva esposa japonesa a Anglaterra i es van assentar a Shide, a l'Illa de Wight. Va ser nomenat professor emèrit de la Universitat Imperial de Tòquio.
Va fundar un observatori sismològic. El sismògraf de pèndol horitzontal (posteriorment desenvolupat per J.J. Shaw a un instrument molt més sensible conegut com el sismògraf Milne-Shaw) es va instal·lar en un nombre important d'estacions i institucions especialment en l'Imperi Britànic; aquestes estacions enviaven els seus “registres” a Milne que al seu temps eren la base de les seves recerques.
La necessitat d'un intercanvi internacional de registres va ser ràpidament reconegut pel professor Milne en el seu “Slide Circular reports on earthquakes” publicats anualment des de 1900 fins a 1912. Aquest treball estava destinat a evolucionar cap a l'"Internacional Seismological Summary" creat immediatament després de la Primera Guerra Mundial. En aquest revista i col·laborava regularment el simògraf català Miquel Saderra i Masó.[3]
Referències
modifica- ↑ Reitherman, Robert (2012).
- ↑ Reitherman, Robert (2012). Earthquakes and Engineers: an International History. Reston, VA: ASCE Press. pp. 122–125. [[Especial:FuentesDeLibros/9780784410714|ISBN 9780784410714]].
- ↑ Enciclopèdia Espasa, Apèndix nº. 9, pàg. 604. (ISBN 84-239-4579-0)
Bibliografia
modifica- Sous la direction d'Antoine Picon, L'art de l'ingénieur constructeur, entrepreneur, inventeur, p. 98, Centre Georges Pompidou/éditions Le Moniteur, Paris, 1997 ISBN 978-2-85850-911-9 ;
- Bagust, Harold. Ian Allan. The greater genius?, 2006, p. 160. ISBN 978-0-7110-3175-3.
- Coad, Jonathan G. English Heritage. The Portsmouth Block Mills, 2005, p. 127. ISBN 978-1-873592-87-8.
Enllaços externs
modifica- John Milne a la web de la biblioteca de la Universitat de Tòquio (inclou fotos) (japonès)
- John Milne: Isle of Wight's earthquake science pioneer – article BBC News, 31 Juliol 2013 (anglès)
- John Milne a International Seismological Centre. Biografia de John Milne (anglès)
