Joaquín Furriel

Joaquín Furriel
Biografia
Naixement	(es) Joaquín Alejandro Furriel ; 26 agost 1974 (50 anys); Adrogué (Argentina)
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió
Activitat	1994 -
Premis
	(2022) Premi Platino a la millor interpretació masculina de repartiment en minisèrie o telesèrie, per l'obra El reino (sèrie de televisió); (2016) Premi Còndor de Plata al millor actor, per l'obra El patrón: radiografía de un crimen; (2015) Premi Sur al millor actor, per l'obra El patrón: radiografía de un crimen ;

Alejandro Joaquín Furriel,^[1] més conegut com a Joaquín Furriel, (Lomas de Zamora, 26 d'agost de 1974) és un actor de cinema, teatre i televisió argentí.

Biografia

Furriel va néixer el 26 d'agost de 1974, a la ciutat de Lomas de Zamora,^[2] província de Buenos Aires, Argentina. No obstant això, la major part de la seva infància i joventut va transcórrer a la localitat d'Adrogué, també a la Zona Sud del Gran Buenos Aires.^[3] Als tretze anys d'edat, va tenir el seu primer contacte amb el teatre a través d'un taller existent en el seu col·legi i a partir d'aquest moment es va unir a la Comedia de Almirante Brown.^[4] Anys més tard, va estudiar en el Conservatori d'Art Dramàtic i això li va permetre participar en festivals internacionals.^[5]

Carrera

En 1994 va experimentar la seva primera participació com a estudiant en l'elenc d'estudiants de l' E.N.A.D, La historia de Juan Moreira, d'Eduardo Gutiérrez, Sobre crimen y castigo, de Fiódor Dostoievski, versions en mimoteatre de Roberto Escobar i Igón Lerchundi, va recórrer diversos Festivals internacionals per Brasil, França, Espanya i Geòrgia a més de fer una gira nacional. Les obres van ser premiades en festivals internacionals. L'any 1998, un any després de diplomar del Conservatori Nacional d'Art Dramàtic va representar l'obra Tenesy de Jorge Leyes dirigida per Daniel Marcove en el Teatre Cervantes, li va seguir El Puente de Gorostiza i Locos de verano de Gregorio de Laferrère, totes elles dirigides per Daniel Marcove al Teatro Cervantes i al Teatro Alvear. Va començar actuant en vuit capítols de la telenovel·la juvenil Montaña rusa, otra vuelta el 1996, després a La nocturna (1997), Calientes (2000), i va interpretar Joaquín López Echagüe en la reeixida sèrie juvenil Verano del 98 (2000). Continuà actuant a les ficcions El sodero de mi vida (2001), 099 Central (2002) i Soy gitano (2003). El 2004 obté el seu primer paper protagonista a la telenovel·la Jesús, el heredero, amb Malena Solda. En cinema va obtenir un paper a la pel·lícula El cóndor de oro i a 1420, la aventura de educar (2004) va narrar un documental. En 2005 va protagonitzar l'obra teatral titulada La malasangre, història d'amor que es desenvolupa durant el període de govern de Juan Manuel de Rosas, i on va compartir escenari amb artistes de la talla de Carolina Fal, Lorenzo Quinteros i Catalina Speroni.^[6] I en televisió va coprotagonitzar l'unitari Ambiciones, al costat de Celeste Cid. El 2006 va interpretar al vilà de la telenovel·la Montecristo, un melodrama transmès per Telefe que va tenir una alta audiència.^[5] En teatre va protagonitzar amb Paola Krum Sueño de una noche de verano, de William Shakespeare.^[7] El 2008, Furriel va ser el protagonista de la telenovel·la Don Juan y su bella dama, amb Romina Gaetani, a les tardes de Telefe.^[8] El 2010 va protagonitzar la telenovel·la Caín y Abel amb Fabián Vena i Julieta Cardinali. En teatre va actuar a El rey Lear amb Alfredo Alcón,^[9] i després a La vida es sueño, de Calderón de la Barca.^[10] i després al costat de Rodrigo de la Serna protagonitza Lluvia constante.^[11] Despés d'haver donat vida a Segismundo^[12] a La vida es sueño, representada al Teatro San Martín, el juliol de 2013 va preparar la seva composició com carnisser, ocupació que en un primer moment^[13] pensaven assignar al seu personatge de Sres. Papis, i que finalment quedaria definit com un polit advocat. En 2012, Joaquín Furriel va participar de la telenovel·la emesa en Canal 13 Sos mi hombre amb Luciano Castro i Celeste Cid.^[14] El 2013 estrena en cinema Un paraíso para los malditos, que va ser el darrer treball d'Alejandro Urdapilleta. També un dels protagonistes de Sres. Papis amb Luciano Castro, Peto Menahem i Luciano Cáceres emesa per Telefe.^[15] El 2014 estrena en cinema El patrón: radiografía de un crimen i en televisió protagonitza la sèrie de Juan José Campanella Entre caníbales interpretant a un intendent amb aspiracions presidencials.

