Viquipèdia

Jet Propulsion Laboratory

El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.[1]

Infotaula d'organitzacióJet Propulsion Laboratory
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaDare Mighty Things Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtJPL Modifica el valor a Wikidata
TipusNASA facility (en) Tradueix
institut de recerca federal
centre espacial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació31 octubre 1936
Activitat
Produeixsonda espacial, observatori espacial, satèl·lit d'observació terrestre, Cassini-Huygens, Mars Reconnaissance Orbiter, Telescopi espacial Spitzer i JPL Small-Body Database Modifica el valor a Wikidata
Membre deDataCite Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Gerent/directorMichael M. Watkins (en) Tradueix (2016–2021)
Larry James (2021–2022)
Laurie Leshin (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Treballadors5.000 Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuNASA
Institut Tecnològic de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Lloc webjpl.nasa.gov Modifica el valor a Wikidata
Facebook: NASAJPL X: NASAJPL Instagram: nasajpl Youtube: UCryGec9PdUCLjpJW2mgCuLw Flickr: nasa-jpl Musicbrainz: 46ef1b4d-19bd-4a59-9602-96253cafc762 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Portada del Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, Califòrnia.

El JPL és un centre de recerca i desenvolupament finançat federalment, administrat i operat per Caltech sota contracte amb la NASA. Alguns dels projectes del JPL inclouen la missió Galileo a Júpiter i els rovers de Mart, incloent-hi el Pathfinder el 1997 i la missió Mars Exploration Rovers el 2003. JPL ha enviat missions no tripulades a cada planeta del sistema solar. Addicionalment, JPL també ha dut a terme missions extenses de cartografia a la Terra, i administra la Xarxa de l'Espai Profund, amb instal·lacions al desert de Mojave (Califòrnia), a Espanya, prop de Madrid, i a Austràlia, a prop de Canberra.[2]

Història

modifica
 
El centre de control del JPL.

Els començaments del JPL es remunten a la dècada del 1930,[3] quan el professor Theodore von Kármán de Caltech va començar a dur a terme experiments de propulsió de coets al Laboratori Aeronàutic Guggenheim (GALCIT) a Arroyo Seco, al lloc on finalment s'ubicaria el JPL.[4][5] JPL va ser cofundat el 1944 amb els científics de coets Tsien Hsue-shen i Jack Parsons, el que ha portat que algunes persones es refereixin al mateix en forma afectuosa com el «Jack Parsons Lab».[6] Els estudiants graduats de Caltech Frank Malina, Qian Xuesen, Weld Arnold[7] i Apollo M. O. Smith, juntament amb Jack Parsons i Edward S. Forman, van provar un petit motor alimentat amb alcohol per recopilar dades per a la tesi de postgrau de Malina. El director de la tesi de Malina era l'enginyer/aerodinamista Theodore von Kármán, qui finalment va aconseguir el suport financer de l'Exèrcit dels Estats Units per a aquest "Projecte Coet GALCIT" el 1939. En 1941, Malina, Parsons, Forman, Martin Summerfield i el pilot Homer Bushey van demostrar a l'Exèrcit els primers coets d'enlairament assistit per raig (JATO). En 1943, von Kármán, Malina, Parsons i Forman van crear l'Aerojet Corporation per fabricar els coets JATO. El projecte va adoptar el nom de Jet Propulsion Laboratory al novembre de 1943, convertint-se formalment en una instal·lació de l'Exèrcit operada sota contracte per la universitat.[8][9][10][11] Malgrat el seu nom, JPL sempre s'ha centrat en el desenvolupament i la construcció de motors de coet, no turboreactors o altres tipus de motors de reacció; els coets eren sovint anomenats «raigs» o «ramjets» abans de mitjans dels anys 1940. Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit dels Estats Units va demanar a les Forces d'Aire JPL per analitzar els coets V2 que van ser desenvolupats per l'Alemanya nazi, així com treballar en altres projectes per a l'esforç de guerra.[12] El 1944, Parsons va ser expulsat a causa dels seus "mètodes de treball poc ortodoxos i insegurs" després d'una de diverses investigacions de l'FBI sobre la seva relació amb l'ocultisme, les drogues i la promiscuïtat sexual.[13][14]

Durant els anys de JPL al servei de l'Exèrcit, el Laboratori ha desenvolupat dos sistemes d'armes que van ser implementades, MGM-5 Corporal i MGM-29 Sergeant, míssils balístics d'abast intermedi. Aquests míssils van ser els primers míssils balístics estatunidencs desenvolupats en el JPL.[15][16] També va desenvolupar una sèrie d'altres prototips de sistemes d'armes, tals com el sistema de míssils antiaeris «Loki», i el precursor del coet sonda Aerobee. En diverses ocasions, va dur a terme proves de coets al White Sands Proving Ground, Edwards Air Force Base, i Goldstone, Califòrnia. Un mòdul d'aterratge lunar també es va desenvolupar en 1938-39 i va influir en el disseny del mòdul lunar Apollo en la dècada del 1960.[11]

