Isòtops de l'arsènic
Encara que l'arsènic (As) té múltiples isòtops, només un d'aquests isòtops és estable; per la qual cosa, se'l considera un element monoisotòpic. L'arsènic s'ha proposat com a element per a la fabricació darmes nuclears del tipus bombes salades juntament amb el cobalt. Un embolcall de 75As, irradiat per un intens flux de neutrons altament energètics provinent de l'explosió d'una arma termonuclear, es transmutaria en isòtop radioactiu e 76As amb un període de semidesintegració d'1,0778 dies produiria una radiació gamma d'aproximadament 1,13 MeV, augmentant significativament la radioactivitat de la pluja radioactiva d'una arma durant hores.
Massa atòmica estàndard: 74.92160(2) u.
Taula
modificaSímbol del núclid |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica(u) |
període de semidesintegració |
Espín nuclear |
composició isotòpics representativa (fracció molar) |
rang de variació natural (fracció molar) |
---|---|---|---|---|---|---|---|
energia d'excitació | |||||||
60As | 33 | 27 | 59.99313(64)# | 5 # | |||
61As | 33 | 28 | 60.98062(64)# | 3/2-# | |||
62As | 33 | 29 | 61.97320(32)# | 1 # | |||
63As | 33 | 30 | 62.96369(54)# | (3/2-)# | |||
64As | 33 | 31 | 63.95757(38)# | 40(30) ms [18( 43-7) ms] | 0 # | ||
65As | 33 | 32 | 64.94956(32)# | 170(30) ms | 3/2-# | ||
66As | 33 | 33 | 65.94471(73) | 95.77(23) ms | (0 ) | ||
66m1As | 1356.70(17) keV | 1.1(1) µs | (5 ) | ||||
66m2As | 3023.9(3) keV | 8.2(5) µs | (9 ) | ||||
67As | 33 | 34 | 66.93919(11) | 42.5(12) s | (5/2-) | ||
68As | 33 | 35 | 67.93677(5) | 151.6(8) s | 3 | ||
68mAs | 425.21(16) keV | 111(20) s [?107( 23-16) ns] | 1 | ||||
69As | 33 | 36 | 68.93227(3) | 15.2(2) min | 5/2- | ||
70As | 33 | 37 | 69.93092(5) | 52.6(3) min | 4( #) | ||
70mAs | 32.008(23) keV | 96(3) µs | 2( ) | ||||
71As | 33 | 38 | 70.927112(5) | 65.28(15) h | 5/2- | ||
72As | 33 | 39 | 71.926752(5) | 26.0(1) h | 2- | ||
73As | 33 | 40 | 72.923825(4) | 80.30(6) d | 3/2- | ||
74As | 33 | 41 | 73.9239287(25) | 17.77(2) d | 2- | ||
75As | 33 | 42 | 74.9215965(20) | ESTABLE | 3/2- | 1.0000 | |
75mAs | 303.9241(7) keV | 17.62(23) ms | 9/2 | ||||
76As | 33 | 43 | 75.922394(2) | 1.0942(7) d | 2- | ||
76mAs | 44.425(1) keV | 1.84(6) µs | (1) | ||||
77As | 33 | 44 | 76.9206473(25) | 38.83(5) h | 3/2- | ||
77mAs | 475.443(16) keV | 114.0(25) µs | 9/2 | ||||
78As | 33 | 45 | 77.921827(11) | 90.7(2) min | 2- | ||
79As | 33 | 46 | 78.920948(6) | 9.01(15) min | 3/2- | ||
79mAs | 772.81(6) keV | 1.21(1) µs | (9/2) | ||||
80As | 33 | 47 | 79.922534(25) | 15.2(2) s | 1 | ||
81As | 33 | 48 | 80.922132(6) | 33.3(8) s | 3/2- | ||
82As | 33 | 49 | 81.92450(21) | 19.1(5) s | (1 ) | ||
82mAs | 250(200) keV | 13.6(4) s | (5-) | ||||
83As | 33 | 50 | 82.92498(24) | 13.4(3) s | 3/2-# | ||
84As | 33 | 51 | 83.92906(32)# | 4.02(3) s | (3)( #) | ||
84mAs | 0(100)# keV | 650(150) ms | |||||
85As | 33 | 52 | 84.93202(21)# | 2.021(10) s | (3/2-)# | ||
86As | 33 | 53 | 85.93650(32)# | 0.945(8) s | |||
87As | 33 | 54 | 86.93990(32)# | 0.56(8) s | 3/2-# | ||
88As | 33 | 55 | 87.94494(54)# | 300# ms [>300 ns] | |||
89As | 33 | 56 | 88.94939(54)# | 200# ms [>300 ns] | 3/2-# | ||
90As | 33 | 57 | 89.95550(86)# | 80# ms [>300 ns] | |||
91As | 33 | 58 | 90.96043(97)# | 50# ms [>300 ns] | 3/2-# | ||
92As | 33 | 59 | 91.96680(97)# | 30# ms [>300 ns] |
Notes
modifica- Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, però almenys una part són sistemàtiques.. Els espins amb assignacions febles estan entre parèntesis.
- Les incerteses es donen entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviació de l'estàndard, excepte en la composició isotòpica i la massa atòmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.
Referències
modifica- Masses isotòpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Les composicions i les masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Dades sobre període de semidesintegració, espín i isòmers provenen de les següents fonts.
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.
- A.Shore, A. Fritsch, M. Heim, A. Schuh, M. Thoennessen. Discovery of the Arsenic Isotopes. arXiv:0902.4361.
Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids | ||
Isòtop més lleuger | Isòtop actual | Isòtop més pesant |
Isòtops del germani | Isòtops de l'arsènic | Isòtops del seleni |