Vida personal

Cap a 2005 va començar un festeig amb l'actriu Paola Krum, qui va ser la protagonista femenina de la telenovel·la Montecristo i a la qual va conèixer durant la seva participació en l'obra teatral Somni d'una nit d'estiu.^[16] El 9 de febrer de 2008 van tenir una filla, Eloísa.^[17]^[18]^[19]^[20]^[21]^[22] Després de sis anys de relació, van anunciar la seva separació en 2011.^[23]^[24]

Filmografia

Televisió


Any	Títol	Personatge	Canal
1996	Montaña rusa, otra vuelta	Judy Nail	Canal 13
1998	La nocturna	Armando Esteban
1999-2000	Calientes	Bruno
2000	Verano del 98'	Joaquín López Echagüe	Telefe
2001	El sodero de mi vida	Daniel "Danny"	Canal 13
2002	099 Central	Lucas Morales
2002	Final de juego	Germán Torres
2003	Soy gitano	Rafael "El niño" Amaya
2004	Jesús, el heredero	Jesús Reyes Sánchez Alé
2005	Ambiciones	Johnny Estrada	Telefe
2006	Montecristo	Marcos Lombardo
2008-2009	Don Juan y su bella dama	Juan Cané
2010	Caín y Abel	Agustín Vedia
2011	Historias de la primera vez	Agustín	América TV
2011	Residentes	Conductor	Canal 13
2012-2013	Sos mi hombre	Ariel Yamil "Turco" Nasif	Canal 13
2014	Señores papis	Ignacio Moreno	Telefe
2015	Entre caníbales	Rafael Valmora	Telefe
2017-presente	El jardín de bronce	Fabián Danubio	HBO
2021	El reino	Rubén Osorio	Netflix
2023	Robo mundial	Luciano "Lucho" Buenaventura	Star

Cinema


Any	Títol	Personatge	País
2005	1420, la aventura de educar	Narrador	Argentina
2010	Ni dios, ni patrón, ni marido	Federico	Argentina
2011	Verano maldito	Federico	Argentina Itàlia
2013	Un paraíso para los malditos	Marcial	Argentina
2014	El patrón: radiografía de un crimen	Hermógenes Saldívar	Argentina
2016	Cien años de perdón	"El loco"	Espanya Argentina
2016	El faro de las orcas	Beto Bubas	Argentina Espanya
2018	Las grietas de Jara	Pablo Simó	Argentina Espanya
	La Quietud	Esteban	Argentina
	El árbol de la sangre	Olmo Mendoza	Espanya Argentina
2019	Taxi a Gibraltar	Diego Manfredi	Espanya Argentina
	El hijo	Lorenzo Roy	Argentina
	Enterrados	Diego	Espanya
2020	La corazonada	Francisco Juánez	Argentina
2020	El año de la furia	Leonardo	Espanya Uruguai

Teatre

Any	Obra	Director	Lloc
1994-1997	Juan Moreira/ Crimen y castigo	Igon Lerchumdi / Roberto Escobar	Argentina, Brasil, França, Espanya i Geòrgia
1998	Tenesy	Daniel Marcove	Teatro Nacional Cervantes
1998	El puente
1999	Locos de verano
2004	Don Chicho	Leonor Manso
2005	El sueño de una noche de verano	Alicia Zanca	Teatro Municipal General San Martín
2005	La mala sangre	Laura Yusem	Teatro Regina I Gira nacional
2008	Un guapo del 900	Eva Halac	Giras
2009	El reñidero	Eva Halac	Teatro Regio
2009-2010	El rey Lear	Rubén Szuchmacher	Teatro Apolo
2010-2011	La vida es sueño	Calixto Bieito	Teatro Municipal General San Martín
2011-2012	Lluvia constante	Javier Daulte	Teatro La Plaza
2013	Final de partida	Alfredo Alcón	Teatro Municipal General San Martín
2019	Hamlet	Rubén Szuchmacher	Teatro Municipal General San Martín

