James Thomson (matemàtic)
James Thomson (1786-1849) fou un matemàtic irlandès, conegut pels seus llibres de text i per ser el pare de lord Kelvin.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 novembre 1786  Ballynahinch (Regne Unit) | ||
| Mort | 12 gener 1849 (62 anys) Glasgow, Escòcia | ||
| Causa de mort | Còlera | ||
| Formació | Universitat de Glasgow | ||
| Es coneix per | Llibres de text | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Activitat | 1817-1848 | ||
| Organització | Belsfat Academical Institution Universitat de Glasgow | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Margareth Gardiner | ||
| Fills | James Thomson William Thomson (lord Kelvin) | ||
| Pare | James Thomson | ||
Vida i Obra
modificaJames Thomson era fill d'uns agricultors d'Annaghmore, al nord d'Irlanda. Els seus primers estudis els va rebre del seu pare. Als onze anys ja construïa rellotges de sol. Veient les seves habilitats, el seu pare el va enviar a estudiar a Ballynahinch, on el seu professor, Samuel Edgar, el va encoratjar a prosseguir. El 1810 se'n va anar a Glasgow, pagant-se els seus estudis a la universitat amb el que obtenia treballant els estius a l'escola d'Edgar com a professor.
El 1812 va obtenir la seva graduació i el 1814 va ser nomenat professor de geografia, aritmètica i comptabilitat de la recentment creada Academical Institution de Belfast,[1] de la que l'any següent esdevingué catedràtic de matemàtiques.[2]
El 1817 es va casar amb Margaret Gardiner, amb qui va tenir set fills, dels quals els dos més grans van ser James i William (més conegut com a Lord Kelvin), que també serien professors de la universitat de Glasgow.[3][4]
L'any 1829 va rebre un doctorat honoris causa de la Universitat de Glasgow, de la qual seria professor a partir de 1832 fins a la seva mort el 1849 per una epidèmia de còlera.
Tant a Belfast com a Glasgow, va estar escrivint llibres de text de matemàtiques que van tenir una molt notable difusió. Entre ells es poden citar:
- Treatise on Arithmetic, in Theory and Practice, Belfast, 1819; 72ava edició, Londres, 1880.
- Trigonometry, Plane and Spherical, Belfast, 1820; 4a edició Londres, 1844.
- Introduction to Modern Geography, Belfast, 1827.
- The Phenomena of the Heavens, Belfast, 1827.
- The Differential and Integral Calculus, Glasgow, 1831; 2a edició Londres, 1848.
- Euclid, Glasgow, 1834.
- Algebra, Glasgow, 1844.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Craik, Alexander D.D.. Mr Hopkins' Men: Cambridge Reform and British Mathematics in the 19th Century (en anglès). Springer, 2008. ISBN 978-1-84800-132-9.
- Flood, Raymond; Rice, Adrian; Wilson, Robin. Mathematics in Victorian Britain (en anglès). Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-960139-4.
- Holmes, Andrew R. «Professor James Thomson Sr. and Lord Kelvin: Religion, Science, and Liberal Unionism in Ulster and Scotland» (en anglès). The Journal of British Studies, Vol. 50, Num. 1, 2011, pàg. 100-124. DOI: 10.1086/656673. ISSN: 0021-9371.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James Thomson (matemàtic)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «James Thomson». Universitat de Glasgow. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2020. [Consulta: 15 maig 2016].
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: «Thomson, James (1786-1849)». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900.
