Jean-Andoche Junot

Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.

Jean-Andoche Junot

Biografia
Naixement	24 setembre 1771 Bussy-le-Grand (França)
Mort	29 juliol 1813 (41 anys) Montbard (França)
Causa de mort	suïcidi
Sepultura	Montbard
Activitat
Ocupació	oficial, militar
Carrera militar
Lleialtat	Primera República Francesa
Branca militar	Exèrcit Revolucionari Francès
Rang militar	general de divisió
Conflicte	Guerres Napoleòniques
Obra
Localització dels arxius	Servei Històric de Defensa [ GR 7 YD 364]
Altres
Títol	Duke of Abrantès (en)
Cònjuge	Laure Saint-Martin Permon
Fills	Joséphine Junot d'Abrantès, Constance Aubert
Premis
(1810)  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Crista  Noms inscrits sota l'Arc del Triomf  Gran Creu de la Legió d'Honor

Inicis

Junot nasqué a Bussy-le-Grand, França, i estudià a Châtillon. Mentre estudiava Dret a París s'inicià la Revolució Francesa, s'allistà com a voluntari en un batalló. Fou ferit dos cops i fet sergent. Donà la primera satisfacció militar a Napoleó Bonaparte durant el Setge de Toló de 1793. Degut a aquest fet Napoleó el feu el seu assistent de camp.

Campanya italiana

Junot destacà amb valentia a Itàlia. Fou ferit al cap a Lonato (Brescia), aquest fet el feu canviar de manera de pensar i el seu caràcter tornant-lo menys reflexiu i més impetuós i temperamental. Fou enviat com a general a la campanya egípcia, on tornà a ser ferit, aquest cop en un duel, i capturat mentre tornava, invàlid, a França.

Al seu retorn fou nomenat comandant de París, tot i que el fet de no ser mariscal el consternà. En aquesta època es casà amb Laura Permon. Fou nomenat ambaixador a Portugal abans d'apressar-se a tornar a la vida militar sota les ordres de Napoleó a la batalla d'Austerlitz (2 de desembre de 1805).

Guerra del Francès

Junot ascendí a Comandant en cap durant la Guerra del Francès. Ordenà la invasió de Portugal l'any 1807, el novembre sortí de Salamanca amb el Cos d'Observació de la Gironda destí a Lisboa i a principis de desembre prengué la ciutat. No hi va haver resistència a la invasió però la família reial va refugiar-se a Brasil. Un cop presa la capital el nomenaren governador de Portugal i se li concedí el títol de duc d'Abrantes. El desembarcament anglès va provocar la derrota de Junot a la batalla de Vimeiro, que evacuà Portugal d'acord amb la Convenció de Sintra.