En 1954, el JPL es va associar amb els enginyers de Wernher von Braun a l'Army Ballistic Missile Agency de Redstone Arsenal a Huntsville, Alabama, per proposar la posada en òrbita d'un satèl·lit durant l'Any Geofísic Internacional. L'equip va perdre aquesta proposta davant del Projecte Vanguard, i en el seu lloc es va embarcar en un projecte classificat per demostrar la tecnologia de reentrada ablativa utilitzant un coet Júpiter-C. Van realitzar tres vols suborbitals amb èxit en 1956 i 1957. Utilitzant un Juno I de recanvi (un Júpiter-C modificat amb una quarta etapa), les dues organitzacions van llançar llavors el primer satèl·lit dels Estats Units, l'Explorer 1, el 31 de gener de 1958.[9][10]

 
Model del JPL comparat amb el Mars Exploration Rover i el rover Sojourner pel Jet Propulsion Laboratory el 12 de maig de 2008.

El JPL va ser transferit a la NASA el desembre de 1958,[17] convertint-se al principal centre de naus espacials planetàries de l'agència. Els enginyers del JPL van dissenyar i van operar les missions Ranger i Surveyor a la Lluna que van preparar el camí per al Apollo. El JPL també va liderar els viatges d'exploració interplanetària amb les missions Mariner a Venus, Mart i Mercuri.[9] El 1998, el JPL va crear l'Oficina del Programa d'Objectes Propers a la Terra per a la NASA.[18] A partir del 2013, ha trobat el 95% dels asteroides d'un quilòmetre o més de diàmetre que creuen l'òrbita de la Terra.[19]

El JPL va ser el primer a emprar dones matemàtiques. A les dècades de 1940 i 1950, utilitzant calculadores mecàniques, les dones d'un grup de càlcul exclusivament femení feien càlculs de trajectòries.[20][21] En 1961, el JPL va contractar a Dana Ulery com a primera dona enginyera per treballar juntament amb els enginyers masculins com a part dels equips de seguiment de les missions Ranger i Mariner.[22]

El JPL ha estat reconegut en quatre ocasions per la Space Foundation: amb el premi Douglas S. Morrow Public Outreach Award, que s'atorga anualment a una persona o organització que hagi fet contribucions significatives a la conscienciació pública dels programes espacials , el 1998; i amb el John L. "Jack" Swigert, Jr., Premi a l'Exploració Espacial en tres ocasions: el 2009 (com a part de l'equip Phoenix Mars Lander de la NASA),[23] 2006 i 2005.

Ubicació

modifica
 
Coets de recerca exposats al JPL a l'abril de 2006.

Quan es va fundar, l'emplaçament del JPL estava immediatament a l'oest d'una plana d'inundació rocosa–la llera del Arroyo Seco- per sobre de la presa de Devil's Gate al corredor nord-oest de la ciutat de Pasadena al Sud de Califòrnia, prop de Los Angeles. Si bé els primers edificis es van construir en terrenys comprats a la ciutat de Pasadena,[24] els edificis posteriors es van construir en terrenys veïns no incorporats que posteriorment van passar a formar part de La Cañada Flintridge. A l'actualitat, la major part de les 68 ha de propietat de la NASA propietat del Govern Federal dels Estats Units que conformen el campus del JPL es troba a La Cañada Flintridge.[25][26] Tot i això, el JPL segueix utilitzant l'adreça de Pasadena (4800 Oak Grove Drive, Pasadena, CA 91109) com la seva adreça postal oficial.[27] Hi ha hagut una rivalitat ocasional entre les dues ciutats sobre la qüestió de quina ha de ser esmentada als mitjans de comunicació com la seu del laboratori.[26][28][29][30]

Empleats

modifica
 
Un anunci del JPL de la dècada de 1960 diu: "Quan eres un nen, la ciència-ficció et donava una sensació de sorpresa. Ara sents el mateix en només anar a treballar".

Hi ha aproximadament 6.000 empleats de Caltech a temps complet, i normalment uns quants milers de contractistes addicionals treballant en un dia qualsevol. La NASA també té una oficina resident a les instal·lacions amb personal dels gestors federals que supervisen les activitats del JPL i treballen per a la NASA. També hi ha alguns estudiants de l'escola de postgrau de Caltech, estudiants universitaris de pràctiques i estudiants cooperatius.

Finançament

modifica

El JPL és un centre de recerca i desenvolupament finançat amb fons federals dels Estats Units (FFRDC) gestionat i operat per Caltech en virtut d'un contracte de la NASA. L'any fiscal 2012, el pressupost del laboratori va ser lleugerament inferior a 1.500 milions de dòlars, i la majoria es va destinar al desenvolupament de la ciència i la tecnologia de la Terra.

