Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon
Biografia
Naixement	(es) Juan Pich y Pon ; 1r març 1878 ; Barcelona
Mort	21 maig 1937 (59 anys); París
Governador general de Catalunya
	23 abril 1935 – 28 octubre 1935 ; ← Manuel Portela Valladares – Eduardo Alonso y Alonso →
100è Batlle de Barcelona
	13 gener 1935 – 30 octubre 1935 ; ← José Martínez Herrera – Francesc Jaumar i de Bofarull →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Senador al Senat espanyol
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Republicà Radical
Premis
	(1934) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc ;

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català. Es feu famós popularment per les seves relliscades verbals, que hom anomenà piquiponades.

Biografia

Nasqué en el si d'una família modesta i començà a treballar d'electricista. Progressivament anà enriquint-se i ascendint en l'escala social, gràcies a l'empresa d'electricitat que fundà. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.

De filiació lerrouxista, Pich i Pon fou membre del Partit Republicà Radical des de la fundació. Esdevingué regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905 i fou diputat provincial entre 1907 i 1911. Tornà a ser regidor (1912-1915) i el 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou elegit senador per la província de Tarragona i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 amb Francesc Cambó. Durant la República fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general interí de Catalunya (1935).

La implicació en l'escàndol de l'estraperlo li comportà un gran descrèdit polític que el va obligar a dimitir dels seus càrrecs. El 1936, en començar la Guerra Civil, s'exilià a París, on va morir al cap d'un any.

Piquiponades

En la seva trajectòria política, Pich i Pon no va destacar com a gran orador. Ans al contrari, fou proverbial l'ús inadequat que feia de moltes paraules, cosa que comportà que algunes de les seves frases es fessin famoses. Aquests lapsus o errades còmiques reberen el nom de «piquiponades» (també escrit «pich-i-ponades» o «piquiponianes»)i foren objecte d'un bon nombre d'obres, com ara La divertida incultura. Antologia de disbarats de Josep M. Albaigès, llibre editat el 1991.

Algunes piquiponades:

«	El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac	»
— Joan Pich i Pon^[1]

«	(Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano !	»
— Joan Pich i Pon^[1]

«	(Parlant del caviar) ... huevos de centurión !	»
— Joan Pich i Pon^[1]

«	(La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre !	»
— Joan Pich i Pon^[1]

«	(Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico	»
— Joan Pich i Pon^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Amela, Víctor-M. «"El peor tirano fue Tirano de Bergerac', dijo Pich i Pon"». La Vanguardia. La Contra, 28-04-2011.

Vegeu també

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Joan Pich i Pon

[lavanguardia-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Amela, Víctor-M. «"El peor tirano fue Tirano de Bergerac', dijo Pich i Pon"». La Vanguardia. La Contra, 28-04-2011.

[1]