Premis i nominacions

Any	Premis	Categoria	Programa	Resultat
2003	Premis Clarín	Revelació masculina en teatre	Don Chicho	Guanyador
	Premis María Guerrero			Guanyador
	Premis Florencio Sánchez			Guanyador
2004	Premis Martín Fierro	Millor actor de repartiment en novel·la i/o comèdia	Soy gitano	Nominat
2007	Premis Martín Fierro	Millor actor protagonista de novel·la	Montecristo	Nominat
2009	Premis Martín Fierro	Millor actor protagonista de novel·la	Don Juan y su bella dama	Nominat
2010	Premis Martín Fierro	Millor actor protagonista de novel·la	Don Juan y su bella dama	Nominat
2011	Premis Martín Fierro	Millor actor protagonista de novel·la	Caín y Abel	Nominat
2011	Premis ACE	Millor actor protagonista en drama	La vida es sueño	Guanyador
	Premis María Guerrero			Guanyador
	Premis Florencio Sánchez			Guanyador
2013	Premis Martín Fierro	Millor actor de repartiment	Sos mi hombre	Nominat
2013	Premis ACE	Millor actor protagonista en drama	Lluvia constante	Nominat
2015	Premis Martín Fierro	Millor actor protagonista de novel·la	Señores papis	Nominat
2015	Festival Internacional de Cinema a Guadalajara	Millor actor protagonista	El patrón: radiografía de un crimen	Guanyador
2015	Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva	Millor actor protagonista	El patrón: radiografía de un crimen	Guanyador
2015	Premis Sur^[25]	Millor actor protagonista	El patrón: radiografía de un crimen	Guanyador
2016	Premis Martín Fierro	Millor actor protagonista de novel·la	Entre caníbales	Guanyador
2016	Premis Cóndor de Plata^[26]	Millor actor protagonista	El patrón: radiografía de un crimen	Guanyador
2019	ACE	Actor protagonista drama i/o comèdia dramàtica	Hamlet	Nominat
2021	Premis Konex	Millor actor de cinema	Período 2011-2020	Guanyador
2021	IX edició dels Premis Platino	Millor interpretació masculina de repartiment en minisèrie o telesèrie	'El reino	Guanyador

Referències

↑ «Furriel Alejandro Joaquín» (en castellà). [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Joaquín Furriel: “Ahora puedo mostrarme vulnerable” – CONVIVIMOS». Arxivat de l'original el 2020-09-30. [Consulta: 18 juny 2019].
↑ Fabiana Scherer. «Joaquín Furriel: dueño de su propio destino», 13-11-2005. [Consulta: 10 juny 2008].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Entrevista con Joaquín Furriel: “Si algo me molesta, prefiero no verlo"», 01-09-2006. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2008. [Consulta: 10 juny 2008].
↑ ^5,0 ^5,1 Olivera, Lucila. «Joaquín Furriel: "Hoy mi título es que voy a ser padre"» (en castellà). El Clarín, 01-11-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 10 juny 2008].
↑ Fontana, Juan Carlos. «"La Malasangre" actualiza un país» (en castellà). Diario La Prensa, 01-08-2005. [Consulta: 10 juny 2008].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-30441-2013-11-07.html
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.primiciasya.com/primicias/Joaqu237n-Furriel-y-Romina-Gaetani-se-anticiparon-al-D237a-de-los-enamorados-20090213-8671.html^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-07-13. [Consulta: 6 agost 2022].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://exitoina.com/2010-07-17-16056-la-vida-es-sueno-con-joaquin-furriel-y-muriel-santa-ana/
↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 12 de novembre de 2014. [Consulta: 12 novembre 2014].
↑ UMA. «La vida es sueño, y los sueños, sueños son» (en castellà). Un Mundo Alterado, 05-03-2011. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Joaquín Furriel vuelve a la tele y ya se entrena para ser un carnicero» (en castellà), 19-07-2013. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://television.com.ar/diario-online/minuto-a-minuto/noticias/186298/continua-furriel-en-sos-mi-hombre/ Arxivat 2022-08-06 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.clarin.com/extrashow/Hora-despedidas_0_1223877662.html
↑ «Se separaron Paola Krum y Joaquín Furriel». Diario Uno, 23-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].
↑ «Joaquín Furriel “Hoy mi título es que voy a ser padre” (noviembre 2007)».
↑ «Se agrandó la familia de Krum y Furriel (febrero 2008)».
↑ «Fue papá por primera vez y asegura que su hija Eloísa le cambió la vida (Agosto 2008)». Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2016. [Consulta: 13 gener 2019].
↑ «Desde que llegó Eloísa nos predisponemos a aprender de ella (Octubre 2008)».
↑ «Persiguiendo a Eloísa! (septiembre 2010)».^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Furriel: “Antes me parecía cursi hablar del amor” (enero 2011)».
↑ «Se acabó el amor entre Furriel y Krum». La Razón, 01-11-2011. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2011. [Consulta: 24 maig 2011].
↑ Montagna, Pablo. «Se separaron Paola Krum y Joaquín Furriel». Infobae.com, 01-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].
↑ «Premis Sur 2015: todos los ganadores». www.lanacion.com, 25-11-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Cóndor de Plata 2016: conocé los ganadores de los Premis al cine argentino». www.diarioregistrado.com, 28-09-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].

