Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors
Biografia
Naixement	31 juliol 1818 ; Barcelona
Mort	7 abril 1899 (80 anys); Barcelona
Sepultura	Cementiri Vell (Barcelona) (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 356)
Rector de la Universitat de Barcelona
	1899 – 1899 ; ← Manuel Duran i Bas – José Ramón de Luanco Riego →
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Altres noms	Lo Gayter del Llobregat Aben Abulema
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Escriptor, catedràtic d'història universal i rector de la Universitat de Barcelona 1899-1899
Ocupador	Universitat de Valladolid ; Universitat de Barcelona
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Moviment	Romanticisme
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya ;
Família
Cònjuge	Elisea Lluch i Garriga
Fills	Antoni Rubió i Lluch
Premis
	(1863) Mestre en Gai Saber ;

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899),^[1] també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Biografia

El seu pare, Josep Rubió, era impressor i llibreter. La seva mare es deia Agnès Ors. Estudià filosofia al seminari, i física i francès a l'escola de la Junta de Comerç, on fou deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter. Conservador, va exposar la filosofia tomista a Catalunya escrivint contra John William Draper. Escriptor vinculat al Romanticisme, després de la publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833, es pot dir que la Renaixença catalana no va començar veritablement fins que Joaquim Rubió va escriure el seu manifest el 1841 i es van celebrar els Jocs Florals el 1859. Aquest manifest consisteix en el pròleg a una recopilació de poemes seus publicats sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat en el Diario de Barcelona. En aquest pròleg valora el passat medieval de la nació i el contraposa al present; posa a la palestra la poesia trobadoresca; exposa els seus ideals a favor de la llengua catalana i fa una crida a la seva dignificació.^[2] La intenció de Rubió era "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència". Malgrat citar explícitament només a Lord Byron, Goethe, Victor Hugo, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni i Alphonse de Lamartine, va escriure en la revista palmesana La Fe, el 1844, una denúncia de la narrativa i la lírica en castellà inspirada en la literatura estrangera, que oferien «una barreja d'escepticisme i religió, de vaguetat, d'agitació i tristesa, que és el caràcter del nostre segle». La seva obra és força àmplia. Va fer col·laboracions amb les empreses editorials de Roca i Cornet. Després de fer oposicions, el 1847 fou nomenat catedràtic a Valladolid.

El 1854 es va casar amb Elisea Lluch i Garriga, cosina germana seva, després de fer un viatge a Roma per aconseguir la dispensa necessària. Ella va morir el 5 d'abril de 1892. Foren pares d'Antoni Rubió i Lluch, i avis de Jordi Rubió i Balaguer. A petició pròpia, fou traslladat a la càtedra d'història universal vacant a la Universitat de Barcelona. El 1896 fou nomenat vicerector i, molt poc abans de morir, rector. Va morir de pulmonia el 7 d'abril de 1899.^[3]

Publicacions

Rubiò y Ors, Joaquim. Lo Gayté del Llobregat. Barcelona. En la estampa de Joseph Rubio. 1841.

Rubió i Ors, Joaquim. Lo Gaiter del Llobregat. Barcelona. Edicions 62, cop. 2006 (1841). Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}
Rubió i Ors, Joaquim. El libro de las niñas. Barcelona : J. Rubió. -, 1869 (1845). Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}
Rubió i Ors, Joaquim. Epítome-programa de historia universal. Barcelona. Tip. Católic., <1878>. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Rubió i Ors, Joaquim. Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas. A Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona [s.l.] : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1880: Vol.: 3, p. 141-238 (1877). Disponible a:Raco, (Revistes Catalanes amb Accés Obert)
Rubió i Ors, Joaquim. Gutenberg . Barcelona : Ilustració catalana, [190-?](1880). Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}
Rubió i Ors, Joaquim. Lecciones elementales de Historia de España. Barcelona. Tip. de la Casa Provincial de Caridad. 1885.Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya^{[Enllaç no actiu]}
Rubió i Ors, Joaquim. Noticia de la vida y escritos de D. Manuel Milà y Fontanals. Barcelona. Impr. de Jaime Jepús Roviralta. 1887. Disponible a :Catàleg de les biblioteques de la UB
Rubió i Ors, Joaquim. Lo Gayter del Llobregat : poesías. Barcelona. Estampa de J. Jepus y Roviralta. 1888-1889.Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Rubió i Ors, Joaquim. Luter. Barcelona. Est. de Jaume Jepús Roviralta, 1888. Disponible a :Catàteg de les biblioteques de la UB
Rubió i Ors, Joaquim. Consideraciones histórico-críticas acerca del origen de la independencia del condado catalán : leídas en las sesiones de la Real Academia de Buenas letras del 25 de octubre y 8 de noviembre de 1886. Barcelona. Imprenta de Jaime Jepús. 1887. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències

↑ «Joaquim Rubió i Ors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9
↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, número de registre 4761.

Bibliografia

Mestre i Campi, Jesús. Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona. Edicions 62. 1992. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Aguiló, Tomas. Correspondència. volum I (1844-1844) / Tomàs Aguiló i Forteza, Joaquim Rubió i Ors; a cura de Joan Mas i Vives amb la col·laboració d'Antoni-Lluc Ferrer. [Palma]. Estudi General Lul·lià. 1999. Disponible a : Catleg de les biblioteques de la UB
Jordán de Urríes y Azara, José. Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. José Jordán de Urríes y Azara el día 25 de febrero de 1912. Apèndix amb la relació d'algunes obres literàries en castellà de D. Joaquín Rubió y Ors (1818-1899) p. 41-54. Barcelona. Imp. de la Casa Prov. de Carida. 1912. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Rubió i Lluch, Antoni. Milá y Fontanals y Rubió y Ors : discursos escritos para la solemne sesión conmemorativa del centenario del nacimiento de dichos ilustres profesores, celebrada por la Universidad de Barcelona el dia 29 de junio de 1919. Barcelona. Impr. de Pedro Ortega. 1919. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Garriga, Ramón Manuel. Semblanzas literarias ó bosquejo de caracteres al Sr. D. Joaquín Rubió y Ors con motivo de su ascenso .... Barcelona. [s.n.]. 1900 (Tip. de la Casa provincial de Caridad). Diponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sesión pública inaugural celebrada el dia 12 de enero de 1902 / Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona. Casa Provincial de Caridad. 1902. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Rubió i Ors

Registre d'autoritat de Joaquím Rubió i Ors. CRAI.Universitat de Barcelona Arxivat 2015-02-26 a Wayback Machine.
«Joaquim Rubió i Ors». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
«Joaquim Rubió i Ors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu texts en català sobre Joaquim Rubió i Ors a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Càrrecs públics
Precedit per: '	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla I 1844-1899	Succeït per: Josep Franquesa i Gomis (electe) Josep Daurella i Rull (electe) José Jordán de Urríes Azara
Precedit per: Manuel Duran i Bas	Rector de la Universitat de Barcelona 1899-1899	Succeït per: José Ramón de Luanco Riego

[1] «Joaquim Rubió i Ors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[JMP-2] Joan Manuel Prado i d'altres, Història de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9

[3] Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, número de registre 4761.

[1]

[2]

[3]