Jeune Afrique
Jeune Afrique és un setmanari de notícies panafricà en francès, fundat en 1960 a Tunis i posteriorment publicat en París. És la revista panafricana més reeixida.[1] A partir de 2000 també ha mantingut una pàgina web de notícies. Segons l'OJD[2] la difusió total de la versió de pagament de Jeune Afrique en 2012 era de 60.135 exemplars de mitjana per un tiratge mitjà de 91.760 exemplars.
  | |
Logotip de Jeune Afrique | |
| Tipus | Setmanari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | (francès) |
| Data d'inici | 17 d'octubre de 1960 |
| Director | Danielle Ben Yahmed |
| Fundador | Béchir Ben Yahmed |
| Propietat de | Jeune Afrique Media Group (en)  |
| Adreça | París |
| Lloc de publicació | París |
| Estat | França |
| Dades i xifres | |
| Periodicitat | Setmanal |
| Gènere | Informació general |
| Editorial | Groupe Jeune Afrique |
| Tiratge | 87.000 |
| Identificadors | |
| ISSN | 1950-1285 |
| OCLC | 65523746 |
| Lloc web | www.jeuneafrique.com |
| |
Història i perfil
modificaJeune Afrique va ser fundada per Béchir Ben Yahmed i altres intel·lectuals tunisians a Tunis el 17 d'octubre de 1960.[3] Els fundadors de la publicació es traslladaren a París[4] causa de l'estricta censura durant la presidència. de Habib Bourguiba.[5] Cobreix les esferes polítiques, econòmiques i culturals de l'Àfrica, amb un èmfasi en la Àfrica francòfona i el Magrib.
A partir de 2000 (edició 2040) fins a principis de 2006 (edició 2354), la revista va portar el nom de Jeune Afrique L'intelligent.
Jeune Afrique és publicada per Groupe Jeune Afrique, que també publica la revista mensual francòfona Afrique magazine, la revista bimestral en francès La Revue i el mensual de notícies en anglès The Africa Report.
La seu de la revista a París ha estat atacada a França dues vegades, una vegada el 1986, i l'altra vegada el gener de 1987.[6] La responsabilitat d'aquest últim atac va ser reivindicada pel grup nacionalista francesa Charles Martel.[6]
La revista té una edició publicada per Tunísia, que ha estat suspesa diverses vegades per cobrir notícies delicades sobre el país.[7] Per exemple, des de juliol de 1984 fins a gener de 1985 va ser prohibida al país.[5] En juny de 1989 la revista també fou prohibida al Marroc.[5] Durant aquest període va tenir un tiratge de 13.000 exemplars al país.[5] També va ser prohibida la seva venda a Algèria en 1976 perquè se'l considerava un setmanari pro-marroquí.[8]
Referències
modifica- ↑ «Qui sommes-nous ? - JeuneAfrique.com» (en francès). JeuneAfrique.com, 01-06-2015 [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ «Jeune Afrique – Chiffres». OJD. [Consulta: 8 agost 2014].
- ↑ Peter Karibe Mendy Lobban Jr.. Historical Dictionary of the Republic of Guinea-Bissau. Scarecrow Press, 17 octubre 2013, p. 467. ISBN 978-0-8108-8027-6 [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Paula Youngman Skreslet. Northern Africa: A Guide to Reference and Information Sources. Libraries Unlimited, 2000, p. 57. ISBN 978-1-56308-684-7 [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 James Phillip Jeter. International Afro Mass Media: A Reference Guide. Greenwood Publishing Group, gener 1996, p. 115. ISBN 978-0-313-28400-7.
- ↑ 6,0 6,1 «Paris shooting: A timeline of violent attacks on French media». The Star [París], 07-01-2015 [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ Daniel Jacobs; Peter Morris The Rough Guide to Tunisia. Rough Guides, 2001, p. 55. ISBN 978-1-85828-748-5 [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ «Un dynamisme renouvelé - JeuneAfrique.com», 23-08-2005.
Bibliografia
modifica- François Poli, « Jeune Afrique avant Jeune Afrique », article paru dans Jeune Afrique n. 2500, le 7 décembre 2008.
- Gouraud, Jean-Louis. La Martinière. Jeune Afrique, 50 ans, une histoire de l'Afrique, 2013. ISBN 2732449989.
Enllaços externs
modifica- Web oficial (francès)
- Overview and circulation figures Arxivat 2008-10-23 a Wayback Machine. (anglès), (francès)
