Joan Vergés i Calduch

poeta en llengua catalana
(S'ha redirigit des de: Joan Vergés)

Joan Vergés i Calduch (Barcelona, 21 de març de 1928 - Barcelona, 24 de febrer de 2014[1]) va ser un poeta català en llengua catalana.[2]

Plantilla:Infotaula personaJoan Vergés i Calduch
Biografia
Naixement21 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptor i poeta
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Poesia Inèdita de Cantonigròs, Premi Joan Salvat-Papasseit, Premi Carles Riba de poesia


Discogs: 1569997 Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat en Medicina el 1956, s'especialitza en psiquiatria i exerceix també com a metge homeòpata. També des de jove segueix la seva vocació poètica i participa en antologies universitàries. Guanya el Premi Poesia Inèdita de Cantonigròs amb Cançons i altres poemes, que s'editaran en el seu primer poemari, Soledat de paisatges, editat per Joaquim Horta el 1959.[3] Amb el poemari El gos, editat el 1965 per Edicions Ariel, guanya el Premi Joan Salvat-Papasseit. El 1968 Joan Vergés guanya el Premi Carles Riba de poesia amb La vida nova, editat el 1970 per Edicions Proa. El 1986 Vergés guanya el premi Ribas i Carreras dels Premis Recull de Blanes amb el seu llibre Com un bosc silenciós, on hi ha alguns dels seus poemes musicats per Lluís Folch per a cantants de formació clássica (Alicia Ferrar, Ziva Aró, Julia Arnó). El 1994 publica el poemari Ara és trist, editat per Mirall de Glaç.

Diversos músics i cantautors lligats a la Nova Cançó s'interessen per la musicalitat dels seus poemes. El guitarrista i cantant Toti Soler inclou al seu disc Liebeslied sis poemes de Vergés. Poc després Joan Manuel Serrat musica amb arranjaments d'Antoni Ros-Marbà el poema "El vell" al seu disc Per al meu amic. Maria del Mar Bonet canta i grava el poema "Comiat a un amor adolescent" el 1993, i el grup eivissenc Uc musica el poema "Provem altra vegada", al seu disc Una ala sobre el mar. Ovidi Montllor versiona "Petita i blanca", musicat abans per Toti Soler, al seu disc Bon vent i barca nova. Potser el més difós és el poema "Em dius que el nostre amor", musicat i gravat per Toti Soler, posteriorment versionat per Maria del Mar Bonet, i també per Quimi Portet al seu disc Hoquei sobre pedres (1997). Marc Parrot enregistra Em dius que el nostre amor (Joan Vergés -Toti Soler) al seu disc 50 anys de la Nova Cançó (2009), i també Ester Formosa i Adolfo Osta enregistren el mateix tema al seu disc La vida, anar tirant (2013).

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica