Joan Godó i Llucià

polític i empresari català

Joan Godó i Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 - Igualada, 3 de juny de 1935),[1] conegut popularment com el Morrut,[2] fou un polític i empresari català, fill de Ramon Godó i Pié i nebot dels fundadors de La Vanguardia Carles Godó i Pié i Bartomeu Godó i Pié.

Plantilla:Infotaula personaJoan Godó i Llucià
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1851 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde d'Igualada
febrer 1930 – març 1930
Diputat al Congrés dels Diputats
16 maig 1910 – 2 gener 1914
← Frederic Rahola i TrèmolsManuel González i Vilart →
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada

Alcalde d'Igualada
27 febrer 1887 – 5 desembre 1890
Director Igualadina Cotonera
1935 – Joan Godó i Pelegrí → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Igualada Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Godó i Pelegrí Modifica el valor a Wikidata
PareRamon Godó i Pié Modifica el valor a Wikidata
Premis

Trajectòria

modifica

Joan Godó i Llucià, segon dels disset fills de Ramon Godó i Pié, dirigí i fou propietari de La Igualadina Cotonera, empresa tèxtil amb més de 500 treballadors on el 1885[1] s'hi va fer la primera instal·lació d'enllumenat elèctric d'Igualada amb producció pròpia.[3] Membre destacat del Partit Liberal a Igualada, en fou alcalde entre el 27 de febrer de 1887 i el 5 de desembre de 1890 i de nou en un breu període entre el 26 de febrer i el 18 març de 1930.[1] Durant el seu primer mandat com a alcalde es construïren les carreteres de Manresa, Valls i Carme i es van fer millores urbanístiques.[1] El 1899 va ser un dels fundadors del Cercle Mercantil.[1] Fou caporal del sometent del districte, que incloïa 34 pobles.[1]

Fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910[4] i durant 12 anys fou diputat provincial.[1] Fou nomenat cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i posseïa la medalla d'or del Bruc.[1]

El seu fill primogènit, Joan Godó i Pelegrí (1876-1957), fou el continuador dels negocis industrials de la família, i també arribà a ser alcalde d'Igualada (1906-1914).

A Igualada hi ha un carrer en honor de Joan Godó i Llucià. Està previst que l'edifici històric de La Igualadina Cotonera aculli en el futur el Museu de la Premsa de Catalunya segons el conveni signat entre l'ajuntament d'Igualada i el Grup Godó.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
  2. Anoia Diari, El Museu de la Premsa de Catalunya. Dossier Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine.
  3. «Biografies anoienques». Arxivat de l'original el 2016-02-04. [Consulta: 1r juny 2009].
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  5. La Vanguardia, 21 d'octubre de 2009, El Museu de la Premsa de Catalunya ya es noticia Arxivat 2011-02-11 a Wayback Machine. (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Boyer i Ferrer
Josep Roca i Puget
Alcalde d'Igualada
 

1887-1890
(febrer-març) 1930
Succeït per:
Joan Figuerola i Fàbrega
Josep Lladó i Ferran