Llista de directors

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «J.P.L, Jet Propulsion Laboratory» (en castellà). RoboticSpot.com. Arxivat de l'original el 2008-11-12. [Consulta: 3 desembre 2011].
  2. ↑ «About the Deep Space Network» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 3 desembre 2011].
  3. ↑ «First Rocket Test» (en anglès). NASA. [Consulta: 3 desembre 2011].
  4. ↑ «Setting Down Stakes» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2015-06-07. [Consulta: 3 desembre 2011].
  5. ↑ (tesi). 
  6. ↑ Cecilia Rasmussen. «Life as Satanist Propelled Rocketeer» (en anglès). Los Angeles Times, 19-03-2000. [Consulta: 3 desembre 2011].
  7. ↑ Smith, Richard Harris. «El 'Hombre Misterioso' del Laboratorio de Propulsión a Chorro de Cal Tech».
  8. ↑ «Early Years». JPL. Arxivat de l'original el 2015-06-07. [Consulta: 16 octubre 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Koppes, Clayton «JPL and the American Space Program». The American Historical Review. Yale University Press [New Haven], vol. 89, 2, 01-04-1982.
  10. ↑ 10,0 10,1 Conway, Erik M. «access-date=2009-01-12 From Rockets to Spacecraft: Making JPL a Place for Planetary Science». Ingeniería y Ciencia p. 2-10. Arxivat de l'access-date=2009-01-12 original el 2011-01-07 archive-url=https://web.archive.org/web/20110107010604/http://pr.caltech.edu/periodicals/EandS/ESarchive-frame. html.
  11. ↑ 11,0 11,1 Launius, Roger. Alcanzar la alta frontera, una historia de los vehículos de lanzamiento estadounidenses Launch Vehicles. University of Kentucky, 2002, p. 39-42. ISBN 978-0-813-12245-8. 
  12. ↑ «War Time» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2016-09-21. [Consulta: 3 desembre 2011].
  13. ↑ Solon, Olivia «El padre ocultista de la cohetería 'borrado' de la historia de la Nasa». . Condé Nast, 23-04-2014.
  14. ↑ Oleksinski, Johnny. «com/2018/06/19/this-sex-crazed-cultist-was-the-father-of-modern-rocketry/ Este cultista loco por el sexo fue el padre de la cohetería moderna». New York Post. News Corp, 19-06-2018. [Consulta: 6 octubre 2019].
  15. ↑ «MGM-5 Corporal Surface to Surface Missile» (en anglès). Camp San Luis Obispo. Arxivat de l'original el 2014-03-27. [Consulta: 19 agost 2012].
  16. ↑ Keymeulen, Didier (2006). "Humanoides para operaciones en la superficie lunar y planetaria". , Pasadena, CA: JPL TRS 1992  
  17. ↑ Bello, Francis «The Early Space Age». Fortune, 1959. Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine.
  18. ↑ Whalen, Mark; Murrill, Mary Beth. «archive.org/web/20130313011043/http://neo.jpl.nasa.gov/program/neo.html El JPL establecerá la Oficina del Programa de Objetos Cercanos a la Tierra para la NASA». Laboratorio de Propulsión a Chorro. NASA, 24-07-1998. Arxivat de l'nasa.gov/program/neo.html original el 13 de marzo de 2013. [Consulta: 19 febrer 2013].
  19. ↑ «La NASA se esfuerza por mejorar la detección de asteroides». , 18-02-2013. Arxivat 2013-04-10 at Archive.is
  20. ↑ Women Made Early Inroads at JPL - NASA Jet Propulsion Laboratory. Jpl.nasa.gov. Recuperado el 2013-07-21.
  21. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 7 de noviembre de 2010. [Consulta: 16 octubre 2022].
  22. ↑ «Bibliografía». pub-lib.jpl.nasa.gov. Arxivat de l'original el 2017-01-31. [Consulta: 10 gener 2011].
  23. ↑ [1]
  24. ↑ Henry, Jason «Why does everyone say NASA's JPL is in Pasadena when this other city is its real home?». , 13-06-2016.
  25. ↑ «pdf Comisión de Formación de la Agencia Local del Condado de Los Ángeles».[Enllaç no actiu]
  26. ↑ 26,0 26,1 «La ubicación del JPL de la NASA es un poco curiosa», 09-08-2012.
  27. ↑ «Direcciones y Mapas». Laboratorio de Propulsión a Chorro. [Consulta: 29 abril 2017].
  28. ↑ "Pasadena pedirá la anexión de terrenos del JPL", Pasadena Star News 11, marzo de 1976;
  29. ↑ "El JPL se enfrenta a una crisis de identidad tras la votación de incorporación", Pasadena Star News, 15 de noviembre de 1976
  30. ↑ "La gran batalla por el JPL", La Canada Valley Sun 18 mar. 1976

Bibliografia

modifica
  • Conway, Erik M. Exploration and Engineering: The Jet Propulsion Laboratory and the Quest for Mars (Johns Hopkins University Press, 2016) 405 pp.

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jet Propulsion Laboratory
  • Pàgina oficial (anglès)
  • JPL 101 - La història del JPL Arxivat 2017-06-24 a Wayback Machine. (anglès)  PDF
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jet_Propulsion_Laboratory&oldid=34013061»