[Sin-nombre-p3hP-1-1] «Furriel Alejandro Joaquín» (en castellà). [Consulta: 18 desembre 2022].

[2] «Joaquín Furriel: “Ahora puedo mostrarme vulnerable” – CONVIVIMOS». Arxivat de l'original el 2020-09-30. [Consulta: 18 juny 2019].

[3] Fabiana Scherer. «Joaquín Furriel: dueño de su propio destino», 13-11-2005. [Consulta: 10 juny 2008].^{[Enllaç no actiu]}

[4] «Entrevista con Joaquín Furriel: “Si algo me molesta, prefiero no verlo"», 01-09-2006. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2008. [Consulta: 10 juny 2008].

[Olivera-5] 5,0 ^5,1 Olivera, Lucila. «Joaquín Furriel: "Hoy mi título es que voy a ser padre"» (en castellà). El Clarín, 01-11-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 10 juny 2008].

[Fontana-6] Fontana, Juan Carlos. «"La Malasangre" actualiza un país» (en castellà). Diario La Prensa, 01-08-2005. [Consulta: 10 juny 2008].

[7] {[enllaç sense format]} http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-30441-2013-11-07.html

[8] {[enllaç sense format]} http://www.primiciasya.com/primicias/Joaqu237n-Furriel-y-Romina-Gaetani-se-anticiparon-al-D237a-de-los-enamorados-20090213-8671.html^{[Enllaç no actiu]}

[9] «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-07-13. [Consulta: 6 agost 2022].

[10] {[enllaç sense format]} http://exitoina.com/2010-07-17-16056-la-vida-es-sueno-con-joaquin-furriel-y-muriel-santa-ana/

[11] «Copia archivada». Arxivat de l'original el 12 de novembre de 2014. [Consulta: 12 novembre 2014].

[12] UMA. «La vida es sueño, y los sueños, sueños son» (en castellà). Un Mundo Alterado, 05-03-2011. [Consulta: 18 desembre 2022].

[13] «Joaquín Furriel vuelve a la tele y ya se entrena para ser un carnicero» (en castellà), 19-07-2013. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 18 desembre 2022].

[14] {[enllaç sense format]} http://television.com.ar/diario-online/minuto-a-minuto/noticias/186298/continua-furriel-en-sos-mi-hombre/ Arxivat 2022-08-06 a Wayback Machine.

[15] {[enllaç sense format]} http://www.clarin.com/extrashow/Hora-despedidas_0_1223877662.html

[16] «Se separaron Paola Krum y Joaquín Furriel». Diario Uno, 23-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].

[17] «Joaquín Furriel “Hoy mi título es que voy a ser padre” (noviembre 2007)».

[18] «Se agrandó la familia de Krum y Furriel (febrero 2008)».

[19] «Fue papá por primera vez y asegura que su hija Eloísa le cambió la vida (Agosto 2008)». Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2016. [Consulta: 13 gener 2019].

[20] «Desde que llegó Eloísa nos predisponemos a aprender de ella (Octubre 2008)».

[21] «Persiguiendo a Eloísa! (septiembre 2010)».^{[Enllaç no actiu]}

[22] «Furriel: “Antes me parecía cursi hablar del amor” (enero 2011)».

[23] «Se acabó el amor entre Furriel y Krum». La Razón, 01-11-2011. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2011. [Consulta: 24 maig 2011].

[24] Montagna, Pablo. «Se separaron Paola Krum y Joaquín Furriel». Infobae.com, 01-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].

[25] «Premis Sur 2015: todos los ganadores». www.lanacion.com, 25-11-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[26] «Cóndor de Plata 2016: conocé los ganadores de los Premis al cine argentino». www.diarioregistrado.com, 28-09-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]